"Jo també vull un estat propi" (V)

Són les 10:52. Surto de la dutxa i em trobo al mòbil un SMS que m'envia l'Antoni: "L'Iceta a dit a RAC1 q l teu bloc es 1 dls seus prefes tot i q mai comparteix l q hi dius" Ho explica aquí. És un honor que el blocaireMiquel Iceta, ni més ni menys que el viceprimer secretari del PSC, figuri entre els habituals lectors d'aquest bloc. I més encara que ho digui a la ràdio, al programa de Xavier Bosch. És d'agrair que, malgrat la discrepància ideològica que puguem tenir, aquest bloc sigui d'interès per a Iceta i d'altres lectors i blocaires.

Mentre esmorzo a peu dret, escolto la ràdio. Les declaracions del President Pasqual Maragall al programa de TV3 de Josep Cuní van a tot drap. La sucosa entrevista que li ha fet Cuní [per aquí la trobareu] ha precedit la signatura del decret que dissol el Parlament, posa punt i final a una de les legislatures més accidentades de la història recent del Principat i convoca eleccions per Tots Sants. El presidenciable de CiU Artur Mas ha llegit una declaració, amb un cert posat solemne.

Al programaMinoria Absoluta, de Toni Soler i companyia, entrevisten Josep-Lluís Carod-Rovira, presidenciable d'ERC, que respon Maragall advertint-lo que la decepció és mútua. L'encara President s'ha dedicat a fer amics tant entre els independentistes com entre els socialistes imperants. D'això se'n podria dir morir matant, ja que Maragall ha reconegut públicament el mal rotllo al PSC, que l'experiment del tripartit no ha anat ni amb rodes i que es planteja crear un corrent polític propi per preservar el catalanisme socialista. (A Mataró, l'historiador Josep Termes ha defensat aquest dijous l'origen popular del catalanisme, per cert.)

Mentrestant, José Montilla, de qui Maragall ha dit a la televisió que mantenen una relació molt freda, exhaureix les seves últimes hores com a ministre d'Indústria a la seva Iznájar natal. El candidat socialista a la Generalitat sembla voler destacar la seva procedència, allò d'"andalús d'origen i català d'elecció". Sovint fa la impressió que és Montilla i la seva gent qui realment -i únicamentestà clavada en aquesta història de la catalanitat. Si ets catalanista i realment t'ho creus, José, no cal que et justifiquis perquè encara és pitjor.

A la tarda, un cop arribo a la feina, llegeixo la notícia que Pepe Rubianes, que en la lògica montillista deu ser un gallec d'origen i català d'elecció també, ha cancel·lat el seu espectacle al Teatre Español, propietat de l'Ajuntament de Madrid, pel boicot i pel veto que li preparava l'alcalde Alberto Ruiz-Gallardón. Si aquest és el moderat del PP espanyol, sí que anem bé. Quina llàstima més gran. Resulta que Carod ha emès un comunicat, parlant de dictadura. Realment la contundència del tall que apareix per ràdios i televisions, amb un alcalde madrileny que instiga el veto, i no se n'amaga, fa posar els pèls de punta. Quina democràcia és aquesta?

El President Jordi Pujol, que segons informavaManuel Cuyàs a El Punt entra en campanya, ha pronunciat la seva esperada conferència a l'Òmnium, just el dia que es dissol el Parlament i es convoquen les eleccions de l'1-N. Crisi de lideratge i manca d'autoestima. El tripartit al centre de la diana del President. [Avui a El Punt: Pujol titlla el tripartit d'«ignorant, ingenu, frívol, petulant i fatxenda».]

El Tinell és criminalitzat, gairebé. L'únic ésser vivent al Principat capaç de defensar-lo, a aquestes alçades de la pel·lícula, es diu Joan Saura, que s'aferra al pacte. Potser és una estratègia per captar votant socialista descontent per la "diàspora" maragallista. Potser és que realment creu que el somni del Tinell és encara motiu de desig ciutadà en aquest país. Que determinat electorat aposti per un govern d'esquerres no vol dir, ni molt menys, que vulguin sentir a parlar de Tinell. Encara que sigui per les connotacions caòtiques (Maragall, Estatut i crisis) que té.

La campanya "Jo també vull un estat propi"

Aquest divendres l'amic Jordi Surinyach, advocat mataroní i incombustible sobiranista, s'adhereix a la campanya de Xavier Mir amb el seu habitual article d'opinió a El Punt, que titula amb aquest lema. El contingut del mateix és molt interessant, perquè Surinyach és una de les moltes veus que s'alcen entre els republicans de militància i els electors simpatitzants d'ERC reclamant claredat: "Voler tenir un estat propi necessita més coses que infantils gesticulacions o proclames inútils, que desconcerten el personal (...) Ara toca mullar-se, assumint els riscos que calguin i renunciant als verbalismes que són l'anunci del desastre."

D'aquesta campanya, el provocador però respectable blocaireAntoni Ibàñez ha deixat escrit, en un comentari en aquest bloc, que correspon al "somiatruitisme".

Per cert, el portaveu nacional de les JERC, el pinedenc Pere Aragonès, ha fet reformes al seu bloc.

Aprofito per adjuntar el pdf de la pàgina setmanal amb què col·laboro al setmanari Catalonia Today, que ja és als quioscos.