Espanyolització de la precampanya

El PSC ha aconseguit el que volia: espanyolitzar la precampanya del referèndum. La polèmica per l'eslògan de la campanya socialista "El PP utilitzarà el teu no contra Catalunya" i l'aterratge del president espanyol han dut la precampanya del referèndum estatutari al seu terreny. Estan convertint la precampanya en un intent de combatre l'anticatalanisme del PP de Mariano Rajoy [Miquel Iceta justifica la campanya presentada pel seu acòlit José Zaragoza oferint 40 records]. La millor manera de mobilitzar el seu electorat és atacar el PP, buscar el cos a cos amb el partit que a l'Estat és la segona força política, però, fixa't el detall, al Parlament de Catalunya ocupa la quarta posició. Rajoy no és a Espanya el que Piqué a Catalunya, senyors. La regla de tres no funciona, perquè, almenys fins ara, Catalunya no és una autonomia cualquiera. Si estem parlant d'una consulta per aprovar o rebutjar la reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, per què aquesta obssessió per desviar el debat cap a la política espanyola?

Un PSC supeditat a l'estratègia del PSOE i entregat als braços del santcristo gros Zapatero, que farà actes pel "sí" a les quatre demarcacions electorals. La marca ZP i l'atac al PP són les dues apostes dels socialistes catalans, que tenen la complicitat electoral de CiU, és clar. Aquest divendres a Girona el president espanyol i secretari general del PSOE ha demanat el "sí" a l'Estatut per "demòcrata i espanyol". Potser estava responent els retrets de l'exconseller republicà Joan Carretero? No ho sabem, però el Zapatero més cínic s'ha mostrat quan ha afirmat sentir-se "orgullós" d'haver fet aquest Estatut amb Pasqual Maragall. Crec recordar que el pacte de La Moncloa del 21 de gener va ser amb Artur Mas, deixant al marge d'una forma notòria i dolorosa el President de Catalunya i també del PSC. Per això es parla de l'Estatut Mas-Zapatero. Ningú anomena a l'acord de La Moncloa el pacte Maragall-Zapatero. Però tot cola quan ets en un míting, encara que sigui a Girona...

El cinisme és encara major quan fa dies que tots els diaris editats al Principat van plens de titulars segons els quals Maragall és un cadàver polític i José Montilla el proper candidat del PSC a la presidència de la Generalitat. Tant és així que a la nota de premsa del PSC només fan sortir declaracions del primer secretari i ministre d'Indústria en el míting gironí. El PSOE emet una nota de premsa en què només fa sortir Rodríguez Zapatero. Per tant, qui se'n preocupa de Maragall? Absolutament ningú. Ni el PSC ni el PSOE. No existeix, és un cadàver fantasmagòric. Entre d'altres motius, és la factura que paga Maragall per haver dit el dia anterior, en sessió parlamentària i amb afany crític, que Zapatero confon CiU amb Catalunya.

Bombardeig demoscòpic sense contemplacions i amb diners públics

Si la confusió i l'interès estrictament partidista marquen la cita del 18-J (amb disputa inclosa pel cobriment informatiu als mitjans de la Generalitat, segons escriu Juan Varela), el bombardeig demoscòpic frega l'ofensa. És increïble que el Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat, que dirigeix Gabriel Colomé, presenti dues enquestes el mateix dia. Una al matí i una altra a la tarda. Totes dues en precampanya pel referèndum. Al matí han presentat un indicador per mesurar el grau de satisfacció política dels catalans.

No caldria, però l'han creat. Primer que els polítics deixin de fer animalades i després, quan es comportin, que creïn l'indicador aquest. Però l'han creat. Comparant amb un primer informe del novembre de 2005 [aquí teniu el pdf] resulta que la insatisfacció política dels catalans ha crescut. Estem 6 punts més insatisfets, políticament vull dir. Especialment el PSC i ERC són els partits que han fet incrementar la proporció d'insatisfets entre els seus votants. Sembla ser que només el 47,3% dels que van votar el PSC a les últimes eleccions al Parlament han expressat als enquestadors contractats pel CEO del senyor Colomé que ho tornarien a fer.

A la tarda, l'agressió demoscòpia ha esdevingut una riota. L'última enquesta de l'organisme públic abans esmentat (encara estic buscant el pdf o una miserable informació al meravellós web de la Generalitat que va costar 1 milió d'euros redissenyar-lo!) conclou que el PSC supera en 8 punts a CiU. El sondeig, efectuat entre dilluns i dimecres i presentat a corre-cuita divendres als periodistes (els ciutadans que es fotin si el busquen al web), dibuixa un tomb electoral molt sospitós per no qualificar-lo de fantasiós. Totes les enquestes publicades fins ara (inclús les del senyor Colomé) siutaven la federació nacionalista clarament per davant dels socialistes en intenció de vot. I ara us preguntareu, què ha passat perquè el PSC es posi al davant d'una manera tant espectacular? Ha marxat Artur Mas de CiU? No. La resposta és: Maragall ha expulsat ERC del Govern. No sé com no havíem caigut abans. Què ignorants que som. Desconec si bona part de les enquestes es van efectuar la mateixa nit del Barça-Arsenal, sota els efectes de l'eufòria esportiva i/o etílica del país.

Alguns flaixos de la Catalunya demoscòpica que ens volen fer passar per Catalunya real són aquests:

-El PSC guanyaria les eleccions amb el 26,6% dels vots, segons la Generalitat

-A les espanyoles, el PSOE s'imposaria al PP, això segons el CIS

-La meitat dels catalans diria "sí" a l'Estatut, segons la Generalitat

Si voleu més píndoles, avui a la premsa.

Viratge cap al no a l'Estatut

Finalment, la Plataforma pel Dret de Decidir ha modificat la seva posició i s'ha pronunciat pel "no". La plataforma, que té el seu web ancorat al mes de febrer, ha fet una evolució com Esquerra i ha passat d'oferir un ventall d'opcions (totes menys el "sí") a posicionar-se fermament pel "no" inequívoc a l'Estatut pactat a La Moncloa i aprovat per les Corts espanyoles. A més, la Coordinadora d'Associacions per a la Llengua Catalana (CAL), amb aquesta campanya per La retallada que ens cal, també diu "no" en el referèndum.

Barça, Estatut i símbols nacionals

La coincidència de l'obtenció (dimecres) i celebració (dijous) de la Champions per al Barça i la convocatòria formal del referèndum (dijous) han tingut un reflex a la bloguesfera catalana, altrament dita catosfera. Els blocs socialistes han vinculat l'èxit culer amb la presència del blaugrana Zapatero a París i, de passada, amb el "sí" a l'Estatut, encara que no sigui "el Estatuto que apruebe el Parlamento de Catalunya" (ZP dixit, Palau Sant Jordi, 13 de novembre de 2003). Ara els blocs republicans repliquen i vinculen el triomf del Barça amb una victòria del "no" 18-J, com fa el dirigent de les JERC Daniel Casanovas en el seu bloc.

La precampanya estatutària està amanida ja no per l'expulsió d'ERC del Govern, la retirada més que probable de Maragall, la visualització de la sociovergència, l'equidistància pretesament recuperada pels republicans, sinó per la copa guanyada pel Barça. Futbol i política. [També premsa esportiva i llengua, segons llegeixo al bloc del militant de Convergència Salvador Grifell.]

Els símbols, com l'estelada d'Oleguer Presas o el no de Titot, vinculats a l'esport són una arma valuosa. Ho són tant, que alguns haurien pres mesures per evitar que Oleguer emetés missatges no aptes per a la Catalunya sociovergent i estatutàriament retallada. Ho escriu Víctor Alexandre al seu bloc, en aquest article titulat Oleguer emmordassat. [El diari personal d'Alexandre figura entre els enllaços d'opinadors d'aquest bloc.]

Curiosament, aquest divendres el reconeixement nacional provenia de l'estranger. El diari The Thimes qualifica Catalunya de "nació sense estat", en un article sobre la final de la Champions. Altres elogis al país i a la seva capital, Barcelona, han estat recollits per The Guardian. Curiós que els anglesos considerin el Principat una nació, mentre les Corts espanyoles eviten subscriure el reconeixement nacional aprovat pel Parlament de Catalunya.

El mític Zaplana i l'escandalosa evasió d'impostos

Un català del sud, l'amic Àngel Ferrero, ànima del bloc Economia crítica i ploma brillant del fanzine Smile magazine, també amb bloc, m'estira de les orelles, i amb raó. Tanta obssessió per l'Estatut del Principat ens tapa el bosc dels Països Catalans. Em passa aquest enllaç d'una informació que publica El País a tota canya a la portada d'aquest divendres amb el tiular que resa: "Una red de empresas cobró 10 millones de Terra Mítica por obras nunca hechas" Un escàndol d'evasió d'impostos que ha robat a tots els valencians, a través de caixes o de la pròpia Generalitat, 10 milions d'euros. Un escàndol que esquitxa de ple Eduardo Zaplana, expresident valencià i intocable portaveu del PP al Congrés.

Del País Valencià també ens arriben notícies sobre les negociacions i reunions entre ERPV i el Bloc per arribar a un acord de cara a les eleccions del 2007. I ja que hi som, aprofito per recomanar-vos una visita al bloc del secretari general del Bloc Nacionalista Valencià, Enric Morera. Un altre bloc del Bloc és aquest de Pere Fuset.

CUPaires blocaires

La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) experimenta un augment dels seus militants blocaires. A part dels ja existents entre els meus enllaços Joan Jubany, un blocaire històric de la CUP de Mataró, on va ser candidat a l'alcaldia, i de Quim Soler, cupaire blocaire de Vic, ara hi incorporo el bloc de Juli Cuéllar, també mataroní; el bloc de Josep Antoni Vilalta, regidor de Torà i membre del Secretariat Nacional de la CUP; i el bloc de Jordi Salvia, militant de Vilafranca del Penedès. Crearé una categoria d'enllaços pròpia per concentrar tots els blocs de la CUP. Crec que aniran creixent.