Abstencionista: sabem qui ets!
Si ets jove i parles castellà a casa, ja t'han carregat el mort, nano! Tens el perfil de l'abstencionista. El Govern ha fet un diagnòstic de les causes de l'abstenció, que a les últimes eleccions al Parlament de Catalunya va ser del 43,9%. No va ser abstenció rècord, però gairebé. A les eleccions de l'any olímpic, el 1992, l'abstenció va ser del 45,13%.
L'enquesta sobre participació política a Catalunya [aquí en pdf, 121 planes], que han presentat el conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura (ICV-EUiA), i el director general de Participació Ciutadana, Joaquim Brugué, també posa de manifest que l'abstencionista se sent més espanyol que català o només espanyol. En aquest sentit, és menys abstencionista el votant de CiU i d'ERC que no pas el de la resta de partits.
Vaja, que han descobert la sopa d'all. Allò tòpic que les eleccions al Parlament de Catalunya, les de la Generalitat, mobilitzen poc el votant actiu en els comicis estatals o inclús municipals. Alcalde i president espanyol són figures clares, mentre que president de la Generalitat és un càrrec més difús per a ells. L'abstencionista que acabem de caricaturitzar sabia més del José Montilla de l'època de ministre espanyol que no pas d'ara que presideix el Govern de Catalunya.
S'hi ha referit, aquesta nit al programa de Mònica Terribas, el sociòleg Salvador Cardús. Els mitjans de comunicació catalans no acaben d'entrar a les llars del prototip d'abstencionista. Mira televisions espanyoles, escolta emissores espanyoles i llegeix (si és que ho fa algú encara!) diaris o publicacions espanyoles. I el Montilla President no hi surt pas. O hi surt poc. És per això que TV3, ara que és en hores baixes, per audiència i model, amb canvis al capdavant dels informatius [Bono a TV3: la dutxa escocesa de la televisió pública], hi ha de jugar un paper fonamental en la lluita contra la desafecció nacional i l'abstenció. Un paper més enllà de generar un cert imaginari.
He dit desafecció nacional? Potser aquesta és la mare dels ous. Si el jove castellanoparlant tingués la percepció que el Govern de Catalunya li soluciona els seus problemes, estaríem parlant d'una altra història. Quins problemes li arregla la Generalitat, al jove castellanoparlant? I dels problemes que li pot arreglar, n'és conscient?
La desafecció nacional és l'assignatura pendent, ara que alguns parlen de la Catalunya postnacional i fan de profetes del desastre. L'enquesta no diu pas que l'abstencionista sigui un passota. És una persona preocupada per la societat, però que no connecta amb la política en general i amb els polítics en particular. No ridiculitzem, doncs, l'abstencionista. En conec uns quants que són tant exigents i en saben tant que són incapaços d'entrar en el sistema. Algunes frivolitats [L'antisistema Mayol escalfa la batalla de Barcelona] els ho posen fàcil. Per aquest motiu jo, ingènuament, dic això.