"Artur, president; Catalunya, sociovergent"
La política és una mena de Dragon Khan, igual que ha ha estat el tripartit. Avui ets a dalt triomfant, demà ets una ànima en pena. Només cal veure els elogis al President Maragall. La generositat de les necrològiques polítiques té aquestes coses. Ja ningú no se'n recorda de les pitjors maragallades d'aquests tres anys de govern. De les absències presidencials, de les anades i vingudes típiques del personatge. L'endemà de l'anunci de la seva retirada presidencial tot són anàlisis amables. Inclús d'aquells que hores abans li deien el nom de porc. Em refereixo als propis socialistes, però també als nacionalistes que fan d'oposició. Maragall ha passat de la nit al dia de ser vilipendiat a ser mitificat.
Encara no ha plegat i ja el troben a faltar. Aquestes hores tothom em parla bé de Maragall. Els més exigents amb el seu govern i amb el propi President són els que ara dediquen tota mena de retrets a Montilla i Mas. Potser tindrà raó Francesc Marc-Àlvaro quan sosté que Maragall és l'últim producte del pujolisme. Amb Pujol i Maragall, s'acaba una generació de dirigents catalans de primer ordre. Una fornada de polítics que, per edat i formació, no té res a veure amb un home que ha presidit Catalunya 23 anys i un altre que ha estat 15 anys alcalde de Barcelona i 3 més President, a part d'una legislatura com a cap de l'oposició.
De la mateixa manera que Maragall [sancionat per la Junta Electoral pel missatge institucional del referèndum] és avui sorprenentment admirat, m'ha semblat curiós experimentar el conte del llop de la sociovergència. Mentre el tripartit aguantava agònic, els que dèiem que s'acostava la sociovergència érem titllats d'extraterrestres. Ara tothom dóna per fet que Mas presidirà la Generalitat perquè Montilla i el PSC desmaragallitzat fracassaran a les urnes, i la complicitat de Zapatero amb els nacionalistes frenarà un nou tripartit. I ho diuen amb nostàlgia del tripartit!
Mas i Piqué estan convençuts que el tripartit repetirà si l'aritmètica ho permet. Però Maragall ha d'anar a La Moncloa l'endemà del seu comiat per recordar-li a Zapatero que seria llàstima cedir a CiU el desenvolupament del nou Estatut. Si li ho diu el President (també a la tarda al Parlament), és perquè algun pacte hi deuria haver entre Zapatero i Mas. En tot cas, és fer futurologia perquè primer hi haurà eleccions (reservem-nos el 22 d'octubre per no fer cap excursió) i el poble tindrà la paraula. Després vindran els pactes. Montilla serà disciplinat i acceptarà que Mas governi, tot i que el tripartit-segona-part pogués evitar-ho? O es rebel·larà contra el PSOE i reeditarà l'aliança amb ERC i ICV? En qualsevol cas, totes les hipòtesis situen Mas com a guanyador. I si és així, jo em plantejo una altra pregunta: farà Carod president Montilla, encara que un nacionalista guanyi i recuperi escons perduts a les darreres eleccions?
Algunes anotacions als blocs
Lluís Foix: La realidad derriba a Maragall
Iñaki Anasagasti: ERC debe sacar conclusiones
Josep Maria Terricabras: El President Maragall es retira
Vicent Partal: L'era Maragall
Algunes anotacions anteriors meves relacionades
De la Torre de Collserola a la sala Torres Garcia