Els "petits" mengen terreny a PSC i CiU en la recta final
Cada dia que passa fa la impressió que CiU perd pistonada respecte l'inici de la campanya, mentre que els partits d'esquerres van a l'alça (alguns més que d'altres). Si la campanya durés una setmana més, ja veuríem quins recursos o trampes hauria de fer servir David Madí per sortir-se'n. El DVD i el debat a TV3 no crec que hagin ajudat Artur Mas. L'última és quedar per esmorzar amb algú a soles i convocar una legió de càmeres per deixar-ne testimoni.
Aquest dissabte llegia l'Avui Aprenent de bruixot, d'Oriol Bartomeus. Ho feia en una cafeteria de Ripoll, on hem pujat a passar el dia (fins al Many). Allà veus que la pugna electoral és entre CiU i ERC. Entre Artur Mas i Josep-Lluís Carod-Rovira, en clau nacional, mentre que en clau local és entre Eduald Casadesús (CiU) i Joan Puigcercós (ERC), ambdós fills de Ripoll. La batalla sobiranista és aquesta, desenganyem-nos.
A Mas, l'irreverentJosep Piqué li fa la guitza. Amb Carod, això seria impensable. En la disputa pel vot sobiranista, hi ha un estira-i-arronsa pujadet de to. No obstant, la gesticulació a l'entorn d'un possible pacte CiU-ERC va fent via. Mas descarta un govern de coalició amb el PSC. El convergelisme pot ser dissimulat: CiU en minoria al govern, amb suports externs del PSC, a canvi de la sociovergència de la crossa nacionalista al PSOE al Congrés. No és "govern de coalició", però el poder quedaria repartit entre tots dos igualment.
[Joan Puigcercós (ERC): Ara és l'hora d'Esquerra]
En l'àmbit aliè al nacionalisme, les batalles van per un altre costat. José Montilla lluita contra l'abstenció, bàsicament. Com que la campanya tampoc li acaba de funcionar del tot, el PSC pretén aturar la fuita de vots cap a ICV-EUiA. Maragallistes decebuts que faran l'opció ecosocialista o republicana com a mal menor, descontents amb el presidenciable socialista, el sucursalisme del PSC i el sacrifici públic del President Maragall. A la Catalunya metropolitana, segurament l'opció Joan Saura serà més seguida entre els socialistes desenganyats, i per això treuen la figura d'un exdiputat d'Iniciativa, José Luis López Bulla. Al rerepaís, a la Catalunya rural, per simplificar-ho, l'opció Carod-Puigcercós pot recollir vots del maragallisme orfe. Deu ser per això que l'ambiciós Carod afirma: "Les grans víctimes hem estat Maragall, jo i l'Estatut"
Conec més d'un, de dos i de tres votants del PSC que agafaran la papereta ecosocialista. És un vot de càstig, però a mitges. No voten Montilla, però tampoc no es queden a casa. La fórmula és, doncs, anar a votar l'anomenada marca blanca del PSC, una idea que irrita els amics d'Iniciativa però que ha arrelat en un cert imaginari col·lectiu. Els ecologistes només poden manar i influir al costat dels socialistes. En resum: si tot va a parar al mateix pot, a la llarga, més val expressar el teu rebuig al soldat Montilla, el dolç, per la via del suport a un Saura envalentonat, que s'inspira en Fraga. Tard o d'hora sumaran, ve a dir la gent. Però de moment salten guspires.
Montilla lluita contra l'abstenció, deia. Doncs això explica el tàndem Montilla-Zapatero, que aquest dissabte ha fet el míting a Tarragona. L'últim amb el president espanyol i secretari general del PSOE. El Montilla candidat del PSC al Congrés combat contra si mateix amb el Montilla candidat del PSC a la Generalitat. ¿Despertarà el votant del PSOE abans de dimecres? El pitonisso Zapatero (más chulo que un ocho) respon que sí: el PSC guanyarà àmpliament. En el doble joc zapatista, ara entra l'atac a l'arrogància del rival convergent. Rival ara i aquí. Però fidel aliat a Madrid ahir, avui i demà. Si tu fas tremendisme perillós, amic, jo t'acuso de poc democràtic.
[Miquel Iceta (PSC): Mas perd els papers]
[Josep Martorell (UDC): "El PSC ha mort, llarga vida al PSOE"]
Falten poques hores perquè això s'acabi, i els grans apel·len al vot útil.
A la desesperada.
Anotacions relacionades als blocs (o no)
[Antoni Soy (ERC): Les entrevistes de Sala i Martín]
[Ferran Falcó (CDC): Xavier Sala i Martín a La Vanguardia]
[Carles Sala (UDC): L'incident Benach-Sabaté-Sala a Catalunya Ràdio]
_______________________
Continuïtat lògica (o no): Eleccions 2006
Aquest dissabte llegia l'Avui Aprenent de bruixot, d'Oriol Bartomeus. Ho feia en una cafeteria de Ripoll, on hem pujat a passar el dia (fins al Many). Allà veus que la pugna electoral és entre CiU i ERC. Entre Artur Mas i Josep-Lluís Carod-Rovira, en clau nacional, mentre que en clau local és entre Eduald Casadesús (CiU) i Joan Puigcercós (ERC), ambdós fills de Ripoll. La batalla sobiranista és aquesta, desenganyem-nos.
A Mas, l'irreverentJosep Piqué li fa la guitza. Amb Carod, això seria impensable. En la disputa pel vot sobiranista, hi ha un estira-i-arronsa pujadet de to. No obstant, la gesticulació a l'entorn d'un possible pacte CiU-ERC va fent via. Mas descarta un govern de coalició amb el PSC. El convergelisme pot ser dissimulat: CiU en minoria al govern, amb suports externs del PSC, a canvi de la sociovergència de la crossa nacionalista al PSOE al Congrés. No és "govern de coalició", però el poder quedaria repartit entre tots dos igualment.
[Joan Puigcercós (ERC): Ara és l'hora d'Esquerra]
En l'àmbit aliè al nacionalisme, les batalles van per un altre costat. José Montilla lluita contra l'abstenció, bàsicament. Com que la campanya tampoc li acaba de funcionar del tot, el PSC pretén aturar la fuita de vots cap a ICV-EUiA. Maragallistes decebuts que faran l'opció ecosocialista o republicana com a mal menor, descontents amb el presidenciable socialista, el sucursalisme del PSC i el sacrifici públic del President Maragall. A la Catalunya metropolitana, segurament l'opció Joan Saura serà més seguida entre els socialistes desenganyats, i per això treuen la figura d'un exdiputat d'Iniciativa, José Luis López Bulla. Al rerepaís, a la Catalunya rural, per simplificar-ho, l'opció Carod-Puigcercós pot recollir vots del maragallisme orfe. Deu ser per això que l'ambiciós Carod afirma: "Les grans víctimes hem estat Maragall, jo i l'Estatut"
Conec més d'un, de dos i de tres votants del PSC que agafaran la papereta ecosocialista. És un vot de càstig, però a mitges. No voten Montilla, però tampoc no es queden a casa. La fórmula és, doncs, anar a votar l'anomenada marca blanca del PSC, una idea que irrita els amics d'Iniciativa però que ha arrelat en un cert imaginari col·lectiu. Els ecologistes només poden manar i influir al costat dels socialistes. En resum: si tot va a parar al mateix pot, a la llarga, més val expressar el teu rebuig al soldat Montilla, el dolç, per la via del suport a un Saura envalentonat, que s'inspira en Fraga. Tard o d'hora sumaran, ve a dir la gent. Però de moment salten guspires.
Montilla lluita contra l'abstenció, deia. Doncs això explica el tàndem Montilla-Zapatero, que aquest dissabte ha fet el míting a Tarragona. L'últim amb el president espanyol i secretari general del PSOE. El Montilla candidat del PSC al Congrés combat contra si mateix amb el Montilla candidat del PSC a la Generalitat. ¿Despertarà el votant del PSOE abans de dimecres? El pitonisso Zapatero (más chulo que un ocho) respon que sí: el PSC guanyarà àmpliament. En el doble joc zapatista, ara entra l'atac a l'arrogància del rival convergent. Rival ara i aquí. Però fidel aliat a Madrid ahir, avui i demà. Si tu fas tremendisme perillós, amic, jo t'acuso de poc democràtic.
[Miquel Iceta (PSC): Mas perd els papers]
[Josep Martorell (UDC): "El PSC ha mort, llarga vida al PSOE"]
Falten poques hores perquè això s'acabi, i els grans apel·len al vot útil.
A la desesperada.
Anotacions relacionades als blocs (o no)
[Antoni Soy (ERC): Les entrevistes de Sala i Martín]
[Ferran Falcó (CDC): Xavier Sala i Martín a La Vanguardia]
[Carles Sala (UDC): L'incident Benach-Sabaté-Sala a Catalunya Ràdio]
_______________________
Continuïtat lògica (o no): Eleccions 2006