Esquerra serà decisiva, segons l'enquesta d'El Periódico

El Periódico publica avui una enquesta que atorga la victòria a CiU (47-49 escons), però dibuixa un escenari en què el tripartit d'esquerres es podria reeditar còmodament. El PSC (39-41), ERC (19-20) i ICV-EUiA (12-13) sumarien majoria absoluta, comptant-ho per la franja baixa. El PP (14-15) no jugaria cap paper. Notaris al marge. Aquesta enquesta, però, també posa de manifest que el pacte nacionalista CiU-ERC seria factible, sumant per la franja alta.

No obstant, i això és una constant a les enquestes dels últims dies, els ciutadans serien més partidaris d'un pacte CiU-PSC (la sociovergència, que jo anomeno convergelisme) que no pas d'un tripartit d'esquerres. ¿I el pacte nacional, ningú no el vol? Hi ha dues coincidències demoscòpiques: CiU guanya en vots i escons, i ERC torna a tenir la clau. Mal que li pesi a molts.

La sociovergència, però, no ressorgeix només a les enquestes. Diversos diaris publiquen aquest dimarts que Artur Mas i José Montilla es van reunir en secret al juny, abans que Pasqual Maragall llencés la tovallola i anunciés la seva retirada provocada per la pressió de José Luis Rodríguez Zapatero. Amb quin objectiu? L'exploració de possibles pactes per a la Catalunya post-referèndum, és a dir, per a la Catalunya encaixada en l'Estat plurinacional que no respecta els estatuts aprovats en parlaments sobirans com el català. ¿Si després de Doñana Confidencial es publica l'idil·li secret entre Mas i Montilla per conspirar contra Maragall, perquè el candidat socialista nega ara qualsevol possibilitat de gran coalició?

¿Qui decidirà, senyor Montilla, si es donen circumstàncies d'emergència per justificar la grossen koalizionen PSOE-CDC-UDC-PSC? ¿Zapatero? En aquest sentit, el pronunciament d'ERC és claríssim, i s'agraeix. El pacte (un culebrot que ja genera més interès que no pas l'escrutini de Tots Sants) no serà resultat d'una decisió presa a Madrid si depèn dels independentistes. ¿Pot Montilla, el de les mans lliures, afirmar el mateix que Joan Puigcercós? Mentrestant, aliè a les crides al vot útil dels nacionalistes i les pressions prepactistes de totes bandes, Josep-Lluís Carod-Rovira fa discurs d'estat.

El Periódico apunta a una suposada caiguda de l'expectativa de vot a Artur Mas. De tres punts, diuen. En canvi, aquest dilluns l'emissora del conde GodóRAC1 oferia la setena entrega del seu ja popular Racòmetre (pdf, de 10 planes), molt allunyada de l'enquesta del diari. De fet, CiU pujaria fins a 52-54 (6 o 8 més que el 2003); el PSC es quedaria en 35-37 (en perdria entre 5 i 7); ERC passaria a 20-21 (2 o 3 menys); ICV-EUiA faria 10-13 (pujaria entre 1 i 4); i el PP 14-15, és a dir que seguiria com està o amb un escó menys.

Diumenge, tant El País com La Razón van publicar enquestes també. L'enquesta (de pagament) d'El País apuntava a un anomenat "empat tècnic" entre CiU (45) i el PSC (42-43), un resultat ajustat que només indiquen els sondejos dels mitjans del grup Prisa.

[Josep Martorell, dirigent d'Unió: Algú es farà mal de tant retocar les enquestes i Resum setmanal d'enquestes, i en Francino que passa comptes]

[Carles Ribera, periodista blocaire d'El Punt: Enquestes de sastreria]

Als treballs, cuinats amb massa cocció o no, la majoria creu que Mas (entrevistat per Gemma Aguilera, de Tribuna Catalana) serà President de Catalunya, i només un 24% que ho serà el despert candidat socialista. L'enquesta de La Razón va en la línia també d'un resultat apretat. En qualevol cas, cap enquesta dóna la victòria als socialistes, malgrat haver ocupat la Presidència de la Generalitat els últims tres anys. Mas, que aposta al tot o res, arriba a l'equador de la campanya com a favorit.

[Il·lustració: acudit de Ferreres, divendres passat a El Periódico]

________________________________

Continuïtat lògica (o no): Eleccions 2006