Carretero o les receptes miraculoses des de Puigcerdà

La Vanguardia publicava divendres aquest article signat per Jordi Barbeta, coincidint amb aquesta notícia. La història ve de lluny, quan ja anava forta la cosa en clau interna. L'arxiu ho certifica. I com que es veia a venir, la direcció va tancar files davant d'una possible ofensiva interna. El no a l'Estatut, la remodelació de Pasqual Maragall i la posterior expulsió d'ERC del Govern van convertir Joan Carretero [wiki] en heroi.

Joan Carretero discrepava del Govern del qual formava part, però no va pas plegar. El van haver de fer fora, juntament amb altres consellers com Salvador Milà (ICV). De les Caterinas Mieras i els Antonis Suiranas permeteu-me que no m'enrecordi. I va ser llavors, quan Carretero va tornar a Puigcerdà a fer de metge de família, que l'exconseller de Governació va començar a dir pestes de Maragall, de Zapatero i també de la direcció d'Esquerra. La federació de l'Alt Pirineu, descontrol·lada a ulls de Villarroel (ara Calàbria), era la més dura. "Voteu no a l'Estatut i abandoneu el Govern!" No va anar ben bé així, però el resultat final sí que va ser el mateix. Van votar no a l'Estatut i els van botar del Govern. Tots contents.

Però no. Amb el segon tripartit, la direcció d'Esquerra es tornava a equivocar des de l'Alt Pirineu estant. "Pacte nacional, pacte nacional!" I és així com Carretero i la seva federació guanyaven simpaties entre els nacionalistes de CiU. Amb José Montilla de President gràcies als independentistes, doncs, l'Alt Pirineu crida a la revolta interna. "Reagrupament Nacional!" Entre consulta i consulta, entre recepta i recepta, el doctor Carretero fa un diagnòstic al pacient i li recomana paciència. Ara no toca, això del Reagrupament Nacional. Serà, segons escrivia Barbeta aquest dissabte, per a després de les municipals. [Ahir mateix publicava l'article d'opinió a l'Avui: ERC, de planeta a satèl·lit (I). Actualització: ERC, de planeta a satèl·lit (II)] "Postposem-ho, nois, que així els farem patir més." Certs mitjans mantindran latent el filó informatiu de la crisi interna republicana, un clàssic que la història assegura que es repeteix cíclicament. Si Carretero fa de les seves i provoca una escissió a Esquerra, el partit trontollaria. Si trontolla el partit, grinyola el Govern. Si el Govern es desestabilitza, Montilla perilla i visca la festa! Ja hi tornem a ser. Dragon Khan segona part. Just el contrari del que s'havia queixat Carretero en el seu moment: que el primer tripartit havia estat el Dragon Khan.

Molt bé. Posem per cas que aquesta ficció és certa, i la realitat sempre supera la ficció. Que realment Carretero vulgui fer un Reagrupament Nacional per captar independentistes descontents amb l'Esquerra pactista i instal·lada que representen el tàndem Carod-Puigcercós. Si és així, quina barra de conservar els càrrecs interns i no obrir boca en els consells nacionals o als òrgans de partit. I quina barra d'esperar-se fins després de les municipals. És clar, primer ens presentem sota la marca d'ERC i si després hem de trencar i quedar-nos les actes de regidor ja ho farem, oi? Lleig.

O esperar-se a després de les municipals és una manera de guanyar temps. Si ERC resisteix als ajuntaments, reconsiderem l'aventura. Si ERC pateix una davallada municipal, llavors fem la revolució? Lleig també.

(Les cometes són collita pròpia, una llicència literària, amb permís de vostès.)