El català emprenyat crida "Mas President"
Prop d'un miler de persones han ocupat aquest dissabte a la nit la plaça Sant Jaume al crit de "Mas President" i contra els perdedors de les eleccions i artífexs de la reedició del tripartit José Montilla i Josep-Lluís Carod-Rovira, aquests últims autèntics "botiflers", segons deien. Han cantat Els Segadors i El virolai. Confusió i descoordinació inicials, perquè els anònims promotors no deuen estar garie acostumats a convocar manifestacions via SMS i Internet. [Blocs de Convergència i anti-tripartit]
A última hora, una part dels manifestants, d'estètica ben diferent a la dels que protestaven el dia anterior, s'han desplaçat fins davant del Liceu. Una autèntica metàfora, aquesta. El tripartit, blindat en el poder, ocupava el Gran Teatre del Liceu, acompanyant infantes Cristines i Urdangarins, mentre a l'exterior el nacionalisme diguem-ne conservador, protestava enfrontant-se a un ampli dispositiu antiavalot dels Mossos d'Esquadra que, tot sigui dit, encara no comanda el conseller Joan Saura.
Mentre tot això succeïa, Unió Democràtica celebrava el seu 75è aniversari amb un sopar amb un altre miler de persones, però diferents. L'amfitrió Josep Antoni Duran comptava amb Jordi Pujol i Artur Mas, a part del líder del PNB, Josu Jon Imaz, entre els convidats. La federació nacionalista tanca files en una etapa difícil com l'actual. Guanyar les eleccions no els és suficient. Han faltat 3 diputats per trencar l'artimètica favorable per a les esquerres. Duran ha avançat que CiU farà patir un Zapateroingenu a Madrid, però tampoc no faran "el tonto". Mas en cap moment ha donat senyals de debilitat, malgrat el cop. I Pujol inclús xerrava i somreia divendres amb Montilla en l'acte d'homenatge a Antoni Gutiérrez Díaz, Guti. Repartiment de papers per a una obra que pretén evitar el desànim i la desorientació d'una força que fins i tot quan és a l'oposició projecta la imatge de partit de govern.
Manifestacions al marge, els nacionalistes i els independentistes indignats amb l'aposta d'ERC pel PSC encara estan fent la digestió. Han de digerir que fan Montilla President. Digestió pesada per als que veien Mas fent-se la foto amb Pasqual Maragall en el relleu a la Presidència. Mentre el nou format de català emprenyat, que diria Enric Juliana, feia aquesta pesada digestió, els consells nacionals del PSC i d'ERC feien via al matí per aprovar l'Entesa. Ràpid, ràpid. A Esquerra, consell nacional plàcid. Cent-seixanta dos a favor, dos en contra i deu abstencions. Al PSC, consell nacional lleugerament autocrític. Montserrat Tura no s'ha aixecat de la cadira quan Montilla i Maragall entraven al consell nacional [Tura i Mascarell, els primers sacrificats?] Montilla, se sent molt còmode en l'eix esquerra-dreta. Maragall, amb les seves cabòries.
Com que al PSC li convé falcar el nou govern en l'eix esquerra-dreta, observo que s'està deixant molt de banda (potser massa) l'altre eix que té aquest país encara anormal nacionalment parlant, que és l'eix catalanisme-espanyolisme. (Les seleccions, per exemple) Cohesió social és projecte nacional. I viceversa!
Alguns articles en premsa que he llegit les últimes hores i cal recomanar:
Josep Maria Pasqual:El fals sobiranisme
Manuel Cuyàs: Paraules i fets al pati d'armes
Josep-Lluís Carod-Rovira: Les raons d'una entesa
Pilar Rahola:El síndrome del pato listo
Salvador Cardús: Més partits, menys país
Joan B. Culla: El salvavidas
Ramon Tremosa: Generació Montilla
Joan Mir: Tres anàlisis electorals