Saura també vol ser ministre
Marxes una setmaneta i quan tornes no hi ha qui reconegui els nostres polítics. Ara resulta que Josep Antoni Duran Lleida no és l'únic català que vol ser ministre, perquè troba competència amb Joan Saura, que reclama un ministeri per a ICV i IU en una segona legislatura del president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero. Saura, a diferència de Duran, té la decència de prioritzar els interessos del seu partit: primer el Govern de Catalunya i després una hipotètica presència al Consell de Ministres. Tots dos, però, donen per fet que hi ha Zapatero per estona.
Ahir, coincidint amb el segon aniversari de la presa de posessió com a president, Zapatero va llençar en l'executiva del PSOE el discurs que ara és l'hora del partit. EL PSOE, que domina el màrqueting, anuncia una campanya publicitària de balanç de mitja legislatura: Espanya ja és millor. Un missatge que enllaça amb el passat recent de l'aznarisme, i el seu lamentable "España va bien".
Tornant a les ambicions de Duran i Saura, la diferència és que el socialcristià aposta per la sociovergència a Madrid i Barcelona mentre que l'ecosocialista prioritza la continuïtat del tripartit al Govern de Catalunya i aposta per un executiu estatal que representi l'esquerra plural. No sé si les declaracions d'Artur Mas en què convida ERC a propiciar un apropament amb CiU amb interessos estratègics són fetes amb voluntat de fer emprenyar Duran, de guanyar-se la complicitat de sectors sobiranistes de Convergència (penso ara en el regidor barceloní i blocaireJaume Ciurana com un exponent d'aquesta sensibilitat interna) o simplement per intentar treure pressió als republicans.
Una de les novetats d'avui és la "reentré" de Josep-Lluís Carod-Rovira, que torna a l'activitat diària després del descans forçat per l'angina de pit. ERC no té cap intenció de canviar gratuïtament la intenció del seu vot al Senat, però tampoc vol fer la pinça amb el PP a la cambra alta espanyola. Per no bloquejar l'Estatut de Catalunya, ERC mantindrà el seu "no" al Senat, però potser farà que algun dels seus senadors vagi al lavabo en el moment de la votació per evitar que l'aritmètica perverteixi la política. El bloc d'Antoni Soy, alcalde republicà d'Argentona i assessor estatutari d'ERC en matèria de finançament, és un bon termòmetre per intentar detectar cap a on es decantarà el partit. L'opció del vot nul vestit de campanya a favor de l'Estatut del Parlament de Catalunya va guanyant cos.
Ara que el "cafè per a tothom" s'extén en format reforma-estatutària-amb-realitat-nacional-reconeguda-indiscriminadament, sobta la generositat del PSOE amb Andalucia i la gasiveria amb Euskadi o el Principat.
Bloc del diputat al Parlament Josep M. Freixanet
Gràcies al dirigent republicà i blocaire osonenc Jordi Casals, m'assebento que el l'alcalde d'Olost i diputat d'ERC al Parlament de Catalunya Josep Maria Freixanet acaba d'obrir el seu bloc. Freixanet és el primer diputat d'ERC al Parlament amb bloc. Mentre van apareixent nous blocaires, d'altres, com el President de la Generalitat, Pasqual Maragall, desatén el seu bloc.
Bloc per al fanzine Smile
Una de les dues ànimes d'Economia Crítica, bloc que he recomanat en alguna ocasió, em fa saber que han creat un altre bloc per potenciar el fanzine Smile, aparegut el passat hivern. És molt curiós com el format paper i el format digital es retroalimenten, en el cas d'aquest grup d'inquiets universitaris amb aquests propòsits.