Amb Rita Marzoa

L'arribada d'Oleguer Sarsanedas a la direcció de Catalunya Ràdio, després de l'etapa fosca de la innefable Montserrat Minobis, va ser interpretada com una oportunitat per aturar el desastre. L'Estudi General de Mitjans acaba de certificar aquest dimarts el lideratge de l'emissora pública catalana. Me n'alegro, sincerament. Però aquests resultats d'audiència coincideixen amb l'anunci de la retirada de la graella per a la propera temporada del programa "Si més no", dirigit i presentat per Rita Marzoa. No sé si el model de l'emissora pública ha de ser el de fitxar presentadors mediàtics. Manel Fuentes i el trident Toni Soler-Queco Novell-Manel Lucas són algunes de les veus que podrien acabar a Diagonal 614 a partir del setembre. Benvinguts siguin. Però crec que l'aposta per recuperar el terreny perdut no hauria de basar-se en el sacrifici de programes de referència en això que en diem els Països Catalans. Que una professional compromesa com Rita Marzoa "caigui" de la graella és una mala notícia.

Les iaies de Pego estan de dol, i no són les úniques. Em declaro, ara i aquí, oient damnificat per l'emissora pública del meu país. El model Sarsanedas té la seva perversa coherència. Acaba amb el "territori comanche" que suposava la franja de 3 a 4 de la tarda, històricament lligada a continguts de compromís desacomplexat amb el país. Ni les iaiaes de Pego, a l'hora de fer postres de músic, ni el lloro, el moro, el mico ni el senyor de Puerto Rico. Terra cremada. Ho compensaran amb unes falques netejadores de consciències que vagin repetint la cantarella de "Catalunya Ràdio, la ràdio nacional de Catalunya".

Fa dies el filòsof Josep Maria Terricabras s'indignava per l'espanyolització de TV3, la seva. El blocaire independentista Quim Soler (CUP) superava l'estat de la indignació amb Visca la tevetrespanyola!. Ahir, el militant republicà de les Illes Amadeu Corbera escrivia Fins aviat, Rita. Doncs, això. Fins aviat.

M'agradaria saber què en penseu. Feu comentaris. Els farem arribar a l'emissora.