Les municipals són a tocar: sociovergència "in albis"?
Les pizzes van molt bé. Te les menges mentre escrius, pràcticament. I pots parlar per telèfon, arribat el cas. Amb la mà, no calen coberts. Una llauna de Coca-Cola (avui trenquem la dieta) per fer-les baixar.
Els amics de Ràdio Mataró em van trucant per comentar la jugada, amb en Joan Salicrú, en Rafa Navarro, la Teresa Carreras i l'Anna Palà. A Mataró CiU ha guanyat. Mataró és una ciutat de 130.000 habitants de la segona corona metropolitana, on el PSC només havia guanyat les eleccions al Parlament en una ocasió, el 2003 amb Pasqual Maragall. Ja és curiós, això. José Montilla no ha arossegat el votant dorment del PSOE quan es tracta d'unes eleccions al Parlament de Catalunya. El Montilla candidat al Congrés no és el Montilla candidat al Parlament, i a Mataró s'ha evidenciat. Per tant, Artur Mas supera Montilla en una ciutat en què els socialistes governen l'Ajuntament des del 1979. Prenguin nota.
A part de la variable Barcelona-Madrid, que he anat escrivint, amb tot això d'en Zapatero i el pacte de La Moncloa (sociovergència in albis) hi ha un factor important a tenir en compte. Són les eleccions municipals de la propera primavera. El PSC no pot fer segons què. Ha de calcular si hipoteca els seus alcaldes i governs tripartits d'esquerres, des de la capital, Barcelona amb el nou i jove Jordi Hereu, fins a les ciutats mitjanes com Mataró, amb Joan Antoni Baron, i els pobles i poblets.
Quan em plantejo això de les municipals, em pregunto: ¿I si Mas governa en solitari, amb una sociovergència de Montilla a l'oposició fins passades les municipals?
Els amics de Ràdio Mataró em van trucant per comentar la jugada, amb en Joan Salicrú, en Rafa Navarro, la Teresa Carreras i l'Anna Palà. A Mataró CiU ha guanyat. Mataró és una ciutat de 130.000 habitants de la segona corona metropolitana, on el PSC només havia guanyat les eleccions al Parlament en una ocasió, el 2003 amb Pasqual Maragall. Ja és curiós, això. José Montilla no ha arossegat el votant dorment del PSOE quan es tracta d'unes eleccions al Parlament de Catalunya. El Montilla candidat al Congrés no és el Montilla candidat al Parlament, i a Mataró s'ha evidenciat. Per tant, Artur Mas supera Montilla en una ciutat en què els socialistes governen l'Ajuntament des del 1979. Prenguin nota.
A part de la variable Barcelona-Madrid, que he anat escrivint, amb tot això d'en Zapatero i el pacte de La Moncloa (sociovergència in albis) hi ha un factor important a tenir en compte. Són les eleccions municipals de la propera primavera. El PSC no pot fer segons què. Ha de calcular si hipoteca els seus alcaldes i governs tripartits d'esquerres, des de la capital, Barcelona amb el nou i jove Jordi Hereu, fins a les ciutats mitjanes com Mataró, amb Joan Antoni Baron, i els pobles i poblets.
Quan em plantejo això de les municipals, em pregunto: ¿I si Mas governa en solitari, amb una sociovergència de Montilla a l'oposició fins passades les municipals?