Comiat a Maragall

12 de setembre de 2006

La celebració institucional d'aquest Onze de Setembre al Parc de la Ciutadella s'ha convertit en un comiat al President Pasqual Maragall. La interpretació de Marina Rossell de la sardana Per tu ploro ha estat prou eloqüent. És l'última Diada del President Maragall, i al passeig dels Til·lers es percebia una barreja de sensacions. Marxa un president socialista catalanista -el primer des del restabliment democràtic-, es dissol abans d'hora la legislatura d'un govern tripartit d'esquerres que no ha superat el tràngol del nou Estatut i les fortes pressions del govern espanyol, i s'albira un horitzó no gaire esperançador: la fi dels polítics creatius forjats en l'antifranquisme i la imposició de les tesis disciplinades dels partits. Aquest migdia, en acabat l'acte institucional, he sentit com Maragall i també el President Jordi Pujol rebien emotives i espontànies mostres de suport dels ciutadans. "No pleguis Maragall!" o "Visca el govern catalanista i d'esquerres!" eren alguns crits de suport que Maragall rebia en el trajecte fins al Parlament de Catalunya, acompanyat del president de la cambra, el blocaireErnest Benach. A Pujol tampoc li han faltat mostres d'afecte.

Pujol i Maragall formen part, ara ja, del passat. Han estat líders carismàtics del catalanisme, amb els seus defectes i les seves virtuts. Ni Artur Mas ni José Montilla, els candidats triomfalistes, poden competir amb Pujol i Maragall, respectivament, en carisma i catalanisme. L'acte institucional organitzat aquest matí pel Govern de la Generalitat i pel Parlament de Catalunya és d'un nivell inqüestionable. Per molt que després el President de Catalunya es mostri nacionalment satisfet i pretengui ridiculitzar l'independentisme. Unes declaracions que el Telenotícies migdia s'ha afanyat a emetre, en castellà, com lamenta l'escriptor Oriol Izquierdo.

[L'informatiu de TV3 silencia el President Maragall]

Aquesta, doncs, ha estat una Diada Nacional de fi d'una etapa. El tripartit de Maragall és història. L'actual govern bipartit és una caricatura d'allò que va sorgir del Tinell. Un govern provisional a l'espera de no sabem què. Sociovergència, tripartit segona part, pacte nacional o govern nacionalista minoritari -amb ajut del PP?són algunes de les hipòtesis. Però em fa la impressió que els pactes són el que menys preocupen la gent del carrer. Els ciutadans que aquesta Diada s'enyoraven de Pujol i inclús de Maragall (quan foren morts els combragaren) deuen tenir més tendència a instal·lar-se en un altre debat: el presidencialista. I aquí és on surt la pregunta del milió: Mas o Montilla, President? Segurament el país no optarà per Josep-Lluís Carod com a President. Els que tenen més possibilitats, doncs, són el candidat nacionalista o el candidat socialista.

Vosaltres, qui us imagineu la Diada del 2007 al passeig dels Til·lers presidint l'acte institucional?

Anotacions sobre la Diada a la bloquesfera socialista

> Albert Torra (PSC): Avui celebrem una gran victòria!

> Carme Mas (diputada de Ciutadans pel Canvi): 11 de Setembre

> David Gutiérrez (JSC): Feliç Diada de Catalunya i La foto de la Diada

> Francesc Garcia (PSC): La nostra Diada Nacional

> Joan Antoni Baron (alcalde de Mataró, del PSC): La Diada Nacional dels catalans

> Jonatan Triviño (JSC): Diada Nacional de Catalunya

> José Rodríguez (PSC): 11 de septiembre, tres pueblos unidos

> Josep Melcior (PSC): "Onzes" de Setembre

> Laure Gutiérrez (JSC): Visca Catalunya

> Roberto Labandera (diputat del PSC): Diada