Bono a TV3: la dutxa escocesa de la televisió pública
Ahir, ingènuament, em preguntava si Alguna cosa es mou a TV3? Les bones crítiques al programa Caçador de paraules i el relleu al capdavant dels serveis informatius de TV3, que han perdut audiència i part de la seva credibilitat entre determinats televidents, em feia ser optimista. Però aquest dimecres a la nit m'ha caigut l'ànima als peus. Júlia Otero convida al seu programa, No em ratllis!, l'exministre socialista més espanyolista (i prepotent) que ha tingut el PSOE, José Bono. Bono al No em ratllis!
El programa no s'aguanta per enlloc. Parteix d'un plantejament força vist, aquest de fer xerrar la mainada. Però si el convidat, a més, és d'aquest perfil més val que tanquem la barraca. ¿Què pretén Otero i TV3 duent l'exministre de Defensa més agressiu i combatiu amb Catalunya? Que sigui un exministre espanyol ja té delicte. Però, a sobre, que sigui Bono el centralista i antiestatutari, el que ha fet la guitza a Barcelona amb la cessió del Castell de Montjuïc, el que ha ridiculitzat Maragall (i Blair, a qui va dir gilipolles) i el que ha denunciat el periodista Iu Forn [Josep-Josep Isern: Sobre la conyeta i la desmemòria] té nassos. Aquest home no ha paït que el PSC donés suport a Zapatero en aquell congrés del PSOE que el president castellà-maxec va perdre pels pèls. Bono, l'engominat fill de falangista que s'enorgulleix de ser com i qui és. Una, grandre y libre. I la televisió pública que es lamenta de perdre audiència el duu allà, en prime time, a una sessió de massatge infantil i de conyeta barata. Au, va!
No hi entenc res, deu ser.
[Tribuna: Els telenotícies han de recuperar el seu públic natural]
[Vicent Partal: Convidats]
[José A. Donaire (PSC): Ventdelplà?]
[Jaume Ciurana (CDC): 70% vs 30%]
[Enric Xicoy: L'auca del català]