Esquerra té la paella pel mànec, ara segons el CIS
L'enquesta del CIS [pdf avanç resultats, de 67 pàgines, i pdf tabulació, de 66 pàgines] incideix en un paisatge hipotètic prou conegut per al lector. CiU guanya les eleccions de carrer, amb 11, 12 o 13 escons més que el PSC, que baixaria dels 40 diputats (ara en té 42) i se situaria en els 39 psicològicament durs, molt durs. La frontera entre 40 i el que vingui per sota, canviant el 4 pel 3, pot ser traumàtica, ja que trasllada forçosament els socialistes al record dels seus resultats dels comicis de 1980, 1984 i 1995.
(Algú retreurà que l'enquesta del govern espanyol està feta entre el 2 i el 15 d'octubre, abans de l'inici de la campanya, però aquest dijous La Vanguardia en treurà la seva última enquesta, que apunta uns resultats molt semblants.)
El tripartit segueix sumant. Una suma que inquieta CiU, que es veu a venir que Artur Mas pot tornar arraconat en la seva cursa per la Presidència de la Generalitat en les negociacions postelectorals. ERC, amb 21 escons segons el CIS, tornarà a tenir la clau. Seria imprescindible per reeditar un govern catalanista i d'esquerres i, al mateix temps, podria formar un executiu nacionalista CiU-ERC. O tripartit d'esquerres PSC-ERC-ICV-EUiA (de quatre) o tripartit nacionalista CDC-ERC-UDC. Els independentistes tindrien la paella pel mànec, i aquest dimecres ja han avançat que el seu candidat a la Presidència, d'entrada, no serà ni Mas ni José Montilla, sinó el capacitat Josep-Lluís Carod-Rovira. En la virtual negociació, el desplegament de l'Estatut (i la no-dependència respecte el poder espanyol) per part de CiU i del PSC hi tindrà un paper important.
Retorn a la Catalunya dual o avenç en el pluralisme parlamentari
Per Tots Sants, amb la incertera d'una alarmant abstenció, però al mateix temps amb el factor desconegut de celebrar les votacions un festiu entre setmana, els ciutadans es jugen el retorn a la Catalunya dual del pujolisme o avançar en el pluralisme parlamentari. Els petits (ICV-EUiA i PP) pugen, apunten les enquestes. ERC es manté, amb una lleugera tendència a la baixa, en una tercera posició de privilegi que fa tres anys va sacsejar el mapa polític català, absolutament bipolaritzat des de les majories absolutes de Jordi Pujol.
La Catalunya dual seria, per fer memòria, aquell país en què la Generalitat estava només en mans d'una força (CiU) mentre que la segona (PSC) ostentava el poder als grans ajuntaments i la Diputació de Barcelona, afegint-hi l'administració de l'Estat quan governava el PSOE a Madrid. Retorn al passat o aprofundiment d'un mapa polític més repartit i equilibrat. Aquest és el dilema, en part.
CiU no es fa il·lusions i creua els dits per frustrar un segon tripartit
De la campanya electoral de CiU tothom coincideix a afirmar que és la més potent i atrevida (agressiva en el cas del DVD o de la visita al notari), en contrast amb l'apagada i discreta estratègia socialista [l'eixut Montilla retreu a Mas la seva arrogància] i les responsables i assenyades d'ERC, ICV-EUiA i inclús del PP. La il·lusió i la trempera a la federació nacionalista, però, contrasta amb l'hermetisme i la prudència que envolta la possible formació de govern. Fan campanya i només campanya. A CiU [el dur d'Artur Mas llença una opa als votants del PSC i ERC] ningú no fa córrer travesses amb els noms de candidats a ocupar les conselleries, per posar un exemple. Això demostra fins a quin punt a CiU, amb l'aval de l'avi Pujol, estan concentrats en el resultat de Tots Sants i prou.
Zapatero: massa lluny Montilla té fred, però massa aprop es crema
El PSC aposta per la carta Rodríguez Zapatero, que, si em permeteu el parèntesi, ha fet una aposta personal amb el candidat del PSOE a l'alcaldia de Madrid [el vídeo]. Hi ha posat un amic seu, l'economista que no s'entén amb l'avi Pedro Solbes i feia d'assessor presidencial a La Moncloa Miguel Sebastián.
Per corregir els missatges mediàtics del dinar-míting de Zapatero amb Montilla i Pasqual Maragall, acompanyat d'empresaris [Mas diu que ZP va fer la punyeta a l'exministre], el candidat socialista ha insistit a dir que el PSC té "autonomia total" per fer pactes de govern al marge de la voluntat del PSOE. Ejem...