Mas és candidat, però Maragall no ho sap ni ell

13 de maig de 2006

El dia que Artur Mas es llença de cap a la campanya del sí al referèndum de l'Estatut, com a pas previ de la campanya dels comicis al Parlament de Catalunya ("A l'estiu bon Estatut, a la tardor bon Govern", ha proclamat el líder de CiU), ha quedat ben palès que ni Pasqual Maragall sap si optarà a la reelecció com a President de la Generalitat. En la sessió de bany i massatge televisada, amb el cap d'Informatius de l'emissora pública catalana, Jaume Masdéu, el President ha reconegut que no sap si tornarà a encapçalar la candidatura del PSC. José Montilla, ministre i primer secretari al carrer Nicaragua, ha anat més enllà: "El PSC encara no s'ha plantejat qui serà el candidat a la presidència." Podria haver dit que "no tocava", parlar-ne. Podria haver dit que Maragall és el President i el candidat, a falta de novetats. Podria haver donat mil i una respostes, però les reaccions de Maragall i Montilla evidencien que els republicans no són els únics que paguen per la ruptura del tripartit i el fracàs de l'acord del Tinell. Per als socialistes catalans, aquesta última crisi també és traumàtica.

L'oposició ja té candidat a ocupar la presidència de la Generalitat a la tardor. El President Maragall, en canvi, no ho sap. Tot just va liat amb la reorganització profunda del seu executiu, movent peces per aquí i per allà, en el que El Periódico d'aquest divendres anomenava "desembarcament" socialista, en el seu títol d'obertura a portada.

Aquest divendres ha estat, després de la campanada maragallista de dijous, un dia de travesses. Per molt que agrupin conselleries, per evitar haver de nomenar sis nous consellers, el President n'haurà de posar un parell o tres de nous. Uns consellers que hi estaran mig any. Un dels protagonistes de les travesses és Ernest Maragall, germà del President i actual Secretari del Govern. Com que seria poc estètic nomenar-lo conseller primer en substitució del republicà Josep Bargalló, el més probable és que Tete Maragall acabi assumint competències i funcions de la conselleria primera però sense assumir directament el càrrec. Seria molt lleig, oi?

Campanya pel no a l'Estatut a Internet

L'endemà de l'expulsió d'ERC del Govern, he rebut un parell de correus electrònics que m'indiquen que som en campanya pel referèndum. Fa dies vaig comentar que, entre els meus enllaços, hi trobarieu una bona oferta de webs i blocs sobre l'Estatut i el referèndum. Avui he rebut un correu d'aquells massius que convida a entrar a la plana de la campanya Diguem no. Ja circulen els mails, doncs. Per correu electrònc també he rebut un text titulat "Ara toca estendre el no: passa-ho!".

Què vull dir, amb això? Doncs que les noves tecnologies són l'eina que els sobiranistes estan fent servir per difondre el rebuig a l'Estatut desrvirtuat del Parlament de Catalunya. Webs, blocs, correus electrònics... aviat seran SMS. En canvi, els partidaris del sí ho fan més tímidament. Només algun bloc socialista comença, tot just ara, a respirar optimisme estatutari. La campanya del sí a l'Estatut s'ha fet, bàsicament, amb publicitat institucional i ara vindrà la dels partits.

De fet, ja m'ha arribat a casa (a part de la carta precoç presidencial) el número 7 de la revista de la Generalitat Info Catalunya, que dedica 7 pàgines (incloent la presentació de Maragall) a l'Estatut de Catalunya. Hi ha gent que l'havia rebut, la revista, abans que el Senat aprovés la reforma estatutària, dimecres. (Per cert, la revista ve acompanyada d'un fullet sobre la línia elèctrica Sentmenat-Bescanó-Baixàs, donant per fet un projecte en què ICV-EUiA no hi està d'acord. Un gol més dels socialistes als sempre fidels companys de viatge ecosocialistes.)

Què passaria si el no guanyés en una de les quatre demarcacions electorals?

És la pregunta del milió. Segons alguns, com el blocaireJaume Planas (ERC), el sí hauria de guanyar a les quatre demarcacions electorals del Principat perquè el nou Estatut quedi aprovat. Si el no guanyés en una de les quatre (a Girona o Lleida, per exemple) faria tombar el nou Estatut, segons aquesta versió. Però aquest matí per la ràdio, Antoni Bassas deia que els serveis jurídics del Parlament neguen aquesta interpretació legal i, per tant, compta la suma total de vots al Principat. Segons he entès, per a la primera aprovació de l'Estatut sí que calia una ratificació a les quatre demarcacions. En canvi, ara, com que el que s'ha fet és una reforma de l'Estatut -no un Estatut nouaquest requisit cau. Estaria bé que algun advocat, jurista o entès ens fes aportacions al respecte. Entreu-hi comentaris.

Set nous blocs polítics

La blogosfera (així l'amic Gabriel Bibiloni no em matarà!) no para de créixer. Avui us comunico l'aparició de 5 nous blocs socialistes i 2 de republicans. Són els blocs dels militants de la Joventut Socialista de Catalunya Laura Godino, de Mataró; Lluís Rodríguez, de Premià de Mar; Raúl Moreno, de Santa Coloma de Gramenet; Óscar G. Saldaña, de Cornellà de Llobregat; i Rubén Carroza, de Tordera. De la seva incorporació, deixa constància el blocaire i també militant de la JSC de Mataró Javier Naya, un dinamitzador dels joves socialistes del Maresme a la xarxa. En l'àmbit blocaire sociaista i maresmenc, en Naya és una mena de Ramon Bassas, el seu homòleg a nivell del PSC.

Els altres dos blocs són republicans. Aquest és el bloc de Carles Herrera, secretari d'Organització i Política Municipal d'ERC a Reus i coordinador parlamentari de la Federació del Camp de Tarragona. L'altre nou bloc és de Víctor Puntas, exalcalde de Molins de Rei i cap de llista d'ERC a les properes eleccions.

Termòmetre blocaire: la temperatura després de l'expulsió d'ERC i en la campanya de l'Estatut

La bona gent de Vilaweb ha destacat com a notícia la tasca que he fet en el bloc aquesta última setmana, des que ERC va optar pel no a l'Estatut fins a l'anunci d'eleccions anticipades, passant per la ruptura del tripartit. Avui incorporo més reaccions blocaires, que concentro en aquesta anotació.

Jaume Ciurana, regidor de CiU a Barcelona: Els fabulosos Baker Boys i la política catalana

Salvador Grifell (CDC): Vendrell, el breu

Xavier Tomàs (CDC): L'estratègia de la victòria

Martí Cabré (CDC): El show d'ERC

Joan Ferran, diputat del PSC al Parlament: Les coses clares

Jordi Terrades, diputat del PSC al Parlament. Sí

Laura Godino (JSC): Bye, bye Carod

Manuel Mas, diputat del PSC al Congrés: La darrera crisi

Oriol Batista, regidor de Mataró del PSC: La fi del govern tripartit

Ramon Bassas, tinent d'alcalde de Mataró del PSC: Govern i Estatut

Xavier Febrer (CpC): Necessitem un govern de debò!

Carles Julbe (ERC): Més val estar informats