El teva-meva dels sobiranistes Puigdemont i Vaqué
Un lector m'envia el comentari que ha escrit per intercedir entre dos blocaires sobiranistes en evident conflicte ideològic, arran del pacte per a la formació del Govern d'Entesa Nacional pel Progrés. Es tracta del diputat electe per CiU, alcaldable a Girona i periodista Carles Puigdemont [bloc], i el regidor d'ERC a Sant Joan de Mollet (Gironès), dissenyador gràfic i promotor del domini .ctRicard Vaqué [bloc], a la foto.
Reprodueixo íntegrament el comentari que el pacificador de sobiranistes enfrontats ha escrit en aquest intens teva-meva entre Puigdemont i Vaqué, a tall d'exemple de la ferida que s'està produint (irreparable per a tota una generació, diuen alguns pessimistes):
"Anonymous said...
Bé, com deia en l'anterior comentari m'agradaria dir la meva sobre aquest
conat d'enfrontament entre els nacionalistes Ricard Vaqué (ERC) i Carles
Puigdemont (CiU). Us he de dir que ho lamento però alhora estic convençut
que aquesta discussió servirà per veure cap on hem de tirar. Us demano
disculpes per l'anonimat però vosaltres crec que ja sabeu qui sóc i la meva
tasca actual no em permet sortir a la llum.
En primer lloc, com ja sabeu, em considero independentista i per tant no cal
que us digui què he votat. Sóc independentista perquè crec que Catalunya
tota sola, sense arrossegar el mort d'Espanya, ens permetrà viure molt
millor i, en segon lloc, per una qüestió d'autorespecte. Només les nacions
amb estat tenen garantit el respecte que es mereixen com a poble. Exercir de
català les 24 hores del dia al nostre propi país és molt feixuc. Cansa.
Dit això i abans d'encarar la reflexió de futur vull apuntar com se m'ha
posat la reedició del tripartit. Jo era, i sóc encara, partidari del pacte
nacional des de la meva no militància política.
En primer lloc, amic Vaqué, jo no hauria fet mai president José Montilla. En
aquest sentit em remeto a l'article demolidor de l'admirat Víctor AlexandreNo és això, companys d'Esquerra
Un home que nega els drets històrics de Catalunya, que presenta esmenes al
projecte de reforma de l'Estatut l'endemà d'aprovar-se al Parlament, que
parla bé el català després de més de trenta anys malgrat la seva via
política amb el que això denota de manca d'integració, o que vota contra el
control dels aeroports per part de les institucions catalanes no pot ser mai
president del nostre país. I de motius n'hi ha més però no m'hi vull
estendre però Catalunya és una nació massa dèbil encara com per permetre's
posar un personatge d'aquestes característiques al capdavant.
Per tant ERC crec que s'equivoca. I s'equivoquen Carod i Puigcercós per
voler salvar la Catalunya social com a garantia de la Catalunya nacional.
Parlem clar i sense eufemismes. Voler salvar la Catalunya xarnega està molt
bé com a intenció però la Catalunya que encara avui entenem com a xarnega
perquè no s'ha integrat no la salvarà ERC. Perquè ERC potser farà molts
esforços i impulsarà moltes polítiques socials però aquesta Catalunya no li
agrairà mai. I des d'aquí el meu agraïment als que sí s'han integrat i han
fet d'aquesta terra el seu espai natural. El Tripartit 1.0 va suposar per a
ERC caure en la temptació de fer de Jordi Pujol i donar una oportunitat a
Espanya que ja no es mereixia
I a tu, amic Carles, t'he de dir que com a votant d'ERC he acabat fart de
sentir-me com una crossa d'altres formacions. Per què sempre se'm demana que
voti en funció dels altres? Per què només es critica l'equidistància a ERC?.
L'any 1999 quan es veia a venir que, després d'una minoria l'any 1995, no es
tornaria a obtenir cap majoria absoluta Jordi Pujol no es va pronunciar
sobre possibles aliances i finalment va acabar governant gràcies al PP. No
era equidistància això?
CiU ha demostrat molt poca volada. L'Artur Mas només va dir que no pactaria
amb el PP i que volia tenir una àmplia majoria que tothom donava per fet que
no obtindria. Per tant la necessitat de pactar era sabuda per CiU i sempre
va callar sobre les preferències. No és equidistància això? I sabent que
sola no faria res com és que no ha intentat abonar el terreny amb ERC, en
comptes de carregar constantment acusant ERC de ser el papu culpable de tot
i rematar la jugada amb un DVD que és un insult a la intel·ligència i que
demostra que tracta els conciutadans com una colla d'imbècils. Es pot
començar un DVD fent veure que el Tripartit 1.0 és un pacte entre mafiosos?
Carles, crec que a CiU s'han pensat que l'assentament d'ERC com a tercera
força i espai consolidat dins la societat catalana va ser una mena de riuada
que tornaria al llit fluvial. CiU no ha entès que aquest espai hi és i per
molt de temps i que, quan molts dels seus votants li han donat suport, no ha
estat per votar indirectament Artur Mas sinó per governar com a tal i
procurar fer president Carod-Rovira. Fins que això no s'encaixi a la casa
convergent no hi ha res a fer.
CiU s'ha equivocat de ple i és ben humà que no l'hagi encertat. De tot se
n'aprèn i especialment de tractar amb la gent. Ho dic perquè CiU ha estat
traïda dues vegades per Zapatero. Els catalans ja ho vàrem ser en el seu
conjunt quan el president dels espanyols va incomplir la seva paraula de
respectar l'Estatut del 30 de setembre. Però CiU també ho ha estat per
haver-se pensat que el gran mentider espanyol facilitaria la presidència a
Artur Mas.
Però com que la política és crua i freda i he de triar, prefereixo que ERC
governi que no pas que Mas sigui president amb el PSC. Quants més consellers
amb voluntat independentista hi hagi millor.
Ho veieu, però? A Espanya no hi hem de fer res. Mentre en depenguem ni
aigua. Ja serem amics quan siguem independents però continuar confiant-t'hi
és, com a mínim, d'autèntics gamerusos.
Tots hem quedat fotuts per culpa d'Espanya i ERC i CiU, especialment. Sembla
clar doncs a què ens hem de dedicar i si pot ser a partir d'avui millor que
demà.
Aquesta setmana passada un il·lustre blocaire polític m'advertia del vostre
enfrontament i comentàvem que això no pot ser. Em deia que si a CiU hi
hagués un miler de Puigdemonts el panorama s'assemblaria molt al que tots
desitgem en els ambients polítics del Principat. I li dono la raó.
Parlem de futur amics Carles i Vaqué?. L'entesa entre ERC i CiU ha d'arribar
tard d'hora i això és tan cert com que demà sortirà el sol. Venen eleccions
municipals i aquestes haurien de servir per fer els primers pactes nacionals
en l'àmbit local i comarcal. I a Girona això crec que és possible. No vull
ni imaginar que les degradades relacions CiU-ERC per culpa de la reedició
del tripartit puguin malmetre una possible aliança a la plaça del Vi del
Girona.
Cada dia estic més convençut que Carles Puigdemont serà el proper alcalde
d'aquesta bella ciutat. Crec que té un discurs, una imaginació, una
experiència, uns coneixements i una visió de Catalunya dins del món que el
fan la persona ideal per encapçalar el que jo definiria com a ?esperit de
Girona?. Un esperit que hauria de ser el de la reconquesta de la convivència
i coalició política entre CiU i ERC. Una Girona nacional com a referent del
primer gran pacte entre CiU i ERC que faci visible allò que tots volem i que
no hem pogut gaudir encara. Un esperit que tant de bo s'escampés a
Barcelona, Lleida, Tarragona i tantes altres metròpolis de la nostra nació
per arribar a la plaça de Sant Jaume i el dia de demà a les Nacions Unides.
Per cert, m'hi comptareu a aquesta arrossada de la pau?.
diumenge, 12 novembre, 2006"
________________________________________________________
Ja que hi sóc, recomano la lectura d'unes anotacions:
Jaume Ciurana (CiU): Nació i estat
Ramon Puig (ERC): Raons d'un canvi històric
Oriol Izquierdo, escriptor i secretari de l'Opinió Catalana: Sentit d'estat
Toni Dalmau, periodista d'El Punt: La moreneta, contra Montilla i Carod
Gabriel Bibiloni, lingüista: Una entesa mala d'entendre
Aquestes són de blocs d'autoria desconeguda:
Submarí: La gran mentida de Carod als catalans, aquí tens les proves
Filoconvergent (bloc anònim): No sóc d'esquerres
Els uns i els altres: 1936-2006 La dreta segueix sense acceptar les derrotes
Esquerroscopi: La tesi del "trapicheo"
Sí ministre: La catarsi conservadora
Enllaços recents relacionats en aquest bloc: