El no és imparable i té seqüel·les a ERC

Joan Puigcercós ha confessat aquest dimecres que la direcció d'Esquerra no pot ser autista i que ha d'aclarir-se. La revolcada de dimarts a la nit, arreu del territori, tindrà conseqüències. El secretari general d'ERC ha reaccionat des de Villarroel, en un intent d'evitar una desautorització formal de les bases a la direcció en el Consell Nacional de dissabte. Mentre Puigcercós intentava ahir recuperar el timó abandonat els últims dos mesos, Josep-Lluís Carod era al Senat, atacant la catalanofòbia del PP.

La cuina republicana treia fum, i al Senat la batalla ja estava perduda. Encara existeix el Senat? Es veu que sí, segons explicaMiquel Iceta al seu bloc. Allà, el President Pasqual Maragall ha sabut trrobar una nova virtut de l'Estatut: l'estabilitat d'Espanya. Gràcies, diu ell, al reconeixement del Principat com a nació. En canvi, Josep Piquéha passat de la cambra alta. Amb el veto frustrat dels conservadors, el debat al Senat és un pur tràmit. Les engrunes d'un procés que ahir centrava el seu interès en els republicans.

El secretari general dóna per fet que la direcció ha de fer marxa enrera i apostar pel no que clamen els militants. Si cal, dient que el no també és preferent. O anant més enllà i dient que ERC agafa la bandera del no. Però Carod i l'anomenat "sector institucional", n'és reticent. Ha de ser molt dur pensar que has de votar un "sí crític" i acabar liderant, a contracor i a remolc de la militància, un no com una casa de pagès. El president d'ERC i el seu entorn més fidel, l'anomenat clan de l'avellana, no tenen més remei, a no ser que vulguin tensar la corda fins a límits perillosos per a la cohesió interna.

A Tarragona, ni Ernest Benach, també blocaire, ni Josep Bargalló van ser capaços d'evitar que dues terceres parts de les bases reclamessin el no com a opció nítida de cara al referèndum del 18 de juny. El carotista Manel Balcells, el nou conseller, va tastar a Sant Celoni una assemblea territorial semblant, amb uns militants molt indignats amb la indefinició de la cúpula, que la setmana passada feia equilibris [en pdf, la resolució] per mantenir el rebuig a l'Estatut retallat satisfent les diferents sensibilitats internes. I mai plou a gust de tothom.

L'agilitat que ahir va demostrar Puigcercós haurà d'anar lligada a un gest per part de Carod i els "institucionals". Divendres, en una executiva extraordinària, hauran de demostrar que tenen cintura per pactar els termes d'un nou plantejament. No moure fitxa, i mantenir-se en el vot nul preferent, sense deslegitimar el blanc i el no, seria una provocació, un desafiament a uns militants que han tret tot el que duien al pap.

Els ha sortit la ràbia d'un parell d'anys de govern tripartit que no acaba d'anar, i que si el millor que pot donar és un Estatut de rebaixes més val plegar. Han exterioritzat també el malestar acumulat pels atacs rebuts per terra, mar i aire. Tothom s'ha atrevit amb ERC, inclús els propis socis. No cal anar gaire lluny. La socialista Manuela de Madre ha dit que Esquerra debilita Catalunya.

Sense autocrítica, Carod i Puigcercós no es poden presentar al Consell Nacional de dissabte. Un partit assembleari té aquestes coses, i els accidents i errors de les últimes setmanes passen factura. El context, repeteixo, també ha estat el més advers possible. Però si la cúpula no baixa del burro, qui serà el guapo que es presentarà davant dels consellers nacionals? De moment, el conseller nacional de Nou Barris, Miquel Roman, blocaire per cert, ha difós una proposta de resolució per a dissabte en què Esquerra "reconeix la diversitat de formes crítiques legítimes al text de l'Estatut reformat -vot no, vot blanc, vot nuli, davant el caràcter de rebuig de les tres formes, opta pel vot negatiu -vot no-, com a expressió de suport al text aprovat pel Parlament de Catalunya el passat 30 de setembre, i respecta altres posicions que considerin, a consciència, que trien el millor per a Catalunya".

Roman no va per lliure. Recull l'esperit Joan Carretero -"Tinc clar que el vot al referèndum hauria de ser no", es titula l'entrevista al setmanari El Temps-, enllaça amb les tesis que defensava Xavier Vendrell, i expressa la voluntat majoritària d'aquells que acabaran penjant els cartells i demanant el vot: els militants. El regidor i cap de llista d'ERC a Lleida ciutat, Xavier Sàez, defensa el no com a argument de pes en un debat democràtic contra la farsa. L'alcalde d'Argentona, Antoni Soy, es pregunta per què l'establishment no entén ERC. El tinent d'alcalde i primer secretari del PSC de Mataró, Ramon Bassas, ni ho entén ni ho comparteix. Qualifica tot plegat, d'espiral de despropòsits.

El bloc republicà Fent la viu viu ho atribueix al mal de panxa que la sociovergència, afegint-hi els ecosocialistes, tenen quan pensen en el referèndum i el seu resultat, cada cop més incert. El blocaire nacionalista Croat Català, de L'Argumentari català i membre de l'interessant bloc comunitari Olla de grills, es felicita per l'empenta i valentia de les bases republicanes. Al periodista Carles Puigdemont també li agrada, la lliçó de la militància republicana.

La realitat i la virtualitat: una lliçó per als que menyspreen els blocs

Sovint es desqualifica els blocs, i Internet en general, dient que no són representatius de res, que són eines d'una virtualitat que desvirtua. No ho sé, però dies abans de la manifestació sobiranista del 18-F els blocs anaven plens convidant a l'assistència. Tot i el boicot informatiu dels grans mitjans, la manifestació va ser un èxit absolut. Els blocs ja ho apuntaven. Ahir pensava tres quarts del mateix en relació a la sacsejada interna d'ERC. Mentre la majoria de mitjans defensen el sí i el poder institucional i de partit pedala en favor d'una aprovació de l'Estatut, els blocs recullen un sentiment de malestar i indignació amb el procés i amb el seu resultat final. Ho vaig constatar amb aquest post, que va recollir 154 comentaris, una barbaritat tractant-se d'un bloc. Predominava el no. I així ha anat. Per tant, els que menyspreen el fenomen blocaire que vagin prenent bona nota. Els blocs, i Internet en general, són un termòmetre que no es pot ignorar.

Nou bloc de l'alcalde de Banyoles

S'incorpora un polític blocaire a l'extensa llista d'enllaços que tinc. Es tracta del bloc del republicà Pere Bosch, a qui conec de la seva època prèvia a la política. Vam coincidir a El Punt, i em va sorprendre que encapçalés una candidatura a l'alcaldia. Més em va sorprendre que acabés sent l'alcalde, i pel que veig les coses no li van gens malament perquè ha repetit mandat i amb bons resultats a les urnes. A veure si la nova faceta d'alcalde blocaire li prova. Ànims, Pere!

Fa poc es va incorporar a la moda dels blocs l'eurodiputat ecosocialista Raül Romeva, a qui segueixo amb interès. Crec que li està sabent trobar el to al bloc. La perseverància, en aquesta arrencada, queda demostrada. Endavant!

Article i entrevista

Per cert, ahir publicava aquesta tribuna d'opinió a El Punt, escrita abans de conèixer el resultat de les assemblees territorials d'ERC.

Aprofito per recomanar-vos l'entrevista de VilawebTV a Lluís Cabrera, cara visible d'Els Altres Andalusos. Cabrera és tot el contrari a l'inefable Francisco García Prieto, de qui diumenge escrivia això.