Algú entén Montilla?

Intento fer un esforç per entendre la campanya de José Montilla, però no me'n surto del tot. Aquest dimarts l'exministre i aspirant a President rebia la visita, la tercera ja, del president espanyol i secretari general del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero. Montilla sap perfectament que el PSC no aconseguirà majoria absoluta, i que la possibilitat de formar un govern estable sumant amb ICV-EUiA també sembla improbable. (Inclús a l'enquesta d'El Periódico, cuinada o no.) ¿Llavors, per què aquesta proclama?

Montilla i el seu (nerviós?) equip necessiten mobilitzar l'electorat socialista davant d'una federació nacionalista que ofereix imatge i la moral de victòria. Tot el contrari que el PSC, vaja. ¿L'estratègia dels socialistes és despertar el seu votant més espanyolista, potser? El ganxo per aconseguir-ho semblaria que fos distanciar-se d'ERC i renega del tripartit com a model a seguir en el futur. Però això provoca, irremediablement, la reaparició del fantasma de la sociovergència, o el convergelisme, que no sé si és encara pitjor per al votant espanyolista del PSC.

¿Què prefereix, senyor Montilla, ser President amb Josep-Lluís Carod-Rovira de conseller primer o ser el conseller primer d'Artur Mas i, en el pitjor dels seus casos, haver de dimitir perquè el conseller primer de Mas sigui Antoni Castells? De la mateixa manera que es pressiona Esquerra perquè aclareixi les seves preferències de pacte postelectoral, estaria bé que el votant socialista sabés abans de Tots Sants si el seu suport a Montilla servirà per continuar l'obra iniciada per Pasqual Maragall o, si tot el contrari, permetrà el retorn de CiU a la Generalitat.

De moment, l'únic que juga net és Joan Saura, que aposta per un govern d'esquerres, amb Esquerra inclosa. I també és clar Josep Piqué, però la diferència és que ningú no vol pactar amb ell, amb notari per entremig inclòs.

La resta de candidats, és a dir, Carod, Mas i Montilla mantenen el misteri, o l'equidistància o el tacticisme, diguem-li com vulguem. Tant equidistant és Carod [Esquerra serà decisiva, segons l'enquesta d'El Periódico] com Mas i Montilla. El convergent no desvetlla si, en cas de no poder governar en solitari, prefereix el convergelisme o el pacte nacional. El socialista fuig d'estudi dient que vol governar solet, quan no s'ho creu ni ell, per evitar mullar-se en el dilema: fer emprenyar Zapatero i reeditar el tripartit o sotmetre's definitivament al PSOE i cedir la Presidència de la Generalitat a Mas, tot i disposar de possibilitats per conservar-la via pacte rotllo Tinell 2.0.

Montilla juga la carta de Zapatero, com no podia ser de cap altra manera. Una altra cosa és que, al final, se li acabi girant en contra, i esdevingui víctima no només de les urnes sinó del guió escrit a La Moncloa entre Mas i Zapatero aquell famós dissabte, 21 de gener de 2006. Irònicament, Zapatero ha promès lleialtat (1 i 2) al nou Govern de Catalunya. Només faltaria!

L'única manera d'acabar amb totes aquestes especulacions, i maquinacions secretes, la mateixa nit electoral seria amb un resultat incontestable. ¿Si CiU s'acosta a la majoria absoluta i supera els socialistes escandalosament, qui gosarà parlar de tripartit la nit de Difunts?