Rajoy i el seu xou animen la participació al referèndum

L'espectaclelamentable que el Partit Popular ha muntat aquest dimarts davant del Congrés dels Diputats, descarregant palets de les furgonetes amb 4 milions de firmes contra la reforma de l'Estatut de Catalunya, oficiat per Mariano Rajoy és una invitació a la participació en el referèndum del 18 de juny. Rajoy, d'entrada, fa un gran favor als partidaris del «sí» a l'Estatut: socialistes espanyols i catalans, ecosocialistes i la federació nacionalista. Cada acte de campanya que faci Rajoy i el PP de Josep Piqué reclamant el «no» a l'Estatut, mobilitzarà partidaris del «sí». La dreta espanyola, amb la complicitat de les titelles que aquest dimarts acompanyaven Rajoy a la carrera de San Jerónimo (Piqué, Fernández-Díaz, Nadal, Sánchez-Camacho i Moragas), serà animadora d'un referèndum ben ensopit.

De fet, ICV ha dissenyat una campanya molt en la línia de cridar a la participació per parar els peus als cavernaris. Recordaran les barbaritats que s'han dit, sobre la reforma estatutària, per veure si la gent fa compatible platja i urna. El PSC, tres quarts del mateix. Combinarà els èxits dels governs Zapatero i Maragall amb missatge anti-PP per convidar el seu electorat passiu davant de les convocatòries de caire nacional, que ells interpreten com nacionalista i, per tant, aliè. (No tot l'electorat del PSC, però sí bona part.)

Carod deia diumenge a El Periódico: «Ningú votarà l'Estatut amb il·lusió.» Home, no ho sé [i els diners que ens costarà]. Si Rajoy organitza més xous esperpèntics com el d'ahir al Congrés, encara es dispararà la participació i superarà el 50%. La pregunta és si el PP, en la mesura que capitalitza el vot negatiu al referèndum, compromet els interessos del sobiranisme català. No tinc resposta.

Aquests dies he plantejat dubtes raonables sobre la conveniència de votar «no», en tot aquest embolic en què estem ficats. He recollit testimonis propers, he preguntat als lectors, he contrastat opinions i he posat sobre la taula pros i contres d'una i altra opció, en l'intent de trobar la carambola màgica. No hi ha manera. Si critiques el «no» per coincidir amb el PP, et titllen de primari. Si defenses el vot nul, tres quarts del mateix. Si apostes pel «no», t'acusen de diluir-te entre els 4 milions de firmes i els palets de Rajoy, altrament conegut com l'heroi de Móstoles.

O sigui, que si no et batasunitzes amb el nul, el tornes cavernari aznarista amb el «no». D'altra banda, el vot en blanc és tant poca cosa que no recull ni l'equidistància sobiranista del nul ni el rebuig frontal i nítid del «no». El blanc és una manera de no mullar-se que en cap cas reflecteix l'essència d'un vot protesta, d'una expressió de malestar no només amb el resultat final estatutari sinó amb la classe política en general. El blanc no és transversal, vaja.

En canvi, en el nul hi pot haver alguna transversalitat. Pot ser el punt de coincidència de nacionalistes ambiciosos, sobiranistes i independentistes, en les seves múltiples expressions. El «no», que jo respecto per ser un missatge vàlid, legal, clar i directe, no és transversal. Perquè amb el PP no crec que hi hagi transversalitat possible.

Seguim pendents de dijous, quan ERC farà l'executiva del partit per marcar posició. Una reunió que s'allargarà, molt probablement, fins després de dinar. I després vindrà allò de les assembles territorials. A veure qui és el guapo de la direcció republicana que puja a parlar amb els de l'Alt Pirineu. Com no hi vagi el propi Joan Puigcercós... O Xavier Vendrell en el seu lloc...

Bloc de Raül Romeva

S'anima la blogosfera política, i ICV està un pèl adormida en aquest aspecte. Li ho vaig comentar fa temps a Màrius Garcia, dirigent i blocaire d'Iniciativa. Llegeixo a VilaWeb que l'eurodiputat d'ICV Raül Romeva acaba d'obrir el seu bloc a MésVilaWeb. Benvingut. Ara toca mantenir la constància, i no oblidar-se al cap de quatre dies. No cometre l'error de més d'un polític, que entén el bloc com una joguina (quan la tinc, l'oblido) i la blogosfera com una frivalitat de moda. Com qualsevol altra.

Hi sóc

En l'extens document sobre la blogosfera hispana (aquí teniu el pdf, però aneu en compte abans d'imprimir-lo alegrement perquè té més de 200 folis!) hi figuro, gràcies a l'article que hi publica Vicent Partal. Ve a dir que aquest bloc és una referència, encara que només sigui pels nombrosos enllaços polítics que he anat recopilant des del juliol del 2004.

D'aquest document-llibre digital, en parlaJuan Varela en el seu bloc, que aquest dimarts recollia un altre document d'interès: l'última onada de l'Estudi General de Mitjans (EGM, aquí en pdf). Diu que això d'Internet va a l'alça.