L'antisistema Mayol escalfa la batalla de Barcelona
"Alguns polítics defensen algunes coses d’aquelles que ells ni
practiquen ni volen practicar. Però que ho diuen perquè fa progre i es
queden tant amples. El lamentable és que els mitjans, que també van de
progres, no matxaquin vius quan hi fan algunes afirmacions. És el cas de
la Imma Mayol ahir als matins de TV3 proclamat-se “antisitema” i “més propera als okupes que als especuladors”. Qui escriu això és el militant nacionalista Roc Fernàndez, cap de Comunicació de CDC, a l'anotació Jo vull ser antisistema... com la Mayol.
La precampanya municipal fa dies que està en marxa, i un repàs a la bloquesfera així ho certifica. Els blocs presten més atenció a la política municipal i els candidats hi dediquen energies a la xarxa. Les últimes declaracions de la tinent d'alcalde de Barcelona per ICV-EUiA han escalfat la precampanya barcelonina. Els blocaires més indignats són els nacionalistes. L'alcaldable de Calella i membre de la direcció de CDC Montserrat Candini critica la frivolitat de Mayol i del seu marit Joan Saura (el mediàtic) a El món des del cotxe oficial. Certament, proclamar-se "antisistema" quan ICV és una força que, tot i erigir-se com a "transformadora", okupa els governs de les principals institucions del país sobta una mica. El convergent Salvador Grifell s'hi refereix a Okupes amb sou d'aupa i els militants de la JNC Àlex Calmó [Els verds o "els ecopijos"] i Jordi Rosell [Com començar el dia de bones i acabar-lo cabrejat] també hi diuen la seva.
Imma Mayol al·lega que ha estat malinterpretada i que s'està fent un "ús mediàtic" de la seva relació amb Saura. Ho atribueix a les bones expectatives electorals dels ecosocialistes. Iniciativa no ho tindrà fàcil. Perquè pot patir la pinça dels socis (especialment dels socialistes, que volen recuperar terreny perdut a Barcelona) i d'una oposició de centre-dreta que s'ha clavat en el tema dels okupes per desgastar el govern municipal. El republicà Jordi Portabella també ha trepitjat terreny relliscós, amb això dels okupes. Equidistant de socis i oposició, Jordi Hereu, l'hereu d'alcaldies que pretén garantir-se el càrrec a les urnes o l'endemà via pacte, visualitza mà dura (el xou del Born, per exemple) però amb més progressisme que Xavier Trias i Albert Fernández. Aquests últims, que no volen aparèixer junts en discurs ni imatge, coincideixen en el combat a l'okupació amb fermesa i la defensa d'això que (encara) és un dret constitucional com el dret a la propietat.
La Generalitat del Govern d'Entesa assaja fórmules imaginatives, però fer experiments d'una problemàtica delicada com la necessitat d'habitatge assequible en una ciutat cara que expulsa els seus habitants (joves i no tant joves, alternatius i carn de sistema) no és fàcil. Especialment a les portes d'unes eleccions municipals, en què alguns, com la socialista Laia Gomis estan A l'expectativa. Casos recents com aquest o aquest altre inquieten l'assaliariat que bonament intenta pagar la hipoteca i arribar a final de mes.
El PSC és un partit de sistema, mentre que ICV-EUiA és una coalició que aplega comunistes, ecologistes i gent diversa d'esquerra, alguna de la qual es proclama de l'"esquerra transformadora" i això de ser del "sistema" està mal vist. Per això s'entén que blocaires d'ICV i del PSC vagin en aquesta direcció: el dirigent ecosocialista barceloní Jordi Fornés es proclama Jo també sóc antisistema; el militant d'ICV a Rubí Ricard Blasco escriu Qui okupa preokupa; mentre el socialista d'Argentona Oriol Vaquer aprofita el cas Carretero i el cas Mayol per plantejar-se: Institucions antisistema?
Potser no ve a tomb, però ja que hi sóc en eleccions municipals, aprofito que ERC prepara a dojo les seves llistes municipals per citar els apunts de Roger Tugas (JERC): Qui és el guapo que especula ara?, i el reusenc Carles Herrera (ERC): Ideologia i política municipal.
Sobre la batalla de Barcelona pròpiament dita fa dies que van aparèixer les anotacions de Carles Agustí, dirigent deCDC a Gràcia [I ara Barcelona] i el dirigent republicà barceloní Carles Macián [Barcelona, cosa de tres].
La precampanya municipal fa dies que està en marxa, i un repàs a la bloquesfera així ho certifica. Els blocs presten més atenció a la política municipal i els candidats hi dediquen energies a la xarxa. Les últimes declaracions de la tinent d'alcalde de Barcelona per ICV-EUiA han escalfat la precampanya barcelonina. Els blocaires més indignats són els nacionalistes. L'alcaldable de Calella i membre de la direcció de CDC Montserrat Candini critica la frivolitat de Mayol i del seu marit Joan Saura (el mediàtic) a El món des del cotxe oficial. Certament, proclamar-se "antisistema" quan ICV és una força que, tot i erigir-se com a "transformadora", okupa els governs de les principals institucions del país sobta una mica. El convergent Salvador Grifell s'hi refereix a Okupes amb sou d'aupa i els militants de la JNC Àlex Calmó [Els verds o "els ecopijos"] i Jordi Rosell [Com començar el dia de bones i acabar-lo cabrejat] també hi diuen la seva.
Imma Mayol al·lega que ha estat malinterpretada i que s'està fent un "ús mediàtic" de la seva relació amb Saura. Ho atribueix a les bones expectatives electorals dels ecosocialistes. Iniciativa no ho tindrà fàcil. Perquè pot patir la pinça dels socis (especialment dels socialistes, que volen recuperar terreny perdut a Barcelona) i d'una oposició de centre-dreta que s'ha clavat en el tema dels okupes per desgastar el govern municipal. El republicà Jordi Portabella també ha trepitjat terreny relliscós, amb això dels okupes. Equidistant de socis i oposició, Jordi Hereu, l'hereu d'alcaldies que pretén garantir-se el càrrec a les urnes o l'endemà via pacte, visualitza mà dura (el xou del Born, per exemple) però amb més progressisme que Xavier Trias i Albert Fernández. Aquests últims, que no volen aparèixer junts en discurs ni imatge, coincideixen en el combat a l'okupació amb fermesa i la defensa d'això que (encara) és un dret constitucional com el dret a la propietat.
La Generalitat del Govern d'Entesa assaja fórmules imaginatives, però fer experiments d'una problemàtica delicada com la necessitat d'habitatge assequible en una ciutat cara que expulsa els seus habitants (joves i no tant joves, alternatius i carn de sistema) no és fàcil. Especialment a les portes d'unes eleccions municipals, en què alguns, com la socialista Laia Gomis estan A l'expectativa. Casos recents com aquest o aquest altre inquieten l'assaliariat que bonament intenta pagar la hipoteca i arribar a final de mes.
El PSC és un partit de sistema, mentre que ICV-EUiA és una coalició que aplega comunistes, ecologistes i gent diversa d'esquerra, alguna de la qual es proclama de l'"esquerra transformadora" i això de ser del "sistema" està mal vist. Per això s'entén que blocaires d'ICV i del PSC vagin en aquesta direcció: el dirigent ecosocialista barceloní Jordi Fornés es proclama Jo també sóc antisistema; el militant d'ICV a Rubí Ricard Blasco escriu Qui okupa preokupa; mentre el socialista d'Argentona Oriol Vaquer aprofita el cas Carretero i el cas Mayol per plantejar-se: Institucions antisistema?
Potser no ve a tomb, però ja que hi sóc en eleccions municipals, aprofito que ERC prepara a dojo les seves llistes municipals per citar els apunts de Roger Tugas (JERC): Qui és el guapo que especula ara?, i el reusenc Carles Herrera (ERC): Ideologia i política municipal.
Sobre la batalla de Barcelona pròpiament dita fa dies que van aparèixer les anotacions de Carles Agustí, dirigent deCDC a Gràcia [I ara Barcelona] i el dirigent republicà barceloní Carles Macián [Barcelona, cosa de tres].