Entrevista al butlletí digital del Grup Hayek
Recupero aquí la resposta a una de les seves preguntes perquè enllaça perfectament amb aquesta proposta de codi ètic de la blocosfera política que tantes crítiques m'ha comportat. D'estalinista cap a munt, m'han dit. Tot per voler aixecar el llistó i millorar el fair play dels blocs polítics catalans.
Diu el fragment de l'entrevista:
"Hi ha alguna norma ‘no escrita’ entre els blocaires sobre el funcionament de la bloquesfera?
Crec
que hi ha gent que no ha entès això dels blocs, i en té sense entrar a
la filosofia que predomina en l'ús de l'eina. Aquestes persones són les
que no accepten comentaris, no participen a la conversa que representa
la bloquesfera i, per tant, h són però no acaben d'entrar-hi.
Hi hauria d'haver un 'fair play', una certaètica
de la bloquesfera que encara no hi és del tot. Hi ha gent que els
utilitza com a armes de destrucció massiva, gent que s'amaga darrere
l'anonimat per penjar comentaris que no els posaria si s'identifiqués.
El
que em sap greu és que gent desconeixedora del món digital s'agafi al
tema dels blocs per criminalitzar Internet com a mitjà i tot el que hi
ha darrera. És com si es considerés que tota la premsa, tota la ràdio o
tota la televisió són un desastre. Això no és cert. Hi ha productes de
mitjans de comunicació que són tant desastre com coses que et pots
trobar a Internet, i a la inversa. Els que són autènticament blocaires,
que llegeixen i escriuen, i donen la cara o no, però són honestos amb
la filosofia, també existeixen.
Jo detecto més transversalitat i menys sectarisme en una bloquesfera madura que no pas en la lògica d'altres mitjans o ambients comunicatius. El blocaire és generós, cita d'altres blocaires, siguin o no siguin de la seva corda, discrepa, recull la discrepància, admet la crítica, s'exposa a que li facin comentaris, encara que puguin ser desagradables però que cal assumir en el món de l'intercanvi de les idees. En el fons està fent un acte de generositat, perquè ho fa gratuïtament, sense cobrar-ho. Encara que pugui tenir un retorn a mig termini, el plantejament inicial no és economicista. Tot i que és cert que el que fas pot arribar a ser una inversió. Jo, per exemple, he fet un llibre que es publicarà al juny, i que me l'han encarregat perquè durant tres anys he estat gairebé cada dia escrivint gratuïtament a Internet, una cosa que molts col·legues no ho entenien."