La residència del senyor Morlán

Tafanejant la premsa internacional a l'Aeroport de Heathrow veig la portada d'El País. Sembla (ho dic així perquè he estat dues setmanes fora) que la indignació popular s'ha disparat aquests dies d'agost. Fins al punt que Fomento creï un centre de coordinació a Barcelona per afrontar la crisi. Motiu? El desgavell de Rodalies, el caos a l'aeroport del Prat de cada estiu, la desinversió estructural de l'Estat en infraestructures a Catalunya, l'apagada de Barcelona que encara cueja i un episodi també tercermundista a l'autopista... Em fa gràcia que la portada del diari destaqui amb especial interès el fet que el segon del ministeri, el secretari d'Estat d'Infraestructures Víctor Morlán (foto) hagi decidit quedar-se a viure a Barcelona fins a final d'any per coordinar-ho en persona. I què? Més enllà del gest, de cara a la galeria i que arriba tard [Gràcies, Renfe], la residència del secretari d'Estat no resoldrà la crisi, el desgavell ni l'endèmica desatenció del govern espanyol.

Llegit a Londres, i després d'haver estat tot el diumenge viatjant (vaixell, tren, cotxe i tres avions per fer més de 8.000 quilòmetres), la notícia fa molta llàstima. He patit més per l'arribada a El Prat i les possibilitats de tornar a casa en transport públic a una hora raonable (hem aterrat passades les 8 del vespre) que no pas per tota la resta. Demà escriuré la crònica del trajecte El Prat-Calella en Rodalies.

[Més articles d'Infraestructures]