Calella tindrà alcalde socialista: la bloquesfera bull
Cada dia que passa veig altíssimament probable —per no dir que ja està fet— que Calella tindrà el primer alcalde socialista des del restabliment democràtic, el 1979. És curiós que en una ciutat hegemònicament convergent i essencialment nacionalista —àmplies majories de regidors nacionalistes i independentistes, amb alcaldes de CiU i d'ERC— acabi tenint un alcalde del PSC precisament quan CiU torna a guanyar a les urnes després de 8 anys de merescuda travessia del desert a l'oposició. És a dir, CiU es recupera com a força guanyadora a Calella després de dues derrotes consecutives a les urnes: 1999 i 2003. I aquest 2007, els resultats són els que són.
Entenc perfectament l'estupefacció de CiU, dels votants i simpatitzants. Per un grapat de vots no han aconseguit sumar majoria absoluta amb la complicitat —al govern o a l'oposició— de l'únic edil del PP. La fórmula CiU-PP al govern municipal no seria nova a Calella. De la mateixa manera que tampoc no ho és el pacte ERC-PSC. Històricament, CiU i ERC havien compartit govern, durant els primers mandats democràtics. Quan Esquerra era l'escolanet de Convergència, vaja. Però la societat i la maduresa electoral ha evolucionat, fins al punt que el tercer dels alcaldes democràtics de la ciutat ha estat Josep Basart, d'ERC. Gràcies al suport dels socialistes, tot sigui dit.
Però què canvia ara a la meva ciutat? Que per primera vegada des del 1979 no serà alcalde el cap de llista de la formació més votada. Cap novetat en el context català, però sí a nivell local. I em sembla coherent que en deixi constància. Sembla, doncs, que el segon candidat més votat, Josep Maria Juhé [bloc], del PSC, agafarà el relleu del republicà Basart a l'alcaldia de Calella. Ho farà —si tot segueix el guió que s'està escrivint aquestes hores— amb el suport d'ERC i del seu cap de cartell, Jaume Puig [bloc]. Per tant, Montserrat Candini [bloc], la candidata de CiU, guanyadora a les urnes, es quedarà a l'oposició. La sorpresa a Calella va consistir, precisament, en l'escàs marge d'avantatge obtingut pels nacionalistes, que a peu d'urna especulaven el mateix diumenge amb la forquilla 8-9 regidors.
Finalment han estat 7, i això vol dir que el pacte PSC-ERC suma majoria absoluta: 9. El canvi queda frustrat per una aritmètica que, sovint, allunya encara més els electors de les urnes. Si finalment Juhé i Puig pacten per deixar Candini a l'oposició, estaria bé que penséssin en un horitzó de 4 anys. Què pensen que passarà a les següents eleccions? No es tracta només de fer el pacte —que jo l'entenc perfectament— sinó de calcular la factura del 2011. Entendrà la població el pacte d'esquerres en detriment de la guanyadora?
Jo només ho pregunto. Bàsicament perquè aquests dies es veuen els resultats que tenen segons quins acords i segons quines aritmètiques capricioses d'ara fa 4 anys en altres ciutats del país. I crec que és lícit que m'ho pregunti. És un pur exercici intel·lectual, un acte de ciutadania.
Per cert, de la mateixa manera que els blocs han estat molt avorrits durant la campanya —videocampanya al marge— ara estan fent una funció extraordinària. Llegiu, si no, els comentaris als blocs de Juhé i Puig. La conversa postelectoral bull als blocs.
Entenc perfectament l'estupefacció de CiU, dels votants i simpatitzants. Per un grapat de vots no han aconseguit sumar majoria absoluta amb la complicitat —al govern o a l'oposició— de l'únic edil del PP. La fórmula CiU-PP al govern municipal no seria nova a Calella. De la mateixa manera que tampoc no ho és el pacte ERC-PSC. Històricament, CiU i ERC havien compartit govern, durant els primers mandats democràtics. Quan Esquerra era l'escolanet de Convergència, vaja. Però la societat i la maduresa electoral ha evolucionat, fins al punt que el tercer dels alcaldes democràtics de la ciutat ha estat Josep Basart, d'ERC. Gràcies al suport dels socialistes, tot sigui dit.
Però què canvia ara a la meva ciutat? Que per primera vegada des del 1979 no serà alcalde el cap de llista de la formació més votada. Cap novetat en el context català, però sí a nivell local. I em sembla coherent que en deixi constància. Sembla, doncs, que el segon candidat més votat, Josep Maria Juhé [bloc], del PSC, agafarà el relleu del republicà Basart a l'alcaldia de Calella. Ho farà —si tot segueix el guió que s'està escrivint aquestes hores— amb el suport d'ERC i del seu cap de cartell, Jaume Puig [bloc]. Per tant, Montserrat Candini [bloc], la candidata de CiU, guanyadora a les urnes, es quedarà a l'oposició. La sorpresa a Calella va consistir, precisament, en l'escàs marge d'avantatge obtingut pels nacionalistes, que a peu d'urna especulaven el mateix diumenge amb la forquilla 8-9 regidors.
Finalment han estat 7, i això vol dir que el pacte PSC-ERC suma majoria absoluta: 9. El canvi queda frustrat per una aritmètica que, sovint, allunya encara més els electors de les urnes. Si finalment Juhé i Puig pacten per deixar Candini a l'oposició, estaria bé que penséssin en un horitzó de 4 anys. Què pensen que passarà a les següents eleccions? No es tracta només de fer el pacte —que jo l'entenc perfectament— sinó de calcular la factura del 2011. Entendrà la població el pacte d'esquerres en detriment de la guanyadora?
Jo només ho pregunto. Bàsicament perquè aquests dies es veuen els resultats que tenen segons quins acords i segons quines aritmètiques capricioses d'ara fa 4 anys en altres ciutats del país. I crec que és lícit que m'ho pregunti. És un pur exercici intel·lectual, un acte de ciutadania.
Per cert, de la mateixa manera que els blocs han estat molt avorrits durant la campanya —videocampanya al marge— ara estan fent una funció extraordinària. Llegiu, si no, els comentaris als blocs de Juhé i Puig. La conversa postelectoral bull als blocs.