Maragall ven l'Estatut Mas-Zapatero mentre ERC debat el seu vot
Després d'una setmana moguda, s'imposa la calma. Ha estat un cap de setmana atípic per la coincidència de Sant Jordi en diumenge. Recepció oficial del President Pasqual Maragall al Palauet de Pedralbes, mentre a Madrid, recordant l'esperit de Vistalegre i amb tota mena de recursos tècnics, José Luis Rodríguez Zapatero (a la foto, ahir) lidera la celebració del segon aniversari de la victòria socialista, defensant l'acció de govern. [Sobta l'honestedat del diputat socialista per Barcelona i màxim responsable dels electes del PSC al Congrés, Daniel Fernández, que analitza l'arribada a l'equador de la legislatura espanyola amb crítica inclosa.]
Ha estat un cap de setmana d'entrevistes. Interessants totes elles. Pasqual Maragall, entrevistat a El País, una prova de la urticària que ERC genera a aquest diari i al seu director-adjunt Xavier Vidal-Folch. "Vendrell se equivocó y lo ha reconocido. Creo que no hay delito. Debemos esperar a que actúe como consejero para juzgarlo como consejero", sosté el President. El director de l'Avui, Vicent Sanchís, tambe entrevista Maragall: "CiU ha tingut la paella pel mànec per estirar l'Estatut aquí i rebaixar-lo a Madrid." El President manté els elogis a l'Estatut, garantint la independència en la tria del vot d'ERC, i no para de reiterar el missatge contra la sociovergència, després d'una remodelació de govern que serveix a l'oposició per insistir en la reclamació d'eleccions anticipades.
El conte de l'enfadós de CiU
Per què, eleccions avançades? A un Artur Mas que farà tot el possible per acabar amb el tripartit, li convé la convocatòria immediata d'eleccions després del referèndum estatutari. Segons l'enquesta d'El Periódico d'ahir, CiU obtindria entre 48 i 49 escons, superant en dos o tres els 46 d'ara. El PSC mantindria els seus actuals 42 diputats; ERC es quedaria igual o perdria un (ara en té 23) i el mateix li passaria a ICV-EUiA, que podria conservar els nou actuals o perdre'n un. El PP passaria de 15 a 13 diputats. El líder de CiU, que fins ara trobava inadmissible que ERC plantegés el "no" en el referèndum, comença a aixecar el nivell d'exigència. No en té prou de demanar que les tres forces del Govern vagin plegades al referèndum del 18 de juny, sinó que criminalitza la possibilitat que els republicans demanin el vot en blanc. "Es pot dir que sí o es pot dir que no i les dues coses són legitimes, ara bé el que no val es que un partit que està al Govern vagi a un referèndum demanant el vot en blanc o nul, si fa això ha de ser coherent i que deixi el Govern", afirma Mas. El seu company a la federació nacionalista, Josep Antoni Duran Lleida, amb qui manté una gran relació, segons La Santa Espina, ha titllat el tripartit de "riota" i ha tornat amb el conte de l'enfadós de les eleccions. Això d'estar fora del poder dos anys, després de 23 d'ocupar-lo amb gran comoditat, és preocupant...
Esquerra tria dijous entre blanc i nul
Fins dijous, els dirigents republicans podran anar desfullant la margarida per decidir si demanen el vot blanc o el nul per al referèndum. Finalment, segons avançava El Punt, la Plataforma pel Dret de Decidir, no ha fet honor al seu nom i no ha decidit gaire. Ha ofert un ventall de vot massa ampli: "no", en blanc o nul. Gairebé tot menys el "sí". Una manera, com qualsevol altra, de no mullar-se. Tant de bo respongui a un intent de no trencar els difícils equilibris d'una plataforma que aplega més de 300 entitats a les portes del referèndum, amb el benentès que la mobilització sobiranista, i el paper de la Plataforma al respecte, té un horitzó més llunyà per al qual cal preservar totes les complicitats internes.
Al capdavall, com va anunciar dimarts Josep-Lluís Carod-Rovira això de l'Estatut està "dat i beneït". Ara la qüestió és vendre l'Estatut, com fa Maragall per compensar els èxits que s'apunta Mas amb el permís del PSOE. Una disputa per les medalles estatutàries de la qual Esquerra es manté al marge, perquè és una foto que no li convé. El president d'ERC va recuperar dissabte el discurs que havia iniciat abans de la seva angina de pit per evitar que les bases republicanes votin "no". Carod adverteix de la coincidència amb el vot espanyolista en un referèndum en què, com sosté en aquesta entrevista amb El Periódico, "tots ens sentirem incòmodes".
Dijous l'executiva dels republicans tindrà un debat intern important i de repercussió. Però podrà fer-ho amb la tranquil·litat guanyada gràcies a la remodelació del Govern. Ara el debat ja no serà si ERC diu "a" o diu "b" o "c" en funció de l'interès per mantenir les poltrones. Maragall ja les hi ha mantingut, amb la crisi que ha comportat la sortida de l'executiu de Joan Carretero i de l'independent Carles Solà.
El debat, ara, és si la manca d'unitat al si de la Plataforma pel Dret de Decidir aconsella una operació arriscada, però ambiciosa al mateix temps, de promoure el vot nul amb la idea de donar suport a un "Sí a l'Estatut del Parlament de Catalunya". Es donen les condicions per empaperar el Principat amb butlletes al marge de les oficials? No ho tinc clar, avui, malgrat haver escrit això després de la consulta als lectors d'aquest bloc. Però el vot en blanc és una cosa tant de peix bullit que no fa trempar gaire el personal, sincerament. Des de Racó Català em fan saber que s'ha iniciat un fòrum per aglutinar blocs i webs partidàries del no al l'Estatut. Queda escrit, i n'estarem pendents.
L'únic encert de la Plataforma, si em permeteu la ironia, és que si acaba sumant l'abstenció, els nos, els nuls i els blancs, sempre podrà dir que ha guanyat el referèndum davant del "sí" que defensaran PSOE, CiU, PSC, ICV-EA i altres forces de l'Estat amb escàs impacte al Principat.
Clarividència i sinceritat de Miquel Iceta
Deia que ha estat un cap de setmana d'entrevistes, i em faltava recomanar l'entrevista a Miquel Iceta, que li fa el company d'El Punt Tian Riba. No us perdeu tampoc l'anotació d'ahir en el bloc d'Iceta, tot un referent. L'entrevista i el bloc donen moltes pistes. Iceta admet que la sociovergència és una opció defensada per alguns sectors a dins del PSC, però també fa una defensa del tripartit i de la necessitat que aquest aconsegueixi una etapa de govern de 8 anys com a mínim. Al bloc del viceprimer secretari del PSC també trobareu documents i enllaços, alguns vinculats al segon aniversari del triomf electoral de ZP.
Com reclama el socialista mataroní Ramon Bassas, ara toca pencar per demostrar que el govern va. La remodelació, que ha avergonyit la militant socialista Núria Aguilar pel frau a la paritat promesa pel propi partit, ja està tenint efectes novedosos com aquesta declaració de principis del republicà Xavier Vendrell.