El mal (a Xavier Vendrell) ja està fet
El monarca ja ha signat, i el 9 d'agost entrarà en vigor l'Estatut de Catalunya reformat. Quin descans. Patia, i molt, perquè sense la reforma estatutària la felicitat dels catalans corria perill. Ara, però, cal desenvolupar-lo, i a Madrid hauran de canviar una vintena de lleis, una feina més aviat complicada.
M'he quedat molt més descansat, però, amb la notícia que José Montillano pactarà amb el PP en cas de guanyar les eleccions. Una suposició, aquesta última, que guanya força gràcies a la cuina demoscòpica [aquí teniu el baròmetre en pdf, però sapigueu que són 376 fulls abans d'imprimir-lo!] del director del CEO, Gabriel Colomé, de qui l'incombustible confidencial polític Busot explica això.
Montilla ha aconseguit liquidarels negocis que tenia muntats Pasqual Maragall amb la gent de la seva òrbita. Coma màxim exponent del baixllobregatisme del PSC, Montilla prefereixpesos pesants del sindicalisme, encara que estiguin retirats com el blocaireJosé Luis López Bulla, un exdigirent de CCOO i exdiputat d'ICV que no té cap escrúpol a l'hora d'apuntar-se al montillisme. Són mals temps per als maragallistes. I confosos per als excomunistes.
Si és una gran notícia que Montilla --un candidat en construcció gràcies a JoséZaragoza, que mossega-descarti el pacte amb el PP (igual que CiU, que tampoc vol sentir-ne a parlar, d'acords amb els conservadors de Josep Piqué), també ho és que no es tanqui portes a l'acord postelectoral amb ERC. Els independentistes, per cert, avantposen els fonaments del Tinell als pactes de governs possibles. Una manera de justificar l'aposta estratègica de fa tres anys.
Em sorprèn cada dia que passa el gran nivell de la política catalana. Que si el cara a cara per aquí, que si jo sóc més catalanista que tu i tu ets més nacionalista que jo, que si a Frankfurt hi hem de ser tots, que si jo em faig la foto amb Mario Soares abans que tu, que si no menystinguis aquell, que si farem una llista amb moltes dones destacades, etcètera.
Javeieu com es pot fer un relat de l'actualitat política catalana senseesmentar (com faran molts mitjans de comunicació) l'autèntica notíciade la jornada, al meu modest entendre. Detecto un escàs seguiment de la informacióque aquest dijous xafogós culminava amb el culebrot del gravíssim escàndol de la carta financerad'ERC, un autèntic atemptat perpetrat per un element perillós quecircula per la política catalana i que s'anomena Xavier Vendrell [de qui trobes això buscant al Google].
Aquests són els titulars que he estat capaç d'enxampar:
-Vilaweb: La fiscalia arxiva el cas de la tramesa de les cartes d'ERC
-e-notícies: El fiscal arxiva el cas de les cartes, però renya ERC
-Racó Català: S'arxiva el cas de les cartes d'ERC a treballadors i càrrecs de la Generalitat
-El País: El fiscal archiva el caso de las cartas de ERC, pero le reprocha su sistema de financiación
[El bloc republicà Fent la viu viu és àgil i escriu ERC segueix tenint les mans netes segons la fiscalia.]
Ni El Mundo ni La Vanguardia, per citar un parell de grans mitjans, han enviat cap feed amb la notícia de l'arxivament per part de l'inefable fiscal en cap de Catalunya José María Mena. Ni piu. D'això se'n diu coherència. Visca el criteri periodístic!
Aveure què publiquen avui en les versions en paper, però sobta que les edicions digitals delsgrans diaris dediquessin ahir tan poca atenció a un afer que va posar eltripartit en crisi, en una més de les seves crisis, vull dir. QuanVendrell, en un pols dels republicans, va ser nomenat conseller de Governació de la Generalitat es vaorganitzar un sidral mediàtic en què la presumpció d'innocència vabrillar per la seva absència. A Madrid, i aquí també el principal partit del'oposició catalana també, van titllar el llavors secretarid'Organització i Finances d'ERC d'extorquidor cap a munt. I ara què?Doncs que som a les portes de les vacances d'agost. Que els diaris al'estiu estan sota mínims. Que fa molta calor. Que la gent prefereixl'orxata i el granissat a la lectura i el seguiment de l'actualitat. I,de passada, que ja va bé no rehabilitar la figura d'un dirigent i de laseva organització política sempre i quan aquest es digui Vendrell i elseu sigui un partit independentista. Què fan avui aquells que li vanretreure el seu passat [amb barbaritats com aquesta allotjada al bloc d'Arcadi Espada, àlies el ciutadà major, titllat de totalitari pel valent blocaire d'Izquierda Unida Ricardo J. Royo] a l'exconseller de Governació? Doncs mirar cap a un altre costat.
Sembla que ens haguem llegit mútuament el pensament, amb en Pere Aragonès, portaveu nacional de les JERC i blocaire, que ha fet l'anotació On són ara les portades? El regidor d'ERC de Gavà, el blocaireMarcel·lí Reyes, també s'ha afanyat a escriure l'entrada La fiscalia arxiva el cas de les cartes d'ERC.
A Esquerra estan en ple procés de democràcia interna perconfeccionar les llistes al Parlament de Catalunya de la tardor. Algunes entrades dela bloquesfera republicana són aquestes:
-Joan Safont: A les urnes ciutadans!
-Bernat Costas: Apostem fort
-Eduard Suàrez: Ja tenim els candidats
-Marcel·lí Reyes: Comunicat sobre la llista d'ERC al Parlament
M'he quedat molt més descansat, però, amb la notícia que José Montillano pactarà amb el PP en cas de guanyar les eleccions. Una suposició, aquesta última, que guanya força gràcies a la cuina demoscòpica [aquí teniu el baròmetre en pdf, però sapigueu que són 376 fulls abans d'imprimir-lo!] del director del CEO, Gabriel Colomé, de qui l'incombustible confidencial polític Busot explica això.
Montilla ha aconseguit liquidarels negocis que tenia muntats Pasqual Maragall amb la gent de la seva òrbita. Coma màxim exponent del baixllobregatisme del PSC, Montilla prefereixpesos pesants del sindicalisme, encara que estiguin retirats com el blocaireJosé Luis López Bulla, un exdigirent de CCOO i exdiputat d'ICV que no té cap escrúpol a l'hora d'apuntar-se al montillisme. Són mals temps per als maragallistes. I confosos per als excomunistes.
Si és una gran notícia que Montilla --un candidat en construcció gràcies a JoséZaragoza, que mossega-descarti el pacte amb el PP (igual que CiU, que tampoc vol sentir-ne a parlar, d'acords amb els conservadors de Josep Piqué), també ho és que no es tanqui portes a l'acord postelectoral amb ERC. Els independentistes, per cert, avantposen els fonaments del Tinell als pactes de governs possibles. Una manera de justificar l'aposta estratègica de fa tres anys.
Em sorprèn cada dia que passa el gran nivell de la política catalana. Que si el cara a cara per aquí, que si jo sóc més catalanista que tu i tu ets més nacionalista que jo, que si a Frankfurt hi hem de ser tots, que si jo em faig la foto amb Mario Soares abans que tu, que si no menystinguis aquell, que si farem una llista amb moltes dones destacades, etcètera.
Javeieu com es pot fer un relat de l'actualitat política catalana senseesmentar (com faran molts mitjans de comunicació) l'autèntica notíciade la jornada, al meu modest entendre. Detecto un escàs seguiment de la informacióque aquest dijous xafogós culminava amb el culebrot del gravíssim escàndol de la carta financerad'ERC, un autèntic atemptat perpetrat per un element perillós quecircula per la política catalana i que s'anomena Xavier Vendrell [de qui trobes això buscant al Google].
Aquests són els titulars que he estat capaç d'enxampar:
-Vilaweb: La fiscalia arxiva el cas de la tramesa de les cartes d'ERC
-e-notícies: El fiscal arxiva el cas de les cartes, però renya ERC
-Racó Català: S'arxiva el cas de les cartes d'ERC a treballadors i càrrecs de la Generalitat
-El País: El fiscal archiva el caso de las cartas de ERC, pero le reprocha su sistema de financiación
[El bloc republicà Fent la viu viu és àgil i escriu ERC segueix tenint les mans netes segons la fiscalia.]
Ni El Mundo ni La Vanguardia, per citar un parell de grans mitjans, han enviat cap feed amb la notícia de l'arxivament per part de l'inefable fiscal en cap de Catalunya José María Mena. Ni piu. D'això se'n diu coherència. Visca el criteri periodístic!
Aveure què publiquen avui en les versions en paper, però sobta que les edicions digitals delsgrans diaris dediquessin ahir tan poca atenció a un afer que va posar eltripartit en crisi, en una més de les seves crisis, vull dir. QuanVendrell, en un pols dels republicans, va ser nomenat conseller de Governació de la Generalitat es vaorganitzar un sidral mediàtic en què la presumpció d'innocència vabrillar per la seva absència. A Madrid, i aquí també el principal partit del'oposició catalana també, van titllar el llavors secretarid'Organització i Finances d'ERC d'extorquidor cap a munt. I ara què?Doncs que som a les portes de les vacances d'agost. Que els diaris al'estiu estan sota mínims. Que fa molta calor. Que la gent prefereixl'orxata i el granissat a la lectura i el seguiment de l'actualitat. I,de passada, que ja va bé no rehabilitar la figura d'un dirigent i de laseva organització política sempre i quan aquest es digui Vendrell i elseu sigui un partit independentista. Què fan avui aquells que li vanretreure el seu passat [amb barbaritats com aquesta allotjada al bloc d'Arcadi Espada, àlies el ciutadà major, titllat de totalitari pel valent blocaire d'Izquierda Unida Ricardo J. Royo] a l'exconseller de Governació? Doncs mirar cap a un altre costat.
Sembla que ens haguem llegit mútuament el pensament, amb en Pere Aragonès, portaveu nacional de les JERC i blocaire, que ha fet l'anotació On són ara les portades? El regidor d'ERC de Gavà, el blocaireMarcel·lí Reyes, també s'ha afanyat a escriure l'entrada La fiscalia arxiva el cas de les cartes d'ERC.
A Esquerra estan en ple procés de democràcia interna perconfeccionar les llistes al Parlament de Catalunya de la tardor. Algunes entrades dela bloquesfera republicana són aquestes:
-Joan Safont: A les urnes ciutadans!
-Bernat Costas: Apostem fort
-Eduard Suàrez: Ja tenim els candidats
-Marcel·lí Reyes: Comunicat sobre la llista d'ERC al Parlament