L'hora decisiva dels socialistes catalans
Aquest matí de dilluns el PSC celebrarà una executiva extraordinària per analitzar què cal fer davant del no d'Esquerra. La notícia és que el secretari d'Organització del PSC, José Zaragoza, ha manifestat que respectaran la decisió que prengui Pasqual Maragall, encara President de Catalunya i encara president del PSC. És notícia perquè, almenys fins ara, el PSC anava per un costat i Maragall i la seva gent, per un altre. Canviarà això a partir d'avui? Qui ho sap. En tot cas, els socialistes estan visualitzant unitat interna i fermesa a l'entorn de la figura del President. Volen evitar, en una etapa vital com aquesta, oferir la imatge lamentable d'un Maragall sotmès o enfrontat a l'aparell del partit que controla el ministre d'Indústria i primer secretari dels socialistes catalans, José Montilla. Serà una executiva decisiva [tant Miquel Iceta, el blocaire i viceprimer secretari del PSC, com Zaragoza i Montilla estan emprenyats amb els republicans.] El PSC rep pressions mediàtiques i polítiques per expulsar ERC del Govern de Catalunya. Ja les va rebre després de l'excursió de Josep-Lluís Carod a Perpinyà i així li va anar. Ja les va rebre després de les declaracions de Joan Carretero contra Zapatero i així li va anar. Ara caldrà veure si el PSC s'acaba de supeditar del tot al guió escrit conjuntament entre Zapatero i Artur Mas aquell vespre a La Moncloa i confirma els pronòstics d'una sociovergència que arrisca, gairebé a parts iguals, en el referèndum del 18 de juny. Una sociovergència que ha quedat descol·locada amb el no dels republicans a un Estatut desvirtuat (67% d'articles "cepillados" que diria Alfonso Guerra i una millora del finançament de no gaire més de 3.000 milions per un període de set anys, per no esmentar la inexistència explícita de Catalunya com a nació).
El PSC acceptarà el paper de "segundón" de la política catalana, encara que sigui amb l'excusa de l'atac de banyes pel cop de timó republicà? Perquè propiciar la sociovergència vol dir per als socialistes, i no ens enganyem, posar les bases d'un escenari no gaire llunyà amb Mas de President i un substitut de Maragall (tant li fa el nom, perquè Zapatero no es queixarà) de conseller primer de la Generalitat. Però que prengui bona nota, el PSC. Perquè Mas està preparant el terreny per culpar del fracàs del referèndum (un plebiscit al seu pacte amb Zapatero, un plebiscit al tripartit i a l'aposta d'ERC, tot això barrejat) a Maragall, els socialistes i els seus socis de govern. El presidenciable de CiU ha deixat clar que a ell, la part de fracàs li tocarà en funció de cap de l'oposició. I el govern, que es mengi la major part del "marrón". O sigui, que qui pacta les rebaixes ara se'n desentén...
Tot plegat és esperpèntic. El Govern presentava dissabte al matí, a través del conseller Joan Saura (el que es va inventar allò de les urnes "after hours"), una campanya institucional pel referèndum de l'Estatut. Curiosament, al cap de poques hores ja s'emetia per televisió. Tenen pressa. El PP va anunciar ahir que denunciarà la campanya de la Generalitat, per partidista. Com es pot arrencar una campanya si el referèndum encara no està convocat? Massa nerviosisme. Massa precipitació. Algú hi posarà seny? O Maragall cedirà davant l'assetjament de CiU?
Avui serà una jornada intensa i interessant.
(Durant el cap de setmana he recollit en aquesta entrada més de mig centenar de reaccions blocaires a la decisió d'ERC d'optar pel no en el referèndum. N'hi ha de tots els colors polítics. De blocaires de tota mena. Si teniu una estona, us recomano que us hi entretingueu. Una d'elles és l'anotació del bloc del President Maragall. Una altra destacada és aquesta de Joan Puigcercós, secretari general d'ERC.)