Malestar socialista en constatar que Vendrell és més Carretero

No volies caldo? Dues tasses. L'estira-i-arronsa entre el President Pasqual Maragall i la cúpula d'ERC en la resolució de la crisi de govern és vista amb estupefacció des de fora del Principat. Deu ser que aquí ja n'estem acostumats, a les sorprenents sortides de to de la política catalana en aquesta Catalunya postpujolista. De fet, Jordi Pujol criticia la crisi i parla de mal govern. [El diputat del PSC al Congrés Manuel Mas ho expressa així en el seu bloc: "Quin disbarat!"] Els inquieta tant la maragallada com la reacció imprevisible que els republicans estan evidenciant.

És ben bé que ERC trenca els esquemes de la política convencial, del que anomenaríem el "políticament correcte". [Ho constata en el seu bloc el regidor convergent de Barcelona Jaume Ciurana, que alerta d'un augment de socialistes proclius a la sociovergència a la vista de les incomoditats que ERC genera al sempre seriós i formal PSC, en aquesta anotació de títol atractiu: "Salvem al soldat Carretero".] Maragall va cridar al Palau de la Generalitat als republicans Joan Ridao i Jaume Oliveras per oferir-los els càrrecs dels consellers Joan Carretero i/o Carles Solà.

Ridao pot esperar per ser conseller, i ser-ho en millors condicions. En una hipotètica segona legislatura de tripartit? Potser. I a Oliveras no li devia fer cap gràcia ser-ho, perquè ja està bé controlant el territori, la Diputació de Barcelona i, de passada, marcant el seu company de partit, l'individualista Jordi Portabella, a qui aquest cap de setmana proclamen alcaldable d'ERC per Barcelona. En quina conjuntura, tant poc favorable, mediàticament.

El tret, al President, li ha sortit per la culata. "Dius Xavier Vendrell? M'ho veia venir", apunta l'Avui que va respondre Maragall quan li van comunicar el nom que ERC proposava per ocupar la vacant del de Puigcerdà. Un dels episodis de les Dinou hores per rellevar sis consellers, segons El Punt. Però Maragall va posar condicions, segons El Mundo.

La remodelació és un blindatge de l'aventura -més o menys insípidaen què es convertirà el referèndum estatutari. Maragall es garanteix que la discrepància republicana no tindrà conseqüències (segons Avui i La Vanguardia). Una altra cosa és el que pensin a La Moncloa i al PSOE. Aquest divendres, al carrer Nicaragua, el ministre d'Indústria i primer secretari del PSC, José Montilla, ha hagut de sortir a parar els peus a Xavier Vendrell, després d'elogiar les víctimes socialistes de l'enèssima maragallada.

Per què parar els peus a Vendrell? Doncs perquè el secretari d'Organització d'ERC i secretari general de conseller primer fins ara [a qui el diputat del PSC al Parlament i cap de l'aparell socialista barceloní Joan Ferran titllava fa quatre diesde "El cobrador del frac" en el seu bloc directe i un pèl agressiu] s'estrenava minuts després de prendre possessió del càrrec de conseller de Governació amb aquesta frase tant sincera: "L'Estatut és una presa de pèl del govern espanyol". Haver-ho dit, és una manera molt clara de pixar cantonades. A Carretero muerto, Vendrell puesto!

Vendrell, mà dreta de Joan Puigcercós, que el defensa a mort, deu haver fet pujar l'adrenalina a les bases republicanes i als independentistes en general. Però estirar massa de la corda, així les coses, té riscos, i ERC ha de saber calcular-los. Hi ha molts canvis encara per fer i per pactar amb el PSC, com per declarar la guerra des del primer minut del partit iniciat amb la remodelació. Qui farà de Vendrell a Presidència?

Mena versus Carretero: fer llenya de l'arbre caigut

Resulta que el fiscal en cap de Catalunya, José María Mena, li té ganes a l'exconseller Carretero per un assumpte que encara cueja de l'etapa d'aquest com a alcalde de Puigcerdà. Quan l'han tret del Govern, Mena ha esbombat que vol jutjar Carretero. És allò del context mediàtic poc favorable...

Maragall ens felicita per Sant Jordi

Aquest divendres he rebut per correu electrònic una felicitació del President Maragall. És aquesta. La pell de brau, de Salvador Espriu. Poesia i una rosa virtual, en un missatge que pots reenviar als amics en tres llengües diferents: català, castellà i anglès. "L'any passat vam compartir una nova manera de felicitar-nos el Sant Jordi. Crec que va agradar força a tothom. Per aquesta raó aquest any hem decidit tornar-hi. Em sembla que és positiu que, a més de tot allò que ja és tradicional d'una Diada tan especial com aquesta, anem incorporant noves maneres de desitjar-nos el millor els uns als altres. Espero que us agradi i que també vosaltres vulgueu compartir amb els vostres amics i amigues aquests "pètals de cultura" de la rosa de Sant Jordi. Cordialment, Pasqual Maragall. President de la Generalitat de Catalunya", diu el correu de Presidència.

Gràcies.

Bon Sant Jordi a tothom!