L'article d'en Cardús
"Aquest president ens sorprendrà, però no en el sentit que ho feia Maragall a base d'ensurts, sinó reafirmant-se com el que és: el fruit genuí de l'èxit d'una tradició social i política dels catalans, que fins fa poc havia liderat Jordi Pujol. La sobrietat de caràcter i gest de Montilla li van a favor. Els silencis passats, en contra."
Qui escriu aquestes línies no és cap simpatitzant socialista, ni cap entusiasta del Govern d'Entesa Nacional pel Progrés. Ho fa el sociòleg Salvador Cardús [web], que combina la crítica amb l'esperança a l'article L'eix i l'àmbit nacional, publicat ahir a l'Avui. Cardús planteja el repte d'evitar que "el canvi d'hegemonia acabi reduït, fatalment, a l'ascens de l'espanyolisme entranyable del PSC en contra del catalanisme entranyable de CiU". Veu un aspecte positiu en la presència de C's al Parlament: "¿Podríem passar de l'eix a un àmbit nacional, de frontera i territori amples, delimitat a partir d'ara per una perifèria mínima que es disputarien Ciutadans i PP, com ja es va començar a veure en el debat d'investidura?"
Estic d'acord amb Cardús en què la presència dels ciudadanos de Boadella, Espada i companyia, amb l'exmilitant conservador Albert Rivera al capdavant, farà bons els socialistes i accentuaran el catalanisme del President Montilla. Encara que sigui per una qüestió de simple comparació. Amb C's, tenim un nou marc de referència al ventall parlamentari català, i el repte del pas d'eix a "ambit nacional", com proposa Cardús, és bàsicament a mans de CiU i el PSC. Els primers han de saber interpretar el nou escenari polític, per no perdre pistonada i quedar marginats. Els segons, han d'experimentar en pròpia carn que l'acusació de "nacionalista", sovint massa gratuïta, al seu company Maragall té molt a veure amb l'assumpció del càrrec de President de Catalunya. I Montilla serà el primer que ho notarà, això.
"El cas és que, malgrat els exorcismes en contra de la política identitària que es van sentir durant el debat d'investidura i de presa de possessió, en el fons, mai la identitat no havien estat tan el tema del debat. Mas, amb raó però poc exemple, demanava atenció a l'ànima catalana. I Montilla, tot un professional, es va tornar ànima en la seva esplèndida resposta a Ciutadans Partido de la Ciudadanía, en un exercici d'autoafirmació catalana impecable. Ciutadans poden ser un bé de Déu quan, en portar la frontera de la pertinença nacional dins del Parlament, dibuixin un fora més petit que mai. En aquest sentit, el compromís bel·ligerant de Montilla per preservar la unitat dels catalans n'és el primer resultat positiu."
Aquest Cardús que fa confiança al nou President no evita la crítica a Esquerra: "Ara ERC només hi ha fet de torna, i es dedica al "reformisme" conceptual, esbravant el sòlid "independentisme tranquil", com l'havia definit Ramon Barnils, en un "catalanisme de pluja fina", d'aquella que no fa ni obrir el paraigua".