Piqué justifica el cop de puny de Garcia Albiol
Accidents de precampanya. PP i PSC enfrontats pels aldarulls de Martorell. És evident que el PP no farà dimitir ni obrirà cap expedient al seu secretari d'Organització a Catalunya, Xavier Garcia Albiol, que ha estat denunciat a la seva ciutat, Badalona, per amenaces. Seria ridícul que el PP fes qualsevol gest, per tímid que fos, per condemnar l'agressió de Garcia Albiol (a la seqüència de fotos) a un dels manifestants de Martorell contra Ángel Acebes. ¿Per què censurar un inofensiu cop de puny quan cada dia insulten i manipulen des dels seus potents altaveus mediàtics? ¿Un cop de puny al costat d'una ofensiva per terra, mar i aire contra l'independentisme, el tripartit, l'Estatut de Catalunya, les institucions del país i tot el que s'allunyi del patró uniformador i centralista de la pitjor època d'Aznar?
Josep Piqué ja pot anar dient que vol recuperar el prestigi de la política. ¿Amb Garcia Albiol a les seves files ho pretén aconseguir? Piqué justifica l'agressió.
El que queda de tot plegat, però, és una altra història. La polèmica per la presència de càrrecs socialistes i per l'agressió del violent regidor de Badalona passa a un segon terme. De cara als mitjans de comunicació espanyols, que són els que projecten la imatge d'una Barcelona incapaç d'organitzar cimeres europees d'habitatge [La foto que volien evitar] i d'una Catalunya amenaçada per la pèrdua de llibertats [Criminalitza l'independentisme i després esbrina], el missatge que queda és el d'una alarmant proliferació d'actes violents. Per al país i la seva projecció, aquests episodis són molt perjudicials, perquè donen arguments als que desvirtuen la realitat i dibuixen una Catalunya que perd el seny.
Vaig criticar la doble moral [La peixatera demòcrata i el maulet nazi] quan alguns rebien amb simpatia l'escridassada a Mariano Rajoy al mercat de Collblanc, per part d'unes peixateres molt i molt demòcrates, mentre d'altres criminalitzaven l'independentisme pels aldarulls en un acte de Ciutadans amb Arcadi Espada a Girona. Jo em situo clarament entre els que lamenten i reproven totes les agressions, ja siguin físiques o verbals, provinguin d'un independentista d'esquerres o de dretes, d'un militant de la JSC, d'un regidor socialista o del portaveu del PP a la Diputació de Barcelona. Tant em fa qui emeti l'agressió. I contra qui vagi adreçada.
La bloquesfera socialista es va quedar muda quan es va saber que entre els manifestants hi havia regidors del PSC i el primer secretari de la JSC a Martorell, Jordi López Forn, expedientat fulminantment per un José Montilla que havia de tallar algun cap perquè no se li enterbolís la seva campanya. Curiosament, l'endemà, quan es van difondre les imatges del càrrec del PP agredint un dels manifestants, els blocs socialistes van reaccionar. N'hi ha per a tots els gustos. Des de Jéssica Fillol que surt En defensa del compañero de Martorell fins a l'alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, que arrenca el seu diari de campanya amb un Ja hi tornem a ser! que li surt de l'ànima, passant pel Primer de tot, demòcrates de la diputada del PSC al Congrés Lourdes Muñoz.
[Lluís Pérez (JERC): Sobre els fets de Martorell]
[Joan Puig, diputat d'ERC al Congrés: Jordi López, víctima dels acomplexats]
Josep Piqué ja pot anar dient que vol recuperar el prestigi de la política. ¿Amb Garcia Albiol a les seves files ho pretén aconseguir? Piqué justifica l'agressió.
El que queda de tot plegat, però, és una altra història. La polèmica per la presència de càrrecs socialistes i per l'agressió del violent regidor de Badalona passa a un segon terme. De cara als mitjans de comunicació espanyols, que són els que projecten la imatge d'una Barcelona incapaç d'organitzar cimeres europees d'habitatge [La foto que volien evitar] i d'una Catalunya amenaçada per la pèrdua de llibertats [Criminalitza l'independentisme i després esbrina], el missatge que queda és el d'una alarmant proliferació d'actes violents. Per al país i la seva projecció, aquests episodis són molt perjudicials, perquè donen arguments als que desvirtuen la realitat i dibuixen una Catalunya que perd el seny.
Vaig criticar la doble moral [La peixatera demòcrata i el maulet nazi] quan alguns rebien amb simpatia l'escridassada a Mariano Rajoy al mercat de Collblanc, per part d'unes peixateres molt i molt demòcrates, mentre d'altres criminalitzaven l'independentisme pels aldarulls en un acte de Ciutadans amb Arcadi Espada a Girona. Jo em situo clarament entre els que lamenten i reproven totes les agressions, ja siguin físiques o verbals, provinguin d'un independentista d'esquerres o de dretes, d'un militant de la JSC, d'un regidor socialista o del portaveu del PP a la Diputació de Barcelona. Tant em fa qui emeti l'agressió. I contra qui vagi adreçada.
La bloquesfera socialista es va quedar muda quan es va saber que entre els manifestants hi havia regidors del PSC i el primer secretari de la JSC a Martorell, Jordi López Forn, expedientat fulminantment per un José Montilla que havia de tallar algun cap perquè no se li enterbolís la seva campanya. Curiosament, l'endemà, quan es van difondre les imatges del càrrec del PP agredint un dels manifestants, els blocs socialistes van reaccionar. N'hi ha per a tots els gustos. Des de Jéssica Fillol que surt En defensa del compañero de Martorell fins a l'alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, que arrenca el seu diari de campanya amb un Ja hi tornem a ser! que li surt de l'ànima, passant pel Primer de tot, demòcrates de la diputada del PSC al Congrés Lourdes Muñoz.
[Lluís Pérez (JERC): Sobre els fets de Martorell]
[Joan Puig, diputat d'ERC al Congrés: Jordi López, víctima dels acomplexats]