"Jo també vull un estat propi" (VI)

Sublim, esplèndid, insuperable... No me'n sé a venir. Joan Clos ha fet bona aquella dita segons la qual la realitat sempre supera la ficció. Ni el més atrevit dels molts humoristes que imiten l'ara exalcalde de Barcelona ho hauria fet millor. En el primer minut de partit, quan tot just estava prenent possessió del càrrec de ministre, Clos, el grandíssim, sensacional i inigualable Joan Clos, ha deixat anar el seu primer lapsus linguae. A la primera oportunitat, té: gol per l'escaire. Imparable.

Ha promès el càrrec com a ministre de "Justícia, Turisme i Comerç". No sabem si Clos, empeltat de l'esperit progessista i solidari del Fòrum 2004, pretén difondre el "comerç just" o si, simplement, la confusió s'ha degut al fet que hi tenia davant el titular del Ministeri de Justícia, Juan Fernando López Aguilar. Al Palau de La Zarzuela, el borbó Juan Carles I i el president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero encara se n'enfoten. A Madrid, doncs, ja el coneixen.

¿Amb un esdeveniment de tal magnitud -la superació de les expectatives creades a l'entorn del nou ministre català des del primeríssim momentde què voleu que escrigui, aquesta nit? Clos deu ser el primer català a Madrid que compleix amb allò que d'ell n'esperàvem. Els humoristes radiofònics espanyols ja deuen estar muntant guions i talls de veu amb una intervenció tant resolutiva i efectista. "Llegar i besar el santo". Aquí teniu el vídeo.

Ja tenia tota la raó José Montilla quan assegurava que el PSC aportava al PSOE i al govern de l'Estat el "millor" del socialisme català. És tant bo que l'error de l'estimat Clos ha eclipsat completament la informació del migdia, que és l'elecció de Jordi Hereu com a alcalde de Barcelona. Un relleu que, a nou mesos de les eleccions municipals, pretén aturar la caiguda lliure dels socialistes a les enquestes. La maquinària per promocionar la imatge del nou alcalde de Barcelona treu fum. És una cursa contrarrellotge.

Com que l'operació respon, bàsicament, a interessos partidistes i electoralistes (molt legítims, d'altra banda) no sé fins a quin punt té sentit destacar el discurs del recentment escollit alcalde, gràcies als vots dels edils del PSC, ERC i ICV. Vots de regidors, que no de ciutadans. La qüestió és que Hereu vol presentar-se a la ciutadania (8 de cada 10 barcelonins han declarat no conèixer-lo) com un alcalde de proximitat, amb voluntat de resoldre problemes quotidians, tangibles vaja. És a dir, que el quart alcalde de la democràcia barcelonina, l'home que fa més honor al seu cognom pretén passar pàgina amb la Barcelona anomenada de "gran esdeveniment", que no és més que aquella ciutat que s'empesca un invent (digues-li Jocs, digues-li Fòrum) per créixer i, hipotèticament, millorar. Com que el percentatge d'efectivitat d'aquests invents és del 50% (a Pasqual Maragall els Jocs li van sortir prou bé, mentre que a Clos el Fòrum se li va ennuegar), l'alcalde jove del PSC prefereix no temptar la sort ni cridar el mal temps. Barcelonins, estigueu tranquils, pagueu religiosament els vostres impostos que aquests, al capdavall, no serviran per a celebracions faraòniques.

Hereu, que és aquest home del partit, de la màxima confiança de Montilla, i que no ha dubtat a situar Carles Martí com a mà dreta seva, el mateix Hereu que va estudiar en centres privats tirant a conservadorets per acabar fent de servidor públic, proclama el seu compromís de no marejar gaire la ciutat abans de les eleccions. Si el tripartit municipal aguanta (¿què diuen els mapes del temps amb els tempestuosos comicis al Parlament a la vista?), no es repeteixen els esvorancs tipus Carmel i mengem alcalde hereditari matí, tarda i nit fins que el coneguin a per tot, l'operació "llençar el soldat Hereu" haurà mig funcionat. Després ja serà cosa de pactes i repactes. Però temps tindrem per comentar-ho. Això, i els regalets que ens faci l'entranyable Clos des de la capital del Reino.

Anotacions relacionades

>Jaume Ciurana, regidor de CiU de Barcelona: Un alcalde nacionalista a la capital del País

>Oriol Amorós, diputat i president d'ERC a Barcelona: Canvi i crisi a Barcelona

>Jordi Pedret, diputat del PSC al Congrés: L'Alcalde Hereu