El pacte Mas-Zapatero, un any després

Avui fa un any vaig escriure Mas fa dissabte a La Moncloa, un relat cronològic de la nit d'infart arran de la visita secreta d'Artur Mas al palau presidencial que ocupa Rodríguez Zapatero. Van pactar l'Estatut, per a sorpresa de tothom. [Joan Rovira (PSC): Aquells cigarrets a la Moncloa...]Un any després, Mas confessa, resignat, que Zapatero no va respectar l'acord segons el qual els socialistes "respectarien" el guanyador de les eleccions al Parlament. Ho explica avui el líder de CiU en una entrevista a La Vanguardia: "Catalunya tiene un Govern gris y va camino de convertirse en provincia periférica"

Mas apunta els eixos que han de marcar el nou full de ruta de CiU, ara que el segon tripartit està en marxa i que l'escenari espanyol s'ha regirat força. El PSOE i el PP van frec a frec, i les eleccions a Corts espanyoles podrien situar els nacionalistes com a força decisòria, amb possibilitats d'entrar al Consell de Ministres. El festeig entre el PSOE i CiU s'ha accentuat les últimes setmanes, ara que Josep Antoni Duran Lleida, líder socialcristià, ha sortit de l'armari i ha plantejat obertament la seva intenció d'entrar al Govern d'Espanya [El País: Zapatero: "No descartaría para el futuro una presencia nacionalista en el Gobierno"]. Duran vol ser ministre, doncs [Un salvavides al Consell de Ministres]. Inclús amb el PP. Per què no? Mas s'hi refereix a l'entrevista d'avui, però tira pilotes fora. Ja hi seran a temps de parlar-ne. És evident, però, que CiU intenta oblidar les visites al notari, no fos cas que es tanqués portes en la política espanyola com ho va fer a la catalana.

ERC viu una certa convulsió interna per l'andanada de Joan Carretero [Carretero o les receptes miraculoses des de Puigcerdà], per les tensions internes no són exclusiva dels independentistes [Tribuna: Comença la caça de bruixes a CDC]. A la "casa comuna" del catalanisme, és a dir, a la seu del carrer Còrsega, també hi ha estira-i-arronses. Mas apareix ferm a l'hora de silenciar i pacificar el partit. Llegiu, si no, aquest fragment de l'entrevista de Jordi Barbeta i Iñaki Ellakuria:

"En CDC no hay crisis. No hay escisiones, ni ha dimitido ningún dirigente. Es cierto que algunas personas muy pocas-, que antes de las elecciones se las prometían muy felices y no han visto satisfechas sus expectativas, se sienten incómodas. No tendrán más remedio que superarlo como hacemos los demás. Estoy acostumbrado a gobernar con turbulencias. Pero las turbulencias continúan. Nadie nos va a poner nada fácil. Ni el tripartito, ni el Partido Popular, ni el Gobierno. Así que espero que los que se marean con las turbulencias lo superen con rapidez. De lo contrario quizá tengan que apearse en la siguiente estación y bajarse del avión."

A Unió també hi ha hagut moviments els últims dies. De fet, el vicepresident del partit i home proper a Duran, Daniel Ortiz, ha plegat amb un cop de porta, al·legant desavinences amb la direcció.