El debat de les banderes se'ls hi gira
Dimarts de la setmana passada La Vanguardia publicava que Puigcercós arría la bandera española de la sede de Governació que repuso su antecesor. Com molt bé destaca el sempre atent Spain News, un bloc sobiranista de consulta recomanable pel seu esperit crític amb els mitjans, el titular de dijous del mateix rotatiu era més contemporanitzador, però no amb els que retiraven l'estanquera del Departament de Governació de la Generalitat sinó amb aquells que no han hissat mai la senyera en edificis públics, ja siguin casernes o comissaries de l'Estat a Catalunya: Sedes de la Administración central lucen la senyera como manda el Estatut, pero hay excepciones.
Divendres passat, El País publicava que Interior y Defensa deben hacer ondear la senyera en sus centros de Cataluña, mentre que El Punt apostava per L'Estatut xoca amb la llei que imposa només la bandera espanyola als edificis militars. El debat, doncs, ha anat derivant. De la típica carregada contra ERC per haver-se "abaixat els pantalons" davant de José Montilla o per haver protagonitzat una "sortida de to", com sosté La Vanguardia, l'atenció periodística ha anat encaminada a evidenciar altres incompliments legals i demostrar que aquest no és un tema legal sinó polític. ¿Dónde está la bandera? Curiosament, són els que incompleixen una llei de lleis com l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, recentment reformat, els que reclamaven a començaments de setmana que onegés la bandera espanyola a les seus de la Generalitat, incloses les que tenen un conseller independentista al capdavant.
Dimecres passat vaig escriure I per què no la posen ells, la senyera? i alguns lectors em van dir de tot menys guapo. Comprendreu que molta il·lusió no em fa, de veure en el futur la senyera onejant a casernes militars i comissaries estatals. Però si l'Estatut diu el que diu (que la senyera ha de ser als "edificis públics" de Catalunya), aquí no s'hi val a escaquejar-se. Perquè si no la posen, no estaran legitimats per exigir a Joan Puigcercós que retorni la bandera espanyola a Governació. Fins i tot, Josep Antoni Duran Lleida ho deia a la seva missiva setmanal: "Per cert, també el ministeri d'Interior ho hauria de fer [complir la llei] enlairant la senyera al costat de la bandera espanyola a la prefectura de policia de Via Laietana de Barcelona."
Divendres passat, l'ACN entrevistava el vicepresident del Govern i president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira: 'Tanta obligació hi ha de complir la llei de banderes com la de política lingüística, i el Govern ho té molt clar" Cal suposar que Montilla serà coherent quan exigeix el compliment de les lleis, i les farà complir totes i a tothom.
El mític Carquinyol [bloc] escriu aquest dimarts Les gallines i les banderes.