La constitució dels ajuntaments a favor de l'aeroport
Ho planteja Enric Juliana aquest diumenge en la seva crònica de La Vanguardia, Meditaciones en torno a una taza de café. "¿Qué haría hoy Acció Catalana? Seguramente, tomar la bandera de la
centralidad económica, del aeropuerto y de la metrópolis, por tanto, y
proponer que el día de la constitución de los nuevos ayuntamientos haya
pronunciamientos unánimes."
El subdirector i delegat a Madrid de La Vanguardia proposa que s'aprofiti la constitució dels ajuntaments resultants de les eleccions municipals del 27 de maig per aprovar mocions en suport a la gestió descentralitzada de l'aeroport de Barcelona. Ja ho veieu. L'aeroport com a caball de batalla un cop desaprofitada i mig perduda l'oportunitat històrica estatutària.
Benvinguts siguin a la causa sobiranista, encara que sigui a través de les pistes del Prat, l'empresariat i la classe político-mediàtica d'ordre. Després de la demostració de força empresarial ["Important, això d'avui", magnífica crònica d'urgència de Martí Estruch], amb el pacte de no interferència política, havíem quedat que era l'hora de la societat civil. Tocava recuperar la filosofia pujolista del peix al cove, per anar esgarrapant aeroports i xarxes de rodalies. Si els ensurts ho permeten, és clar.
Com que Rodríguez Zapatero necessita missatges clars —i catalans, si m'ho permeteu— no és mala idea aquesta d'aprofitar la constitució dels ajuntaments per tancar files a l'entorn d'una reclamació sorgida des de la base —és l'hora de reconèixer el mèrit dels Ramon Tremosa [web millorada], Germà Bel [web amb domini.cat] i Pedro Nueno [fitxa]— amb complicitat empresarial i recel polític. Un clam a favor de l'economia, del país i la seva gent. Un clam contra el centralisme anacrònic que només té un referent similar a prop: Romania.
[Aeroport intercontinental amb gestió individualitzada]
El subdirector i delegat a Madrid de La Vanguardia proposa que s'aprofiti la constitució dels ajuntaments resultants de les eleccions municipals del 27 de maig per aprovar mocions en suport a la gestió descentralitzada de l'aeroport de Barcelona. Ja ho veieu. L'aeroport com a caball de batalla un cop desaprofitada i mig perduda l'oportunitat històrica estatutària.
Benvinguts siguin a la causa sobiranista, encara que sigui a través de les pistes del Prat, l'empresariat i la classe político-mediàtica d'ordre. Després de la demostració de força empresarial ["Important, això d'avui", magnífica crònica d'urgència de Martí Estruch], amb el pacte de no interferència política, havíem quedat que era l'hora de la societat civil. Tocava recuperar la filosofia pujolista del peix al cove, per anar esgarrapant aeroports i xarxes de rodalies. Si els ensurts ho permeten, és clar.
Com que Rodríguez Zapatero necessita missatges clars —i catalans, si m'ho permeteu— no és mala idea aquesta d'aprofitar la constitució dels ajuntaments per tancar files a l'entorn d'una reclamació sorgida des de la base —és l'hora de reconèixer el mèrit dels Ramon Tremosa [web millorada], Germà Bel [web amb domini.cat] i Pedro Nueno [fitxa]— amb complicitat empresarial i recel polític. Un clam a favor de l'economia, del país i la seva gent. Un clam contra el centralisme anacrònic que només té un referent similar a prop: Romania.
[Aeroport intercontinental amb gestió individualitzada]