El gran dilema d'Esquerra... o no
El Racòmetre atorga un diputat més a CiU, en la seva segona entrega setmanal [el pdf, de 5 planes]. Un escó més pels nacionalistes, i un menys pels ecosocialistes respecte l'anterior enquesta. A sis setmanes de les eleccions, i amb totes les prevencions possibles: la federació nacionalista sortiria clarament victoriosa de la cita amb les urnes per Tots Sants. Un aventatge de 15 o 16 escons en relació als socialistes. No obstant això, el tripartit d'esquerres sumaria majoria absoluta. Per als republicans de Josep-Lluís Carod, seria més difícil investir José Montilla President amb un diferencial de 15 o 16 diputats a favor d'Artur Mas. Però no impossible.
Aquest serà el gran dilema d'ERC. Sembla que els independentistes no rebrien cap càstig, que els nacionalistes es recuperaran amb força i que els socialistes no acabaran de triomfar amb el canvi de Montilla per Pasqual Maragall. La Iniciativa de Joan Saura rendibilitzaria -amb 3 diputats mésl'acció de govern i potser pescaria entre maragallistes descontents. En canvi, els conservadors de Josep Piqué van a la baixa, i en perdrien 3. Els Ciutadans de Catalunya [web i bloc] no obtindrien escó, segons l'enquesta de RAC1. Es quedarien en pilotes. Com apareix Albert Rivera, advocat de 27 anys (el del cartell), que serà finalment el presidenciable de Ciutadans. Albert Boadella i Arcadi Espada s'han esfumat, mentre que Francesc de Carreras tancarà la llista simbòlicament. L'experiment taxidermista, a dia d'avui i segons el Racòmetre, no obté els 70.000-80.000 vots necessaris per obtenir diputat per la circumscripció de Barcelona.
Així les coses, el més probable és que es reprodueixi el puzle de fa tres anys. Amb la diferència que els socialistes, malgrat disposar del govern espanyol i tenir d'aliat (?) José Luis Rodríguez Zapatero, anirien a la baixa. Això permetria a Esquerra renovar el Tinell, però amb condicions a l'alça. Montilla es trobaria en la disjuntiva: cap de l'oposició o President amb un Carod i un Saura crescudets. Tot el contrari del que pretén el carrer Nicaragua: governar còmodament.
Esquerra tindria -sempre en aquest escenari hipotèticla complicada elecció sobre la taula: fer President Mas i apostar pel pacte nacional -en contra de l'estratègia iniciada al Tinell per fer el Govern Maragallo reeditar un tripartit que aniria a la baixa a les urnes. En clau presidencialista la tria seria Mas o Montilla. Però això no són eleccions presidencials. La tria, doncs, seria entre CiU o PSC-ICV.
O no. Perquè una altra hipòtesi és que el guió de La Moncloa segueixi el seu camí inescrutable, i que Esquerra es quedi amb un pam de nas. ¿O és que ara, que s'acosta la campanya, ja s'ha oblidat allò de la sociovergència? Una sociovergència amb Mas de President, perquè descarta la conselleria primera. Però Piqué s'ha proposat seguir fent-li la guitza. I això dóna ales a Montilla, que, malgrat els seus defectes, té una virtut: tothom en parla.
Anotacions recents relacionades
> Pere Aragonès, portaveu de les JERC: No és equidistància, és diferència.
> Narcís Sastre, militant d'ERC a Girona: L'endemà de les eleccions.
> Jordi Casals, regidor d'ERC a Torelló: El bipartidisme sociovergent. Somni d'una nit d'estiu?.
> Pau Comes, dirigent d'ERC a Osona: Sobre equidistància i altres distàncies.
> Gustau Navarro, professor universitari i "el" blocaire de l'Alguer: Il potere logora chi non ce l'ha.
> Lourdes Muñoz, diputada del PSC al Congrés: No utilitzeu el nom del President Maragall!.
> Xavier Tomàs, militant de CDC: La campanya que ve.
Apostes: la porra de Marcús i Betfair
> Marc Roca: Porra Eleccions al Parlament de Catalunya 2006.
> Betfair: Presidente catalán.
