El pitjor escenari possible

El catalanisme polític i el sobiranisme transversal està més dividit que mai a poques hores de l'inici formal de la campanya pel referèndum de la reforma d'Estatut d'Autonomia de Catalunya. De la confusió hem passat a la divisió, i ara a l'enfrontament, que és el pitjor dels escenaris possibles. L'espectacle televisiu poc edificant d'independentistes barallant-se pel "sí" o pel "no" a l'Estatut es pot repetir els propers dies. A la televisió, al bar, a la feina, a casa... És el resultat d'un procés frustrat i frustant. Les coses s'han fet tan malament com s'ha pogut i més. Ara el problema dels polítics és traslladat a la ciutadania. "Au, espavileu-vos!"

No m'estranya que Oriol Izquierdo, secretari general de l'Opnió Catalana ni més ni menys, dubti cada matí quan es mira al mirall. Avui estic pel sí o avui estic pel no. Són moltíssims els catalans sobiranistes que vacil·len, que no saben què fer, a qui fer cas. El bombardeig partidari serà insuportable els propers dies. L'intent d'utilitzar el vot amb segones i terceres lectures evidencia la perversió de tot plegat. Per a molts electors els serà difícil mantenir la fredor analítica en el moment de dipositar el vot a l'urna.

Aquest desconcert, aquesta ferida sobiranista que es va aixamplant per moments, tindrà una cicatrització complicada. A l'Òmnium Cultural ho han constatat amb la consulta per conèixer l'opinió dels socis d'una entitat bandera del catalanisme, nacionalisme o sobiranisme transversals [aquí teniu els resultats i el comunicat]. Un 44,61% es decanta pel "sí", mentre que el 38,98% aposta pel "no", el 4,47% pel vot en blanc i el 3,98% és partidari del nul. Guanya el "sí", però la majoria correspon a diverses fórmules d'expressar rebuig a la reforma estatutària que el 18 de juny anirà a referèndum.

L'Òmnium és una prova de la fractura en l'espai social i polític catalanistes. Això vol dir que aquesta reforma estatutària anirà a referèndum sense la unitat del catalanisme necessària. No suma, sinó que resta. No engresca, sinó que enfronta. L'Òmnium que ara presideix Jordi Porta, que ahir va comparèixer per explicar els resultats acompanyat d'Eduard Voltas, no és el reflex de la societat catalana al complet. Si així fos, la victòria interna del "sí" (molt celebrada per convergents i rebuda amb decepció per republicans) giraria com un mitjó la nit del 18-J perquè prop d'un 40% del "no" seria un èxit brutal (llavors els republicans brindarien amb cava i els convergents tindrien cares molt llargues).

Les males llengües expliquen pressions de tota mena a ca l'Òmnium. Que si l'aparell d'Esquerra ha treballat perquè sortís el "no" i mira quin resultat! Que si els estrategs de Convergència han pressionat perquè sortís el "sí"... Tant li fa. Tots els fils que s'hagin pogut moure en un sentit o altre només posen de manifest dues coses: que l'Òmnium ha recuperat el pes cívic que tenia (per això es mouen els partits) i que aquesta campanya serà molt dura. És per això que l'han encertant optant per no fer cap campanya: ni pel sí ni pel no. Només faltaria una ruptura interna a Òmnium perquè l'acabem de rematar.

ERC ha destacat en un comunicat que el "sí" intern d'Òmnium no supera el rebuig a l'Estatut retallat. ICV ha emès una nota en què afirma que la victòria del "sí" "demostra que el no dins del nacionalisme català s'està desinflant". CDC no sé què ha dit al respecte, sincerament. L'únic que he llegit de la federació nacionalista són comunicats d'Artur Mas i Felip Puig reclamant insistentment a Pasqual Maragall la data i convocatòria de les eleccions anticipades al Parlament.

Mentrestant, l'almoina policial ha merescut aquest dimarts una declaració del President Jordi Pujol en defensa dels Mossos d'Esquadra i criticant la "parafernàlia" estatal en el retorn d'uns agents de la Guàrdia Civil que havien marxat abans d'hora deixant desprotegit una part del país. Pujol i Joan Puigcercós són els únics que han parlat clar, en aquest assumpte.

Mentrestant, Iberia ha anunciat la supressió de la majoria de vols des de l'aeroport del Prat, adduint falta de rendibilitat en les rutes punta a punta, per concentrar-se en la companyia de baix cost que crea i el pont aeri amb Madrid.

Mentrestant, al Congrés dels Diputats se celebra el Debate del Estado de la Nación. Ells tenen les dues coses: Estado i Nación. I uns polítics que fan un gran exercici de focs d'artifici (Zapatero dient a Rajoy que és un "profeta del desastre" i el líder del PP dient al president espanyol que és un "sembrador de discòrdia") però pacten que el tema d'ETA no el toquen perquè és un "tema d'Estat".

D'això van sobrats, mentre aquí el quadripartit del 30-S escampa divisió i desil·lusió col·lectives vestint-ho amb eslògans i campanyes barates.

Ja veieu que aquesta nit estic pessimista. O cansat...

Reaccions blocaires al debat intern d'Òmnium

-Marc Roca: A propòsit dels resultats d'Òmnium Cultural

-Galderic Lastras: La inutilitat del vot nul

-Àlex Masllorens (PSC-CpC): Fins i tot a Òmnium Cultural guanya el sí

-Marcel·lí Reyes (ERC): El referèndum a Òmnium Cultural

-Isaac Garcia (ERC): Catalanisme dividit

-Marc Espasa (JERC): Òmnium ha parlat + una miqueta de política ficció

-Joan Mas (JERC): Òmnium o la inutilitat del vot nul

-Carles Benítez (MDT): Diuen que anar més enllà de les Institucions és de somiatruites

-Ignasi Llorente (ERC): Nacionalisme dividit, i què?

-Aleix Cardona: Òmnium i el sí