Setmana de la Mobilitat: on és la inversió?

Em fa molt de riure, això de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. Dia sí dia també a l'estació de Sants hi ha un caos monumental per avaries continuades que deixen milers de viatgers penjats. Quan no són els aiguats són les excavadores que fan obres i punxen allà on no toca. La qüestió és que el servei ferroviari dependent de Renfe és francament millorable, per no dir desastrós, especialment la política comunicativa i d'atenció al client. En aquest país en què el TGV no és cap tren de gran velocitat, sinó reduïda. En aquest país en què el desplegament estatutari va piano piano, però mai s'hi va lontano. En aquest país que no eixuga el dèficit inversor acumulat, sinó que l'agreuja per un Estat gasiu que addueix literalitat.

Em preocupa [com escrivia ahir a Montilla contra els elements, inclòs el PSOE] que els socialistes afrontin la precampanya més pendents d'això que no pas d'afavorir un augment de la inversió estatal a Catalunya. Encara que fos per simple interès electoralista, no entenc per què no ajuden José Montilla en la seva cursa per la Presidència de la Generalitat amb una injecció pressupostària i un compliment generós del text estatutari.

Sense més i millor transport públic i sense resoldre el dèficit d'infraestructures que té Catalunya, i amb un servei ferroviari dependent d'una companyia com Renfe que fa temps hauria d'haver cedit el pas a la Generalitat, no hi ha Setemanes de la Mobilitat Sostenibles ni Segures possibles. ¿Qui pot confiar en un transport col·lectiu que acumula retards i suspèn el servei cada dos per tres? ¿Qui pot canviar el xip del vehicle privat pel públic quan no té possibilitat horària o de recorregut al seu abast?