On és el nostre somni català?
Em sembla extraordinàriament saludable veure una extensa peça informativa de les CUP al programa de Mònica Terribas, després que hagi entrevistat Jaume Matas. Em fa basarda —però ho respecto— veure la peça posterior dedicada a Josep Anglada, líder del partit xenòfob que ha donat la sorpresa el 27-M. Minuts de pantalla per a un partit ultradretà que pot arribar a tenir la clau de la governabilitat d'algun ajuntament.
És el que tenim. La immigració és l'argument que l'espai polític català més sarkozista ha intentat utilitzar en una campanya ensopida que, lògicament, ha anat acompanyada d'una abstenció de campionat. La integració és l'única arma contra els problemes de la immigració. Prometre mà dura i vincular immigració amb delinqüència o terrorisme és una drecera política arriscada. Però Sarkozy ho aguanta tot. Que prenguin nota del primer govern del mandatari francès: transversalitat amb la incorporació de dirigents socialistes i integració amb fills de la immigració magribina. El somni americà a París es diu Sarko. On és el nostre somni català?
Sarko ha donat una lliçò. Primer amb una victòria rotunda. Amb una participació rècord, envejable certament. Segon, amb una capacitat de sumar sensibilitats que descol·loca les Segolenes Royals que es presentin pel camí. Aquells que s'inspiren en el nou president francès, que en prenguin nota: el lideratge és la recepta miraculosa contra l'abstenció i el desànim.
Lluny dels seus plantejaments polítics i ideològics, però, cal admetre algunes habilitats que aquí mobilitzarien un xic més. O és que no hi entenc gota?
És el que tenim. La immigració és l'argument que l'espai polític català més sarkozista ha intentat utilitzar en una campanya ensopida que, lògicament, ha anat acompanyada d'una abstenció de campionat. La integració és l'única arma contra els problemes de la immigració. Prometre mà dura i vincular immigració amb delinqüència o terrorisme és una drecera política arriscada. Però Sarkozy ho aguanta tot. Que prenguin nota del primer govern del mandatari francès: transversalitat amb la incorporació de dirigents socialistes i integració amb fills de la immigració magribina. El somni americà a París es diu Sarko. On és el nostre somni català?
Sarko ha donat una lliçò. Primer amb una victòria rotunda. Amb una participació rècord, envejable certament. Segon, amb una capacitat de sumar sensibilitats que descol·loca les Segolenes Royals que es presentin pel camí. Aquells que s'inspiren en el nou president francès, que en prenguin nota: el lideratge és la recepta miraculosa contra l'abstenció i el desànim.
Lluny dels seus plantejaments polítics i ideològics, però, cal admetre algunes habilitats que aquí mobilitzarien un xic més. O és que no hi entenc gota?