A veure qui és el guapo que vol competir amb Montilla
El PSC se n'adona, de l'error, i fa córrer una circular entre les federacions del partit per veure si hi ha algun guapo o guapa que s'atreveix a disputar a José Montilla la candidatura a la presidència de la Generalitat. Ho presenten dient que obren el termini per proposar precandidats a la presidència de la Generalitat. És evident que els socialistes no han tingut gaire cura en el procés intern per rellevar Pasqual Maragall al capdavant de la candidatura electoral. El President no havia anunciat que llençava la tovallola que ja feien circular tota mena de filtracions sobre la predisposició del ministre a substituir-lo. Encara no s'havia acomiadat a Nicaragua, que l'executiva socialista (que no va ser cap bassa d'oli) ja proposava Montilla formalment com a cap de llista. Sense obrir prèviament cap procés intern. Ni primàries ni debat. Ara, però, dos dies després posen l'èmfasi en aquest procés per captar precandidats (ai qui es presenti!). Han començat la casa per la teulada. Nerviosisme, pressa...
A Iniciativa la cosa és més fàcil. Joan Saura és l'únic candidat que ha presentat aquest dimecres els avals per a les primàries per optar al número u de la candidatura ecosocialista de la tardor. A Esquerra, Josep-Lluís Carod s'està dedicant a vendre el tàndem amb Joan Puigcercós. La idea del relleu tranquil s'ha interpretat, per part d'alguns mitjans i opinadors, com una manera de tancar en fals les tensions internes dels republicans. És curiós que l'executiva del PSC de dilluns s'hagi presentat com un camí de flors i violes mentre que la cimera catàrtica d'Esquerra a Castelldefels s'interpreta com una batalla interna entre carotistes i puigcercotistes. Tot depèn de com es miri. Ni l'elecció de Montilla compta amb el vist-i-plau unànim dels dirigents socialistes ni el tàndem Carod-Puigcercós és el resultat d'una guerra oberta. Entre poc i massa.
Els errors d'ERC
Alguns lectors m'han fet comentaris en l'anotació d'ahir, titulada Esquerra opta pel relleu tranquil. Afirmar que ERC ha comès errors no és culpar-la de tots els mals del tripartit, com algú comenta o intenta atribuir-me. La cimera de dos dies a l'Hotel Don Jaime de Castelldefels posa de manifest que ERC té molta feina a fer (programa electoral, reorientar discurs, avaluar estratègies i fer les llistes) i necessita aprendre dels errors. No sé si ara toca llistar-los. Ja ho farem.
Però estic convençut que Esquerra no anirà a la campanya amb el mateix discurs que fa tres anys. Posaria la mà al foc que si ha de reeditar l'acord del Tinell amb Montilla ho farà sobre bases diferents al pacte del tripartit maragallista. No només canviarien les persones, sinó les estratègies, els programes i les quotes de poder. Però especular ara amb un segon Tinell és precipitat i inútil. Primer hi haurà eleccions, i el resultat serà determinant. El PSC pactaria amb una ERC crescuda i més ambiciosa? O només repetiria el tripartit amb uns republicans disminuïts i afeblits a les urnes? Suposo que per evitar aquest escenari el tàndem Carod-Puigcercós s'hi ha posat ja a treballar. Per no baixar dels 23 escons.
[El bloc Fent la viu viu reflexiona sobre L'error d'ERC.]
Aznar, t'han enxampat!
José María Aznar, expresident espanyol i líder a l'ombra d'un partit absolutament aliè a la corrupció (em refereixo al PP de Zaplana, per posar un exemple), ha comès incompatibilitats. Ho llegeixo al magnífic bloc del periodista Juan Varela, que escriu Las incompatibilidades de Aznar i també Aznar no declaró sus servicios a Murdoch. Aznar, l'escrupulós. Aznar, l'assalariat. Aznar, l'empresari de Famaztella, que no factura barat. Però ell nega l'evidència. Atrevit com sempre!
Dos articles
M'ha semblat molt interessant la reflexió de Jordi Maluquer en aquesta tribuna a El Punt: "Zapaterodependència".
Al bloc de l'escriptor independentista Víctor Alexandre trobareu l'article Presoners del sí.