"ConfidencialCAT"
Imatges en blanc i negre, una veu en off realment inquietant, música de cinema de terror i una tria esbiaixada per resumir els tres anys de postpujolisme tripartit a base de retalls de premsa, resum d'informatius televisius (no exempts de polèmica) i talls de veu descontextualitzats. Tot plegat, amanit amb unes entrevistes a dirigents nacionalistes, això sí, en color!, per insistir en el missatge electoral d'aquest 2006: cal un triomf espaterrant de CiU per acabar amb el caos de les esquerres.
La David Madí Productions (a la foto, ahir en l'estrena cinematogràfica) ha demostrat enginy i atreviment, modernitat en el format (em vaig engolir anit els 55 minuts capítol per capítol al YouTube) i una generositat de recursos envejable, però insisteixo en el que escrivia ahir [DVD contra el tripartit: CiU s'ho juga al tot o res]. La pel·lícula (pamfletària, segons Manuel Cuyàs) pot tenir un efecte boomerang contrari als interessos de CiU. S'ha desenterrat un cadàver, el tripartit; s'ha dispersat indiscriminadament l'atac a tots els rivals polítics menys un, el PP de Josep Piquéel comprensiu; s'ha trencat la tendència bipolaritzadora que afavoria CiU enfront d'un PSC amb dificultats per mobilitzar el seu electorat; i s'ha donat a José Montilla un protagonisme i un paper d'actor principal en la política catalana desconegut per a molts.
El DVD que aquest diumenge es distribuirà en un milió d'exemplars de premsa, aprofitant l'augment de vendes de les edicions dominicals, té la virtut que anima la precampanya i escalfa els ànims. Això interessava a CiU? Al PSC, segur. Els socialistes disposen ara de més arguments per mobilitzar la seva gent, un tipus d'elector que es caracteritza per anar d'excursió a la platja o la muntanya quan la convocatòria electoral se circumscriu a Catalunya. Faci'n circular el ConfidencialCAT, si-us-plau, que encara amenitzarem la festa per Tots Sants i em frustrareu les meves prediccions [Ja sé qui guanyarà les eleccions] i les meves proclames criticades pels lectors [ERC hauria de proclamar que respectarà el guanyador].
Sembla que estic en línia amb Josep Antoni Duran Lleida, que ha admès discrepàncies a la federació nacionalista per l'oportunitat de ConfidencialCAT. Un DVD que recupera fantasmes del passat més recent, i trenca els tímids ponts de diàleg en l'espai nacional. És una aposta al tot o res, repeteixo. A l'atac.
No sé què deu haver après Madí als Estats Units, però els clàssics diuen que a l'atac hi ha d'anar el candidat perdedor. Qui demana un cara a cara amb insistència malaltissa és qui va perdent a les enquestes, i no a l'inrevés. Però jo no dec entendre res, perquè totes les enquestes (inclús la del CEO, tant cuinadeta) apunten a la victòria nacionalista per davant del candidat socialista. Per tant, per què l'agressivitat? Per què arrossegar-se per un cara a cara si Artur Mas va per davant?
Al marge de l'error o encert en el càlcul estratègic (Artur Mas defensa el seu cap de campanya, com no podia ser de cap altra manera), la producció d'aquest documental no fa res més que recordar els escàndols del tripartit, les maragallades més sonades i els accidents de la precipitada legislatura: Carmel, el Prat, Bracons, Estatut i Perpinyà, bàsicament.
ConfidencialCAT ha siutat Madí en el punt de mira. Miquel Sellarès, fundador de Convergència i actualment a l'òrbita d'ERC, des de la seva Tribuna Catalana, compara Madí amb Goebbles, una idea a la qual s'apunta el blocaire d'ERC Ramon Puig, àlies Perejoan Carrasclà. El blocaire republicà de Reus Carles Herrera tampoc no es talla un pèl amb David Madí i la publicitat dels nazis al III Reich. El Diari Republicà va més enllà i aporta Idees per un guió d'un DVD de 23 anys de CiU, després de preguntar-se Què ha costat el DVD de CiU? També s'ho pregunta el secretari d'Organització d'ICV, Màrius Garcia.
Inclús el periodista Jordi Colomer ha reaccionat contra el DVD. El també col·lega Eduard Batlle ho troba incomprensible. El socialista Antoni Cuadras detecta por darrere de la pel·lícula en qüestió, que, per cert, no s'hi recrea molt en el cas de la Carta Financera d'ERC, el famós cas Xavier Vendrell, finalment arxivat, ni tampoc ataca amb insistència Joan Puigcercós (sí que es despatxa a gust amb un Josep-Lluís Carod-Rovira que ho ha deplorat, el film vull dir). Precisament el secretari general d'ERC, en el seu últim article al bloc, acusa CiU de copiar els mètodes de la FAES d'Aznar, amb el DVD. Una afirmació que ahir ja realitzava el portaveu nacional de les JERC, Pere Aragonès.
El socialistes, al marge del baròmetre del CEO que des de feia dies se sabia que sortiria socarrimat de tanta cuina, prefereixen agafar-se a l'enquesta d'El Periódico (descobridor de la sopa d'all), per llençar la idea que s'estan retallant distàncies, com sosté la diputada del PSC al Congrés Lourdes Muñoz.
Dit tot això, cal admetre que la part positiva del llençament cinematogràfic és encoratjar la tropa convergent. Potser no calia per a l'electorat, ja que les enquestes adjudiquen una mobilització de prop del 80%. Però la militància ha tret molt de pit amb ConfidencialCAT. Només cal repassar els blocs dels militants nacionalistes Roc Fernàndez, difusor del vídeo per Internet; també ho fa Salvador Grifell; l'animatJoan-Baptista Gavaldà; i el socialcristià Josep Martorell [Si et rasques és que pica?]
Afegiu-hi les vostres anotacions blocaires i/o comentaris. Què en penseu de ConfidencialCAT?
La David Madí Productions (a la foto, ahir en l'estrena cinematogràfica) ha demostrat enginy i atreviment, modernitat en el format (em vaig engolir anit els 55 minuts capítol per capítol al YouTube) i una generositat de recursos envejable, però insisteixo en el que escrivia ahir [DVD contra el tripartit: CiU s'ho juga al tot o res]. La pel·lícula (pamfletària, segons Manuel Cuyàs) pot tenir un efecte boomerang contrari als interessos de CiU. S'ha desenterrat un cadàver, el tripartit; s'ha dispersat indiscriminadament l'atac a tots els rivals polítics menys un, el PP de Josep Piquéel comprensiu; s'ha trencat la tendència bipolaritzadora que afavoria CiU enfront d'un PSC amb dificultats per mobilitzar el seu electorat; i s'ha donat a José Montilla un protagonisme i un paper d'actor principal en la política catalana desconegut per a molts.
El DVD que aquest diumenge es distribuirà en un milió d'exemplars de premsa, aprofitant l'augment de vendes de les edicions dominicals, té la virtut que anima la precampanya i escalfa els ànims. Això interessava a CiU? Al PSC, segur. Els socialistes disposen ara de més arguments per mobilitzar la seva gent, un tipus d'elector que es caracteritza per anar d'excursió a la platja o la muntanya quan la convocatòria electoral se circumscriu a Catalunya. Faci'n circular el ConfidencialCAT, si-us-plau, que encara amenitzarem la festa per Tots Sants i em frustrareu les meves prediccions [Ja sé qui guanyarà les eleccions] i les meves proclames criticades pels lectors [ERC hauria de proclamar que respectarà el guanyador].
Sembla que estic en línia amb Josep Antoni Duran Lleida, que ha admès discrepàncies a la federació nacionalista per l'oportunitat de ConfidencialCAT. Un DVD que recupera fantasmes del passat més recent, i trenca els tímids ponts de diàleg en l'espai nacional. És una aposta al tot o res, repeteixo. A l'atac.
No sé què deu haver après Madí als Estats Units, però els clàssics diuen que a l'atac hi ha d'anar el candidat perdedor. Qui demana un cara a cara amb insistència malaltissa és qui va perdent a les enquestes, i no a l'inrevés. Però jo no dec entendre res, perquè totes les enquestes (inclús la del CEO, tant cuinadeta) apunten a la victòria nacionalista per davant del candidat socialista. Per tant, per què l'agressivitat? Per què arrossegar-se per un cara a cara si Artur Mas va per davant?
Al marge de l'error o encert en el càlcul estratègic (Artur Mas defensa el seu cap de campanya, com no podia ser de cap altra manera), la producció d'aquest documental no fa res més que recordar els escàndols del tripartit, les maragallades més sonades i els accidents de la precipitada legislatura: Carmel, el Prat, Bracons, Estatut i Perpinyà, bàsicament.
ConfidencialCAT ha siutat Madí en el punt de mira. Miquel Sellarès, fundador de Convergència i actualment a l'òrbita d'ERC, des de la seva Tribuna Catalana, compara Madí amb Goebbles, una idea a la qual s'apunta el blocaire d'ERC Ramon Puig, àlies Perejoan Carrasclà. El blocaire republicà de Reus Carles Herrera tampoc no es talla un pèl amb David Madí i la publicitat dels nazis al III Reich. El Diari Republicà va més enllà i aporta Idees per un guió d'un DVD de 23 anys de CiU, després de preguntar-se Què ha costat el DVD de CiU? També s'ho pregunta el secretari d'Organització d'ICV, Màrius Garcia.
Inclús el periodista Jordi Colomer ha reaccionat contra el DVD. El també col·lega Eduard Batlle ho troba incomprensible. El socialista Antoni Cuadras detecta por darrere de la pel·lícula en qüestió, que, per cert, no s'hi recrea molt en el cas de la Carta Financera d'ERC, el famós cas Xavier Vendrell, finalment arxivat, ni tampoc ataca amb insistència Joan Puigcercós (sí que es despatxa a gust amb un Josep-Lluís Carod-Rovira que ho ha deplorat, el film vull dir). Precisament el secretari general d'ERC, en el seu últim article al bloc, acusa CiU de copiar els mètodes de la FAES d'Aznar, amb el DVD. Una afirmació que ahir ja realitzava el portaveu nacional de les JERC, Pere Aragonès.
El socialistes, al marge del baròmetre del CEO que des de feia dies se sabia que sortiria socarrimat de tanta cuina, prefereixen agafar-se a l'enquesta d'El Periódico (descobridor de la sopa d'all), per llençar la idea que s'estan retallant distàncies, com sosté la diputada del PSC al Congrés Lourdes Muñoz.
Dit tot això, cal admetre que la part positiva del llençament cinematogràfic és encoratjar la tropa convergent. Potser no calia per a l'electorat, ja que les enquestes adjudiquen una mobilització de prop del 80%. Però la militància ha tret molt de pit amb ConfidencialCAT. Només cal repassar els blocs dels militants nacionalistes Roc Fernàndez, difusor del vídeo per Internet; també ho fa Salvador Grifell; l'animatJoan-Baptista Gavaldà; i el socialcristià Josep Martorell [Si et rasques és que pica?]
Afegiu-hi les vostres anotacions blocaires i/o comentaris. Què en penseu de ConfidencialCAT?