Ara que el PP surt de l'armari
Arribo a casa després de jugar a futbol al Laru. Només miro la televisió a la feina (informatius) i els caps de setmana. Enxampo l'informatiu del vespre. Veig que l'alcalde d'Ourense, Manuel Cabezas, s'ha convertit en el primer edil del PP en oficiar un casament homosexual, entre el regidor de Cultura i militant del PP, José Araújo, i el seu nòvio Nino Crespo. Encara que el PP votés al Congrés contra la llei dels matrimonis homosexuals, l'abril del 2005, era previsible que els seus militants i càrrecs electes anessin desfilant en la sortida de l'armari. Aquest dissabte n'ha sortit el primer.
Al Telenotícies han emès un tall de veu del president de la Comissió Constitucional i exvicepresident del govern espanyol, Alfonso Guerra, en què ha dit molt clarament que l'Estatut aprovat a la cambra baixa s'assembla al text del 30-S del Parlament de Catatalunya com un ou a una castanya. "Vaig demanar que el text canviat estigués en negreta, i si us mireu el text que vam aprovar al Congrés veureu que tot està en negreta", deia orgullós i irònic com sempre. Ja és el segon cop que Guerra treu pit, satisfet de l'esporgada. Quin favor que fa als seus companys del PSC.
No s'acaba d'entendre que el PSOE, José Bonoal marge, estigui tan content amb l'Estatut, i que PSC, CiU i ICV tanquin files aquí amb un sí autocomplaent. Què no serà possible en un país en què el seu President confessa que no es creu les enquestes que fa el seu propi Govern?
Mentre el procés de pau d'Euskadi mereix que José Luis Rodríguez Zapatero es desfaci d'un Bono que no encaixava en el què el periodista Juan Varela anomena govern de negociadors i informants, l'encaix de Catalunya en l'Espanya plurinacional que ens havien promès es resol a cop d'incompliment. Sense la caspa conservadora i espanyolista de l'engominat Bono, Zapatero estarà més fort internament i tranquil de cara a la negociació basca. Un altre tema és que el nomenament d'Alfredo Pérez Rubalcaba com a ministre d'Interior, en reconeixement a la feina de neteja feta amb l'Estatut de Catalunya, tregui de polleguera el mentider compulsiu que és l'exministre Ángel Acebes. (La coincidència de la crisi de govern amb la sortida de la presó dels dirigents abertzales, divendres, em va semblar metafòrica.)
En aquest país nostre de cada dia, ERC ha reclamat als seus socis del tripartit una reunió per reforçar el Govern a les portes d'un referèndum que, inevitablement, generarà més divisió interna. Per molt que Pasqual Maragall s'hagi tret de la màniga l'invent de les votacions al Consell Executiu. Aquests dies que s'apropen seran un calvari per a un tripartit que CiU presenta amb el balanç de 2 anys de mal govern.
La relació CiU-ERC
Aquest migdia llegia a La Vanguardia que l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, lamenta la mala relació entre CiU i ERC, una reflexió que divendres vaig llegir en el bloc del regidor convergent de Barcelona, Jaume Ciurana, però aquest va més enllà que Pujol (el mateix que va menysprear els republicans quan el PP de José Maria Aznar ja tenia majoria absoluta) i aposta per un acord CiU-ERC com a "únic escenari possible després del referèndum". No us perdeu l'anotació de Ciurana. També us recomano aquesta entrada del bloc de l'exdirector del Centre Unesco de Catalunya Fèlix Martí. Sembla que bufen aires de reconducció de les tensions i estirades de cabell mútues entre nacionalistes i independentistes. Un desitjat clima de "bon rotllo", amb interessos estratègics de futur, que requereix una anàlisi al marge d'un dia a dia que no para d'aportar titulars i estirabots entre uns i altres. Cartes, informes, sondejos i altres assumptes són l'artilleria entre CiU i ERC aquestes setmanes.
He detectat aquesta queixa de Marc Belzunces respecte Esquerra. I ara que parlem dels republicans, no us perdeu l'article que publica avui Manuel Cuyàs a El Punt, en què queda retratada la seva escassa simpatia per la gent del sud. Especialment pel "clan de l'Avellana", diríem.
Racó Català
Del diàleg amb els lectors d'aquest bloc sobre el vot sobiranista de cara al referèndum, se n'ha fet ressò el portal Racó Català, a qui agraeixo l'interès per la crida participativa feta.