El PSC utilitza el PP contra ERC i mata dos ocells d'un tret

Volien espanyolitzar-la. Pretenien bipolaritzar-la. Felicitats. Han aconseguit les dues coses. Han situat el debat en termes espanyols i han instal·lat el PP en el punt de mira. El que no entenc és per què determinats col·lectius que no tenen res a veure amb el PSC s'hi presten, a aquest joc. Mosseguen l'esquer del PP, com si els conservadors tinguéssin un paper protagonista en aquesta pel·lícula estatutària. Són actors secundaris en clau catalana, tot i que en l'escena espanyola certament han fet molt de soroll i una mica de mal (boicots que la Caixa, per exemple, compensa patrocinant la selecció de Luis Aragonés i el sector del cava equilibra amb un augment del consum interior). La catalanofòbia no ve d'ara, sinó de lluny. Els exsocis de CiU fan de les seves des que van aconseguir la majoria absoluta aznarista i des que pateixen indigestió pel resultat electoral del 14-M arran dels fets de l'11-M.

Ha interessat concentrar el rebuig a la dreta cavernària en aquesta campanya, per vincular la resposta testicular amb el sí estatutari. Legítim, però decebedor. Bàsicament perquè els que l'han fomentada, aquesta tàctica, són els mateixos que criticaven ERC quan s'enrocava amb el PP. Aquells que van criminalitzar l'encadenada de les JERC davant de la COPE a Madrid. Aquells que van utilitzar, des de Ferraz i des de Nicaragua, aquest episodi contra l'emissora de Losantos i els bisbes per empastifar ERC, tot presentant-la com una colla d'irresponsables que contrastaven amb el seny i la professionalitat dels veterans del pont aeri, és a dir, la CiU del sector negocis i l'hereva del pujolisme. Jo vaig criticar aquell episodi a la COPE. També he criticat [i precisat] els incidents amb Arcadi Espada a Girona i l'escridassada a Mariano Rajoy a l'Hospitalet i Granollers, així com lamento la tangana d'ahir a les portes d'un hotel on Ángel Acebes feia el seu míting a Mataró [aquí teniu el video]. I criticaré tantes altres que es produeixin. No és ni una escena edificant ni la millor imatge de projectar-nos. No entenc per què ho fan, sincerament. Pot més el testicle o la víscera que la intel·ligència i la fredor política? Potser sí. Però a mi això no em va. La política crec que ha de ser una altra cosa més enllà de testicles i vísceres. Tot plegat, es retroalimenta i poc pas que ho dissimulen: el contrari.

Insisteixo que els mitjans no tracten de la mateixa manera l'incident amb Espada que l'incident amb Rajoy o Acebes. No ho fan. Quin tractament donarien si, per exemple, el receptor dels ous llençats i els insults fos Zapatero enlloc de Rajoy? Què dirien d'aquests col·lectius vinculats a l'independentisme? S'han preguntat, per cert, si contemplen la possibilitat que això se'ls giri en contra? Són preguntes que em faig.

Zapatero dixit: "Un Estatut per a tota una generació o més"

La jornada de campanya dóna simptomes d'esgotament, d'incorporacions a la desesperada i curioses, i d'escàs debat. [Alguns, com Xavier Sala-i-Martín són reclamats com a desapareguts, mentre d'altres, com Miquel Roca Junyent, reapareixen treient força d'on sigui i malgrat tot.] Quines ganes que això s'acabi i arribi diumenge. Caixa o faixa. Com afirmava diumenge Zapatero a La Vanguardia [que ha renovat el seu disseny], deixe'm-ho córrer fins a la propera generació i tant feliços, si això volen. "Este Estatuto es para una generación, o más", va dir el president espanyol. Una hipoteca que supera aquestes brutals de 30 i 40 anys.

Cadascú a la seva

Mentre Artur Mascarrega contra ERC, Josep Antoni Duranapunta al nou govern, quan no és que es barallen per altres governs, és clar. En canvi, Josep Lluís Carod ha preferit disparar contra ICV i el PSC, focalitzant l'atac en Joan Saura, que s'ha indignat un xic, però un xic sostenible. El més divertit de tots, però, és Pasqual Maragall que hi veu un idil·li no gaire perceptible entre el Govern agònic i els empresaris. Crec que, a base de desfullar tantes margarides, el President oblida les duríssimes paraules del gran José Manuel Lara Bosch, que li va retreure falta de lideratge i unes quantes coses més.

La campanya als blocs de CDC

A CiU, quatre exalcaldes es revolten, segons informa una Vilaweb molt satisfeta per la pròpia difusió. Si ahir m'aturava a analitzar els blocs institucionals republicans, avui voldria fer-ho amb els diaris personals de càrrecs de Convergència. L'activíssim Joaquim Fernàndez, regidor de CiU a la ciutat blocaire per excel·lència del Principat, que és Mataró, analitza la coincidència del no d'Acebes amb el no de Carod, ahir a la seva ciutat. Al bloc d'en Quim, per cert, hi vaig descobrir aquest web de maragallades. L'exquisidesa del bloc de Xavier Tomàs és directament proporcional a la seva capacitat d'abstracció, amb la qual cosa no es dedica a la picabaralla i la declaració i contradeclaració diària. En Tomàs blocaire és de més alta volada.

Coincideix precisament en destacar l'espanyolització de la campanya, la nova blocaireCarme Laura-Gil, diputada de CiU i exconsellera d'Ensenyament de la Generalitat. El regidor de Sant Feliu de Codines Roc Fernàndez també fica, des del seu bloc, el dit a la nafra de la coincidència, quant a resultat, del no sobiranista i el no anticatalanista. Gràcies a aquest edil i treballador de CDC, incorporo als meus enllaços el bloc de Josep Tarrat, president comarcal de CDC al Pallars Jussà. Benvingut, Josep.

En canvi, el bloc dels també convergents Salvador Grifell i el diari de Roger Pons són més aviat de franctiradors, perquè normalment fan una interpretació curta i àgil del dia a dia.

Estatut balear

Tot això, i més, succeïa al Principat quan a les Illes el PP i el PSIB arribaven a un acord per a l'Estatut balear.