Pendents de Maragall

El referèndum del 18-J serà l'accident electoral previ a la veritable cita amb les urnes, després de l'estiu i abans d'acabar l'any, en una data encara incerta. Un accident, el del 18-J, que pot ser mortal per als convocants si impera l'esperit del 18-F. Però també pot esdevenir un simple tràmit -amb despesa inclosa, 14 milions d'euros no ens ho treu ningú!si la piconadora sociovergent s'hi dedica a fons, amb ZP al capdavant. El primer dels quatre aterratges de Zapatero es va produir divendres a Girona, i trobem referències critiques en els blocs del filòsof Josep Maria Terricabras [Tot just comença], el periodista Jordi Colomer [El Pinotxo, a Girona] i el militant republicà Pau Comes [El Gran Mentider o la democràcia a l'espanyola], entre molts d'altres. Una prova de l'espanyolització de la precampanya, una anotació en què trobareu comentaris molt precisos i interessants de La trappola sobre la precipitació de l'últim sondeig del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat.

Aquest diumenge, però, l'atenció dels mitjans recau en el futur polític del President Pasqual Maragall, que en el seu bloc es refereix al míting de Girona [El primer míting pel Nou Estatut!] i l'acaba amb una frase enigmàtica: "Soc i seré fidel a l'esperit socialista. Hi ha una frase de Willy Brandt extreta de les seves memòries que refleteix molt bé el seu coratge i que ja vaig utilitzar l'estiu passat en un mail a tots els militants i simpatitzants socialistes: "No són les dificultats, sinó la resignació, allò que ens pot vèncer". No ho oblidem. Jo no ho faré." Maragall es troba en un laberint, segons el periodista Albert Sáez, que dibuixa la disjuntiva presidencial: "O anunciar la seva retirada per donar ales al sí o complicar-se la vida gestionant un sí pels pèls com a candidat d'un tripartit que tots els implicats voldrien reeditar precisament sense ell." La retirada de Maragall, però, té riscos, segons el periodista Jordi Barbeta, que escriu: "Si el PSC sacrifica ahora a Maragall, presenta como candidato a la Generalitat a Montilla y no obtiene una victoria cómoda en las elecciones catalanas, el liderazgo del primer secretario sufrirá un desgaste que tendrá una dimensión en el partido de consecuencias nefastas. La estructura de mando del PSC quedaría debilitada en el peor momento, justo cuando es más evidente el interés del PSOE en propiciar pactos estables con CiU."

Maragall es fa estimar, també a través del bloc, que té una posdata en l'escrit d'ahir que apel·la a la comprensió i busca la complicitat amb el lector-ciutadà-elector: "Agraeixo molt els comentaris rebuts darrerament, en especial, els que m'animen a mantenir el rumb. Procuro llegir-los tots. No hi ha censura. Els rebo tots, fins i tot els que no son gens favorables. A tots vosaltres, gràcies pel vostre temps i interès. Són per a mi una font de reflexió personal, sense intermediaris. Gràcies." El director de l'Avui, Vicent Sanchis, no mostra cap compassió amb el President en aquest article, que conclou així de contundent: "El presidencialisme de Pasqual Maragall ha estat un fracàs. Qui el pot substituir amb garanties? No és una qüestió només de candidats, com afirmen, despistats, alguns dirigents del PSOE i del mateix PSC. És una qüestió de model substitutiu. De projecte que generi il·lusió i d'encert posterior. Per què no l'hi pregunten a Joan Laporta?"

Més sobre la campanya socialista

Vaig escriure de la desigualtat de recursos d'una campanya en què el PSC s'ha aferrat al recurs fàcil del PP. El blocaire convergent Xavier Tomàs fa un advertiment seriós en el sentit que la publicitat negativa no sempre funciona. No us perdeu el bloc de Tomàs, espai d'aturada obligada. Els blocs socialistes se centren, bàsicament, en els atacs al PP per justificar la seva aposta pel "sí" a la reforma estatutària. Alguns exemples són aquests:

-Jaume Pros, regidor del PSC a Valls: 10 barbaritats del PP sobre l'Estatut

-Jordi Pedret, diputat del PSC al Congrés: Senzillament sí

-Joan López, regidor del PSC a Sant Sadurní d'Anoia: Les querelles del PP contra el PSC: Jo m'autoinculpo!

-Paco Aranda, militant de la JSC de L'Hospitalet de Llobregat: El per què de l'eslògan: Més sobre l'atac del PP a Catalunya

Qui supera aquests plantejaments és Miquel Iceta, viceprimer secretari del PSC, que en l'anotació d'aquest diumenge Treballant per a un sí rotund fa una anàlisi de les enquestes, defensa la campanya del partit (com no podia ser de cap altra manera) i no s'estalvia crítiques als fins fa pocs dies socis republicans: "Per cert, als que diuen que hi ha un NO sobiranista o independentista, els recomano la lectura d'un valent article de Jordi Sánchez. Val la pena. Em diuen que ERC ha canviat d'eslògan. Volien posar "Diguem NO", però resultava massa semblant al "Digues NO" del PP. Diuen que l'han canviat per "Ara toca NO". Tornen a equivocar-se perquè el que ara toca és Catalunya. I Catalunya vol un SÍ."

Casament entre marit i marit

El primer secretari de l'agrupació del PSC de Gràcia i portaveu municipal del grup socialista al mateix districte Guillem Espriu deixa constància en el bloc del seu casament, ahir dissabte al Saló de Cent. Hi ha un enllaç amb fotolog que deixa testimoni del casament. Encara que no els conec, felicitats i bon viatge de noces!