Ofensiva mediàtica del sí
L'ofensiva mediàtica de La Moncloa ha marcat l'inici de la setmana, amb l'entrevista de Zapatero al programa d'Antoni Bassas. Dimecres, li tocarà a Mònica Terribas entrevistar el president espanyol i secretari general del PSOE. No dubto que Terribas farà de Terribas, és a dir, lluny dels massatges del cap d'Informatius de TV3, Jaume Masdéu, al President Pasqual Maragall, estic convençut que la directora i presentadora de La nit al dia posarà Zapatero en algun compromís. Espero que li passi en directe el video aquell en què ZP, al Palau Sant Jordi el 13 de novembre de 2003, prometia: "Aceptaré el Estatuto que apruebe el Parlamento de Catalunya" Aquí teniu un video trobat al You Tube.
L'interès mediàtic de les declaracions del president espanyol se centra en ETA, però també cal interpretar el silenci de Zapatero sobre el futur polític de Maragall i l'elogi al ministre José Montilla, que té molts números d'encapçalar la candidatura socialista a la tardor. És evident que tot segueix el guió escrit: fora Maragall, un candidat del PSC més dominable de cara al PSOE i el compromís no escrit que Artur Mas serà president de la Generalitat si guanya còmodament. És a dir, la sentència de mort del tripartit i un pacte entre caballeros perquè no es reeditarà en detriment de la candidatura guanyadora. "Artur, si ganas no te pondremos problemas." I és per això, per aquestes sospites, que el presidenciable de CiU ha d'afirmar dia sí dia també que és mentida que ho pactés en aquella visita de set hores a La Moncloa en què ell va sortir políticament reforçat a canvi de retallar l'Estatut. Tot té un cost.
Mentrestant, Miquel Iceta, viceprimer secretari del PSC, va dient que els socialistes no tenen pressa a triar candidat perquè, de passada, així posen nerviosos els nacionalistes. [El director de la Fundació Campalans i militant socialista Albert Aixalà advoca per una bipolarització electoral PSC-CiU a la tardor.] Si CiU està nerviosa no serà pas per les eleccions de la tardor, que tothom té coll avall que les guanyarà Mas, sinó pel resultat final de l'aventura estatutària el 18-J. El tripartit del sí, forçadament optimista, rebia aquest dilluns el suport del ministre Jordi Sevilla, en aquesta entrevista a La Vanguardia. Sevilla, que és un valencià a qui encara no l'he sentit parlar la llengua del seu país, és aquell ministre que va dir que Catalunya no estava preparada per votar "un xarnego" com a president de la Generalitat. Es referia, lògicament, a Montilla.
Ara el ministre afirma rotundament el contrari. Cinisme en estat pur. Curiós que l'entrevista al rotatiu del Grup Godó es publiqui el dia que escenifica amb l'ecosocialista Joan Saura uns traspassets pendents de l'Estat a Catalunya. Imagineu-vos com va això dels traspassos, que tot just ara (a les portes de la campanya electoral per la reforma del 2006) encara han de concedir engrunes de l'Estatut de Sau, que és del 1979, de quan els bitllets eren de 100 pessetes i la gent anava en Seat 600 (icones de la campanya convergent). I els traspassos que encara no ha fet Madrid des des 1979 oscil·len el mig centenar. Preneu nota.
La nota de color de la jornada l'han proporcionat els excèntrics Ciutadans de Catalunya, que han presentat el seu lema per la campanya, per boca de l'intel·lectual blocaireArcadi Espada. L'espanyolisme tindrà un desembarcament aquests dies a Catalunya, amb la desfilada dels càrrecs del PP, amb Mariano Rajoy d'estrella invitada. Un Rajoy a qui, per cert, l'eurodiputat de CiU Ignasi Guardans tracta d'Ignorant o frívol.
El líder d'ERC, Josep-Lluís Carod, ha vingut a dir que Catalunya s'ha sacrificat històricament per l'Estat, i que ara ja n'hi ha prou. Per Carod, el "sí" és un premi a Mas i Zapatero que no es mereixen per haver desvirtuat l'acord del Parlament de Catalunya del 30 de setembre. Els republicans s'han posat a treballar, i aquest dilluns han fet una reunió de campanya. Un dels dirigents republicans que farà bolos pel territori és l'alcalde d'Argentona, Antoni Soy, que a través del seu bloc s'ha proposat fer un diari de campanya. Els republicans confien en Internet per anar escampant el rebuig estatutari. Aquesta anotació d'Eduard Suárez, candidat republicà a L'Hospitalet de Llobregat, en què ofereix material divulgatiu n'és una prova. O la tasca de formigueta del senador gironí d'ERC Miquel Bofill, que periòdicament difon les retallades de l'Estatut del 30-S en el seu bloc. El senador republicà té un replicant en el bàndol socialista. És el diputat també gironí del PSC al Parlament José Antonio Donaire, un blocaire que minuciosament analitza les finances de l'Estatut.
Com que tot plegat és molt estrany, com sosté en aquest articleFrancesc-Marc Àlvaro, el Govern presenta recurs contra la decisió de la Junta Electoral Central, que va obligar la Generalitat a retirar la campanya institucional de participació, que era una campanya per participar amb el "sí". El politòleg Jordi Sánchez apunta en aquest article a El País que la decisió de la Junta Electoral és un precedent que pot canviar la lògica democràtica. Home, el que no és democràtic és destinar 14 milions d'euros públics fonamentalment en favor del "sí". I els del "no" que s'espavilin, i, a més, des de l'oposició.
És interessant l'entrada del bloc del militant d'EUiA (l'únic blocaire) Andreu Espasa, que defensa el sí en contra d'algunes veus internes, com la de Diosdado Toledano, militant de Revolta Global i dirigent nacional d'EUiA, que precisament va visualitzar el seu rebuig a l'Estatut participant de l'acte de dissabte a la plaça Catalunya organitzat per la Plataforma pel Dret de Decidir. En l'àmbit de l'esquerra també trobo aquesta resposta del secretari general de la UGT, Josep Maria Àlvarez, el sindicalista blocaire, al filòsof Josep Maria Terricabras, també blocaire i d'habitual referència aquí.