El director de "Nous Horitzons" estripa el carnet d'ICV
"El Pla d’Infrastructures del Transport de Catalunya que el Govern vol aprovar i al què ICV possiblement doni el seu suport és, exactament, la suma de totes les coses en contra de les quals vaig entrar en política i hi estat fins ara (...). No m’explico que diguem que sí a aquest pla. I m’explico menys encara que ens lliguem de mans i peus abans d’una campanya en la que volíem contraposar models de desenvolupament. Que ens lliguem de mans i peus davant d’un possible segon acord de les esquerres plurals. He arribat a la conclusió de que el partit no té remei." Qui escriu això és Oriol Costa, dirigent de Joves amb Iniciativa i militant ecosocialista, que afegeix: "Plego. Plego amb tota la pena possible. He decidit que si el proper Consell Executiu del dimarts s'aprova el PITC amb el nostre suport, em donaré de baixa de Joves i acabaré la meva vinculació amb Iniciativa. També dimitiré com a director de la revista Nous Horitzons i com a patró de la Fundació. Me’n vaig a casa."
Oriol Costa ha emès una carta oberta per expressar el seu malestar i decepció. Qualcosa di Sinistra, un interessant bloc aparegut recentment sense autoria coneguda, però que jo situo en l'òrbita ecosocialista, va publicar dissabte la carta íntegrament, però ahir diumenge, al cap de 24 hores, es van afanyar a despenjar-la sense oferir cap explicació.
"Qualcosa di Sinistra agrupa els partidaris de la via gastronòmica al socialisme", diu el subtítol d'aquest bloc d'esquerres, que tracta la política amb metàfores gastronòmiques i un to italianitzant molt seductor. Una possible queixa d'Oriol Costa o el propi autor del bloc haurien decidit deixar la comprensió de la sobretaula virtual per a millors temps, i cedir a les reaccions del partit.
[El Punt: El pla d'infraestructures de transport del govern genera malestar intern a Iniciativa]
Es pot interpretar com un intent de rebaixar el llistó ecologista en vistes d'una reedició del tripartit, amb un José Montilla de President que ja ha demostrat la seva escassa simpatia per l'ecologisme de saló. Divendres, a Salt, el ministre i candidat socialista a la Generalitat va apostar per la interconnexió elèctrica i va advertir possibles socis de govern. Ahir, a La Vanguardia titulaven l'entrevista amb l'aspirant socialista amb aquest avís per a navegants: "No gobernaré con partidos que estrangulen el crecimiento económico de Catalunya"
Montilla ja posa condicions [Joan Sauraintenta inútilment parar-li els peus] i, de passada, fa un gest als sectors empresarials i més desenvolupistes que han criticat el tripartit d'innactivitat en la mesura que no aprovava el creixement a cegues o es mirava amb lupa l'impacte ambiental de les grans infraestructures del país.
Si es reedita el tripartit, hi haurà més víctimes (a més d'Oriol Costa, em refereixo) pel camí. El montillisme no combrega gens amb l'ecologisme que defensen ecosocialistes i independentistes. El montillisme, en les grans qüestions de desenvolupament, combrega més amb el nacionalisme de centre-dreta, malgrat aquest retret que li formula Artur Mas i la contrarèplica de José Zaragoza.
La sociovergència és un fantasma que planeja sobre l'escena catalana i perdurarà durant els propers mesos. Segurament està fent retrocedir determinades postures més radicals d'esquerres entre els socis que aspiren a reeditar el Tinell. El debat entre l'autocensura (per pragmatisme i afany de poder) i la reorientació ideològica i d'acció de govern segurament ha estat present en Oriol Costa, a qui no conec, però de qui he llegit la seva carta de comiat.
El cas de López Bulla
José Luis López Bulla, exdirigent de Comissions Obreres i exdiputat d'Iniciativa al Parlament, s'ha apuntat a les tesis montillistes com a recurs desesperat per evitar un govern nacionalista. Ho ha expressat a través del seu bloc, amb l'anotació Con José Montilla i amb el bloc específic de la plataforma President Montilla. López Bulla és a Montilla el mateix que Ciutadans pel Canvi de Josep Maria Vallès i Carme Vallès eren Pasqual Maragall, és a dir, un suport fora del partit -el PSCde cara a festejar electorat d'esquerres fronterer. En un eix d'antinacionalisme català, és clar.
Quan algú -conservador o neoliberalparla de la superioritat moral de l'esquerra jo penso en això. O en això. Per exemple.
[President Montilla]