Salvador Sostres: "Fill de puta"
Aquest és el text íntegre que ahir publicava Salvador Sostres al seu bloc. (El reprodueixo aquí perquè no puc fer un enllaç permanent; cal buscar a l'hemeroteca per 15 de novembre de 2006). Sostres escriu, fins a set vegades en una peça tan curta, que els votants d'ERC són uns "fills de puta". El polèmic i denunciat Sostres [viquipèdia], apareix fent una contribució més a la seva peculiar pacificació entre nacionalistes i independentistes. Curiosa, aquesta ràbia que vomita, quan resulta que el famós cap de setmana en què Artur Mas oferia a Josep-Lluís Carod-Rovira un pacte de govern a la desesperada (conselleria primera i la meitat dels departaments per a ERC), després que José Montilla hagués rebutjat la sociovergència, el to de Sostres fos radicalment diferent. 1 a 1, va escriure aquells dies.
"Hi ha el discurs que el Mas ha perdut les eleccions pel devedé, pel pacte amb el notari o perquè jo em prengués tòfona blanca el dia electoral. És un discurs que cada dia arrela més, buscant culpables dins de Convergència. La divisòria estava clara, per a qualsevol persona que suprés el nivell borderline: o tripartit o Mas.
Si algú en nom d’un devedé o d’una acta notarial o d’un repàs de tòfona blanca ha decidit vendre el país i no anar a votar o votar en blanc o votar Esquerra, deixa’m dir-te una cosa: ets un fill de puta, o una filla de puta. Aquest és el resultat, Montilla president. Ets un/una fill/filla de puta que has venut el país per un prejudici. Ets una rata. Ets un/una miserable. No em parlis de democràcia, ni de vot lliure, ni de respecte. Quin respecte? Montilla president? Vés i caga.
Si tu volies el tripartit, res a dir. Si tu volies Montilla president, felicitats, has guanyat! Però si ets catalanista, si estimes Catalunya i has votat Esquerra o en blanc o Iniciativa ets un analfabet o un fill de puta, i volia dir-t’ho.
Si és així has venut el país a l’enemic a canvi del teu prejudici: ets un fill de puta, rata covarda, i ja sé que alguns em diran que insulto, però qui ven un país a canvi de poder o per pura tonteria no és insultar-lo dir-li que és un fill de puta, és definir-lo: ho torno a dir, ets un fill de puta.
Catalunya necessita una certa dosi, una molta dosi, de dir el nom de cada cosa. Comencem-lo a dir, comencem-lo a dir amb totes les lletres, perquè ja està bé miserables que van creixent amb la complicitat del nostre silenci.
No tinguis vergonya de dir-li "fill de puta". Igual la vergonya la té ell quan et sent i deixa de vendre el país, i ho deixa de ser."
A mi, perdoneu-me, però aquest estil no em va. Em faig ressò perquè algun lector escandalitzat m'avisa, i crec que val la pena saber com està el pati entre determinats opinadors nacionalistes.
Jo prefereixo, el to i el fons d'en Martí Estruch i Axmacher, redactor en cap de Vilaweb, que ahir publicava "Quo vadis, Convergència?" Un article que, per cert, comenta el diputat electe de CiU i alcaldable a Girona, Carles Puigdemont, a la seva anotació Estrena al Parlament.
No hi ha color. Jo seguiré l'Estruch mentre d'altres llegeixin l'inefable Sostres. Cadascú lo seu...