La campanya institucional del Govern, censurada

26 de maig de 2006

La campanya institucional del Govern de Catalunya sobre el referèndum de l'Estatut patirà un cepillado similar al cepillado de què parlava Alfonso Guerra quan s'alegrava de les retallades (prop d'un 70%) que les Corts espanyoles havien aplicat al text aprovat el 30 de setembre de 2005 pel Parlament de Catalunya. La Junta Electoral ha forçat el Govern a replantejar-se la campanya, que estava concebuda per convidar descaradament els ciutadans a votar "sí". Un dels molts personatges famosos que apareixien en la campanya censurada era Ferran Adrià, que sortia dient alguna cosa així com: "L'Estatut és un plat que ja està cuinat i ara és l'hora de menjar-se'l". La Junta Electoral no se l'ha volguda empassar, aquesta campanya. Era un plat massa indigest.

El Govern bipartit en funcions s'haurà de limitar a recordar a la població que el referèndum és el 18 de juny i quins són els procediments de la consulta. I res més. De la inducció indecent al vot afirmatiu, res de res. [El web de la Generalitat ha estat ràpidament escombrant, amb la qual cosa no trobem cap imatge d'allò D'ara endavant, el nou Estatut.] Per tant, per què es va expulsar ERC del Govern si l'argument principal expressat pel President Pasqual Maragall era que volia tots i cadascun dels seus consellers fent campanya pel sí? Maragall no acceptava que els 6 consellers republicans formessin part del Govern calladets.

Els càrrecs d'Esquerra ja estaven disposats a no participar activament de la campanya d'ERC pel no, i mantenir-se'n al marge. Però la por escènica i demoscòpica dels partidaris del sí va conduir al nerviosisme i a les pressions per matar diversos ocells polítics d'un tret, amb l'excusa del referèndum. Maragall va fixar com a màxima prioritat del govern partit l'aprovació de la reforma estatutària pactada entre Mas i Zapatero a La Moncloa. El President va ser molt clar en aquest aspecte. I ara resulta que la Junta Electoral para els peus al Govern i marca l'obligatorietat d'una certa "imparcialitat". Per tant, si els consellers del PSC i d'ICV no pensen fer campanya institucional pel sí [Josep Maria Vallèsho fa igualment com a càrrec de partit, en un exemple curiós ja que és ciutadà pel canvi però els socialistes el tracten ara com a conseller propi] era del tot viable que els consellers d'ERC s'haguessin abstingut de fer campanya pel no. Queda dit, amb el benentès que la ruptura està consumada, segurament tant o més com l'acord monclovita entre el president de CiU [tan prudent ara] i el secretari general del PSOE.

Les impremtes fan l'agost. I els opinadors tenen feina. No us perdeu el cara a cara d'ahir al matí a TV3 [aquí teniu el video], moderat pel meu amic mataroní Espartac Peran, entre dos independentistes: Vicent Partal i Agustí Colomines. El primer defensa el no [podeu repassar els seus Mail Obert], mentre el segon és la cara visible del sí suposadament de la societat anomenada civil. La ruptura de la unitat d'acció a Madrid del famós quadripartit català ha conduït el catalanisme polític al desconcert i la divisió més lamentables. La prova d'això és el cara a cara a Els matins de TV3. Que un independentista com Colomines acabi confessant que votarà sí amb el nas tapat, no és gaire engrescador per als sobiranistes que contemplen la possibilitat de lliurar la seva sort, i la del país, a la papereta del sí confeccionada als sofàs i despatxos de La Moncloa.

Una papereta, per cert, que té importants contraprestacions, segons insinua el propi Maragall. Ell hi posa el cap i la carrera política, però el país, el seu futur nacional.

Reaccions estatutàries als blocs

Com diria el regidor i cap de llista d'ERC a Tordera, Bernat Costas, vaig a fer una relació d'enllaços "a l'estil Gordillo", en un intent de seguir copsant el termòmetre virtual de la blogosfera política catalana.

-L'Observatori de l'Estatut: Camí inexorable, segona derivada: pactar la LOFCA

-Busot:La plataforma Estatut Jo Sí va pressionar sense èxit Laporta i Òmnium Cultural per tal que s'hi sumessin

-Raonant l'Estatut: Una altra manera de fer política és possible (i necessària)

-Sindicalistes pel no: Respostes

-Daniel Solano (Olla de grills): S'inicia la desactivació del Full de ruta Mas-Zapatero

-Carles Benítez, periodista i militant de l'MDT: L'anomenat entorn socialista, el progressisme mal entès

-Quim Soler (CUP): Plural (!!)

-Bernat Costas (JERC): Julià de Jodar i el no

-Bernat Costas (JERC): Hèctor López Bofill i el no

-Daniel Casanovas (JERC): Alfonso Guerra intentarà utilitzar el teu sí per cepillar-se Catalunya

-Eudard Suàrez (JERC): Ara toca no

-Joan Safont (JERC): El sí arrossegat