Mas, on és ara Zapatero?

Artur Mas ha comparegut al Majestic. Més modest que fa tres anys. Sembla haver après la lliçó. No marxarà de vacances, i es quedarà a negociar si vol accedir a la Presidència de Catalunya. No li serà fàcil, perquè Esquerra finalment no pateix cap patacada i pot retornar al Govern amb uns socialistes debilitats. ERC té la clau, com fa tres anys. Amb permís de Zapatero, és clar. Si Montilla i Mas volen disputar-se el suport dels independentistes, caldrà estar atents a les negociacions. Si José Montilla rep la trucada de Zapatero perquè no freni l'accés a la Presidència al candidat nacionalista, que ha guanyat en vots i escons a les quatre demarcacions, a Mas li serà més fàcil.

M'ha semblat entendre que Mas prioritzava l'eix nacional en el seu discurs. No he ensumat cap amenaça sociovergent, en la seva aparició pública, amb crits de "Mas, President!". Una cura d'humilitat per campanya agressiva de Madí en aquesta etapa postelectoral. Ara toca, com diria un Jordi Pujol preocupat aquesta nit, la Política amb majúscules.

El pacte de La Moncloa ha estat una ficció? Ara ho sabrem.

Onze escons són molts escons. Guanyar el PSC a la demarcació de Barcelona també té un valor. I, al capdavall, guanyar les vuitenes eleccions al Parlament des del retabliment democràtic, no ens enganyem, també té mèrit.

És l'hora de l'aritmètica? O de la política? O de totes dues alhora.

Les pizzes han arribat a la redacció.