Ja tenim la foto del tripartit del sí a l'Estatut

11 de maig de 2006

Ja tenim la foto del tripartit del sí a l'Estatut. Els protagonistes de la imatge van haver d'esperar que el Senat aprovés ahir la reforma estatutària de Catalunya, amb l'abstenció d'ERC, PAR i EA i l'oposició frontal i catastrofista del PP. Que Esquerra s'abstingués, enmig d'un clima de fortíssima pressió per la imminent expulsió del Govern, té un valor polític.

Els republicans, guiats per un atac de banyes monumental, haurien pogut fer política trabucaire de debò votant no al Senat i alterant el calendari, amb la qual cosa el referèndum no s'hauria pogut celebrar el 18 de juny. Maragall i la seva carta precoç haurien fet encara més el ridícul. Tot i això, dic, els republicans es van abstenir en la votació per facilitar el procés. Com havia de ser, perquè aquest estirabot no hauria dut enlloc.

La qüestió és que el Senat compleix amb el seu tràmit, havent tocat el pito a les files socialistes per evitar sorpreses d'última hora per part d'algun senador més espanyolista que socialista que s'hauria pogut trobar indisposat. A les files socialistes, tots van complir i el fantasma patriòtic de l'exministre Bono no va fer acte de presència per la cambra alta espanyola. El guió s'anava complint.

Les males cares dels republicans, especialment de Carod, a través de la retransmissió del debat per televisió, indicava moltes coses. Una d'elles, la possible expulsió dels consellers d'ERC del govern catalanista i d'esquerres que ell i el seu partit van contribuir a formar. A primera hora de la tarda, els càrrecs d'ERC donaven per fet que Maragall els treia del Govern. Però no arribava la notícia, i l'interès de la jornada s'anava centrant en els passadissos del Senat.

A les 6 de la tarda, Zapatero aterra al Senat, però no apareix per l'hemicicle fins a quarts de 8. Què fa? Doncs, reunir-se per separat amb Maragall i Montilla. Amb el President i amb el que mana al PSC. Per separat. Sembla ser que l'expulsió no es produirà durant aquest dimecres, perquè seria la millor manera de boicotejar-se la pròpia foto de precampanya pel referèndum, la que finalment es farien somrients Zapatero, Mas, Maragall, De Madre i Saura.

El culebrot estatutari ha tingut dues grans fotos a Madrid, deixant al marge les imatges d'eufòria nacional del parc de la Ciutadella. Allà, a la capital de l'Estat, s'han fet les fotos de Mas-Zapatero a La Moncloa, i la d'ahir al Senat amb el nou tripartit, el del sí: CiU, PSC i ICV, tutelats, això sí, pel PSOE de ZP. Per garantir-se que aquest dijous tots els mitjans aniran plens amb la imatge en qüestió, Maragall havia de frenar la seva peculiar imaginació d'exalcalde convertit en president, de governant italianitzat. "Pasqual, frena. Hoy no toca", m'imagino que li deuria suggerir Zapatero. Un altre cop el President de Catalunya rebent instruccions del seu homòleg espanyol. Sensacional.

Totes les mirades apuntaven ahir als malhumorats dirigents i càrrecs institucionals republicans. Circulaven rumors de tota mena. Deien que alguns directors generals ja havien demanat caixes de cartró per començar a recollir els seus trastos. Ja sabeu, la típica imatge de les pel·lícules nordamericanes de l'acomiadat que recull objectes del despatx abans de fotre el camp. Un acomiadat que era incòmode per a l'empresa, en el cas d'ERC.

Però l'interès, crec, consistia en saber què s'estava coent entre els socialistes catalans. Al cap i a la fi, qui juga amb foc (històric) és el PSC. I al PSC això de les decisions històriques no se li ha donat gaire bé. Recordem Reventós. Al carrer Nicaragua, amb interferències o sense de La Moncloa i Ferraz, hi ha diferents sensibilitats que en moments crítics com el d'ahir i el d'avui topen irremediablement. Hi ha el sector espanyolista, de Corbacho, Bustos i companyia (barones i capitanes varios...) , que demana a crits un càstig exemplar a Esquerra. Hi ha el sector més sensible a la realitat nacional, més progressista i/o catalanista que no pas obrerista espanyol. Aquesta família, amb algun alcalde per allà entremig, ha posat un ciri a la Verge perquè ni les maragallades ni les pressions de l'aparell de Ferraz i Nicaragua trenquin el tripartit catalanista i d'esquerres. Encara que sigui per egoïsme: per evitar que els republicans vagin al referèndum amb el paper de victimistes i converteixin la consulta en unes primàries d'unes eleccions al Parlament que apunten a la tardor.

Us imagineu un no defensat per ERC com a pas previ als comicis del Parlament? Un no que aglutinés rebuig a la classe política i aval a les tesis sobiranistes dels republicans? El fantasma del 18-F sembla aparèixer en el record d'algun dirigent socialista, i la veritat és que trencar el tripartit per enviar Esquerra a l'oposició és un escenari que no convé ni als més pragmàtics del PSC ni tan sols als més prudents de CiU. Des del punt de vista estrictament partidista, a ERC la jugada li podria sortir rodoneta. De quants escons més al Parlament estem parlant?

La ironia d'aquest nou episodi és que el dia que s'aprova el principal projecte recollit al pacte del Tinell (un Estatut, però amb nació, finançament i competències) és el mateix dia que el tripartit que havia signat l'acord polític queda tocat i enfonsat. A la foto del Tinell hi eren tres: Maragall, Carod i Saura. Ahir, a la foto del Senat, n'hi havia un que substituïa Carod, en Mas, i dos de sobrevinguts per a la ocasió: De Madre i Zapatero. És a dir, la part "vergent" de la sòciovergència. I l'aparell d'aquí (Nicaragua) i el talante d'allà (La Moncloa). "Oh, benvinguts, passeu, passeu..."

Per tant, avui sabrem com acaba la cosa. Maragall ha convocat Saura a les 12 del migdia, Carod a 2/4 d'1, De Madre a la 1, i.... Mas a 2/4 de 6. El resultat final d'aquesta tongada d'entrevistes és una autèntica incògnita. Dóna peu a moltes interpretacions que el President hagi convocat també el cap de l'oposició. S'accepten apostes, però penseu que, amb Maragall pel mig, la realitat sempre supera la ficció. En seguirem parlant...

Reaccions blocaires per la convulsa situació política catalana

Totes les novetats blocaires les incorpora a aquesta anotació, començada divendres passat.

Lluís Foix (La Vanguardia): Un espejo de la sociedad

Gabriel Bibiloni, filòleg: Referèndum crucial

Marc Roca (Olla de grills): A falta de respostes: preguntes

Els Àngels Confidencial: ERC any zero o la cacera de la guineu

Toni Bellatriu (CDC): Macias defensa amb emoció i contundència el nou Estatut al Senat

Daniel Casanovas (JERC): Olé l'Estatut? Olé la independència!

Joan Safont (JERC): Novíssimes breus reflexions sobre el moment actual

Quico Ventalló (ERC): ERC expulsada del "paradís" de les misèries?

Jordi Casals (ERC): Incertesa a Catalunya

Ramon I. Canyelles (ERC): El que hauria de prevaler