Cap de turc a Rodalies

La ministra de Foment, Magdalena Álvarez, ha hagut de suportar aquest dimarts un bon ruixat al Congrés dels Diputats per part dels electes catalans. Per televisió he vist Jordi Vilajoana, diputat de CiU per Barcelona, lluir una portada de diari per retreure a la ministra el caos que viu la xarxa de Rodalies de Renfe les últimes setmanes. Una autèntica vergonya que, per resumir-ho, es tradueix en una avaria important cada quatre dies. Aquesta és la freqüència de pas de les grans avaries. De les petites, els retards i la desastrosa informació i atenció als usuaris no hi ha comput possible. És l'infinit.

No sé del cert si la portada que exhibia Vilajoana era la d'El Periódico. [Juan Varela: Atrapados por Renfe] Però ha resumit molt bé la denúncia d'una situació vergonyosa, la denúncia d'un malestar social i polític. El cas de Rodalies de Renfe, que els últims dies ha assolit quotes de degradació del servei surreaslistes, atribuïdes a les obres de l'arribada del Tren de Gran Velocitat (TGV) a Barcelona, és més del mateix: el centralisme com a model anacrònic dels serveis públics.

Lluny d'assumir el debat de fons, que és l'imprescindible traspàs de Rodalies de Renfe a la Generalitat, la ministra de Foment ha preferit el recurs fàcil. Un cap de turc. Dimissió per sortir al pas.

Ens llevàvem aquest dimarts amb la portada en qüestió, i amb unes dures declaracions del secretari de Mobilitat del Govern, Manel Nadal, a TV3 contra la companyia ferroviària. Vint anys de desinversió. El Govern anunciava posteriorment l'obertura d'un expedient informatiu. Al vespre, la ministra servia en satafa el cap de Josep Manau. Continuïtat lògica.