18F, Puigcercós, Guti, Carretero, corbata i aeroport

Ja fa un any del 18F [Som una nació... sense por! i Dissabte es va ensorrar el pacte Mas-Zapatero]. L'onada sobiranista que tot ho havia d'envair es pretén recuperar ara no tant per envair res sinó per posar les bases d'un procés autodeterminista, lent, molt lent, i per defensar un Estatut amenaçat pel Tribunal Constitucional. (La Plataforma Sobirania i Progrés treballa també en aquesta direcció.) "Som una nació", un any després. Precisament avui en parlo, del 18F, a El Punt. Un any, aquest, de pluja no gaire fina, per cert. Més que pluja, una pedregada sobre l'Estatut. Sobre els dos estatuts, vull dir. Sobre l'Estatut del 30S, el del Parlament de Catalunya. ["Habemus Estatutum": És l'hora del front nacional] I sobre l'Estatut de La Moncloa. Visca la retallada!

Aquests dies vaig tant liat amb Poliblocs que m'he assebentat de l'efemèride per Josep Amílcar Albert , l'alcaldable d'Esquerra a Elx: 18F. Tot just fa un any. Després ho he vist al diari del militant republicà Marc Espasa: Signatures pel dret a decidir. Fins arribar a parar al d'Antoni Garcia, dirigent d'Els Verds, vinculats a ICV però no per això menys sobiranista: Un any després: Som una nació i tenim dret de decidir.

M'han semblat curiosos tres aspectes, de l'acte d'aquest diumenge de la Plataforma pel Dret de Decidir. Primer, que coincidís amb el referèndum de l'Estatut andalús, que és una fotocòpia del nostre. Però amb la diferència que el PP no l'ataca amb la visceralitat que té amb el català. A més, i molt important, el passotisme dels andalusos demostra novament que la ciutadania no està per estatuts. [Quim Nin (CiU): A Andalucia, l'Estatut ha nascut fotut] Pensàvem que era cosa dels catalans i de l'ara sí, ara no, ara nul, ara abstenció, doncs... no. L'abstenció esdevé triomfadora clara a Andalusia. M'ha semblat molt oportú l'article del regidor socialista de Valls Jaume Pros: Avui Andalusia vota l'Estatut català (o gairebé) [Joan Safont (ERC): Andalucia (libre), España y la Humanidad]

La jornada andalusa ha requerit una crònica del subdirector de La Vanguardia Enric Juliana: Hablan Carmona y el abogado Espiritusanto. Em quedo, entre d'altres, amb l'última frase del pingüí: "(...) el PSOE es, ante todo, el Partido Regionalista Andaluz. O sea, la CiU del sur." Sociovergència? Qui havia cridat sociovergència?

A Juliana precisament li vaig sentir dir un dia al programa d'en Xavier Grasset que a Barcelona es porten moltes més bufandes que a Madrid, mentre que a la capital del Reino, a la Villa y Corte, predominen les corbates. Ho deia com a metàfora del progressisme pijo que predomina a la capital catalana, mentre que a la meseta castellana hi ha més gomina, més negoci i més poder, al capdavall. O sigui, venia a dir en Juliana, que bufanda és a posat progre el mateix que corbata a puixança, diner i poder amb majúscules.

Instal·lats en aquesta regla de tres, irromp el conseller de Governació i Administracions Públiques, que és Joan Puigcercós, no sé si ho recorden. Un senyor que ha deixat el protagonsime mediàtic del Congrés, sacrificat en pro d'un segon tripartit que va ajudar a parir i el qual, tot sigui dit, l'obliga a un esforç de discreció, de segon pla que algun que altre dia ha de fer rumiar el polític de Ripoll i secretari general d'ERC en la intimitat. [Novetat editorial: llibre de Joan Puigcercós] Un Puigcercós que recorda aquells dies pels passadissos de la carrera de San Jerómino, també per La Moncloa i a les seus ministerials, i que ara es troba fent equilibris perquè el govern anomenat d'Entesa Nacional avançi malgrat l'ofensiva centralista de l'executiu Zapatero.

I com que la cosa va de símbols i com que parlava de la regla de tres d'en Juliana, s'ha produït una ordre del titular de Governació perquè la gent es lligui la corbata al coll almenys quan sigui i representi el seu Departament. Simbolisme. Josep Maria Pasqual escriu a El Punt: L'independentisme de corbata. El periodista es refereix, precisament, a un conseller psuquero que en va fer gala, de l'absència de la corbata, en època tarradellista, una mica a l'estil del republicà Josep Bargalló durant el primer tripartit. Ens estem referint al Guti, figura que glossa l'eurodiputat d'ICV Raül Romeva: Homenatge a en Guti: Estimat Guti.

Perdoneu la dispersió de l'article. Em faltaven dues curiositats de l'acte d'ahir de la Plataforma pel Dret de Decidir (a la foto, Mònica Sabata fent de portaveu). [Jordi Salvia (CUP): Acte de la Plataforma pel dret de decidir] Una és que s'hagi celebrat a la plaça del Rei, amb el saló del Tinell allà, de cos present [18F]. El símbol del tripartit maragallista mort i enterrat. I l'altra curiositat és una imatge que he apreciat per televisió, per TV3 per a ser exactes, en què apareixien, gairebé de costat, Xavier Vendrell i Joan Carretero, dos articulistes de l'Avui que no cobren per peça publicada tot i fer vendre diaris a dojo [Articles]. Que si deriva d'ERC, que si acumulació de forces per a la independència, tu què dius, jo et responc...

Parlant de Carretero, l'exconseller de Governació i exalcalde de Puigcerdà crític amb la direcció de Josep-Lluís Carod i de Puigcercós, em faltava deixar escrit aquí que s'ha dotat de contingut el web Reagrupament.cat. Ja sabem, finalment, que l'opció de Carretero és la del corrent intern crític. De moment. Si la catosfera serveix com a termòmetre d'un hipotètic estat d'ànim polític (llegiu Poliblocs!), serveixi com a treball de camp aquest recull d'anotacions blocaires arran de la reaparició virtual al web del de Puigcerdà:

Marc Espasa (ERC): Carretero i el reagrupament

Isaac Peraire (ERC): Carretero, i manta!

Jaume Planas (ERC): Carretero ja és aquí

Santi Miquel (ERC): Carretero, Reagrupament.cat i independentisme honest

David Montilla (EUiA): Carretero, el filòsof independentista

Jordi Colomer, periodista: Carretero s'equivoca

Descobreixo el bloc de Josep Perera, militant d'ERC de Vilanova i la Geltrú que es declara partidari de Carretero i li presta ple suport, decebut amb la línia de l'actual direcció republicana.

Canviant de tema, us recomano tres reportatges dels diaris d'aquest diumenge:

Albert Segura a El Punt: La terna per l'endemà de Duran

Marta Lasalas a l'Avui: Qui i com domestica el Dragon Khan

Sandra Arenas a l'Avui: El dia en què el català va forçar ERC a parlar

Per cert, fa dies que a la bloquesfera va la campanya per un aeroport intercontinental, mèrit del blocaireMarc Arza. [L'hora de la veritat per a l'aeroport del Prat i "Per un aeroport intercontinental a Barcelona"] Després del ressò als mitjans [Pressió mediàtica per un aeroport intercontinental], el cap de l'oposició i líder de CiU, Artur Mas, ha entès que era un filó, aquest del Prat. Mas reclama a Montilla que "plante cara" al PSOE para defender el aeropuerto del Prat. Més que un filó en clau de desgast polític, el de l'aeroport amb hub intercontinental és un projecte de país equiparable a l'Estatutet. O més.